ANUARI 2025: La ramaderia, sacsejada en l'any dels aranzels

L’any en què Donald Trump ha agitat el planeta amb la seva política aranzelària, que ha generat una incertesa als mercats de tot el món, el brot de pesta porcina africana que va esclatar el mes de novembre a l’entorn de Collserola ha acabat de tancar a Catalunya un exercici que, si alguna cosa deixa en evidència, és la fragilitat de l’economia global. La gran apagada del mes d’abril ja va afegir més suspens a la resiliència productiva, en posar en escac tot un país per una fallada general del sistema de la qual encara no hi ha una explicació plenament plausible. I les crisis bèl·liques a Ucraïna i a Gaza han mantingut el combustible per a la inquietud generalitzada.

Tot plegat fa trontollar l’economia i en demostra la fragilitat, una feblesa que també es revela en la salut. Si la dels humans va penjar d’un fil fa cinc anys amb la covid-19, que va deixar damunt la taula el temor a futures pandèmies, la dels caps de bestiar, sobre la qual es basa un dels pilars del nostre sector primari, passa cíclicament per proves que sondegen la fortalesa del sector.

A finals de de novembre, era la pesta porcina africana (PPA), una malaltia altament contagiosa i amb una extraordinària taxa de mortalitat, que semblava erradicada a Catalunya després de tres dècades sense cap incidència, la que bandejava una ramaderia que un any abans es mobilitzava per denunciar el seu malestar. El sector viu un moment complex, amb una burocràcia que pesa com el plom, i depenent d’un clima en quarantena permanent. Amés, batalla contra l’acord amb Mercosur per bloquejar la importació de productes del con sud. La pesta porcina africana no ha fet sinó posar més llenya al foc a la pagesia catalana.

Al territori central, tot i que les mesures decretades pel Govern de la Generalitat per contenir el brot ha tingut una afectació mínima (només dos municipis al Bages; Castellbell i el Vilar i Mura; i dos a l’Anoia: Hostalets de Pierola i Masquefa, a més del Baix Llobregat Nord, han patit restriccions en la mobilitat i controls -negatius- a les granges), l’impacte econòmic també es fa notar. La indústria càrnia local -on no han estat necessàries mesures per a la regulació de l’ocupació- té limitades les exportacions de porc, producte estrella de la ramaderia del país, i el preu per als productors s’ha reduït a la recerca d’una sortida per a la carn que no es pot vendre de moment a fora. Les conseqüències del brot, encara que no escapi dels límits en què està ara perimetrat i que no salti de la fauna salvatge a la de granja, tindran un llarg recorregut en el temps, i per fer la valoració del seu impacte econòmic caldrà esperar.

La crisi ha servit per revitalitzar una de les demandes històriques del sector primari: el control de l’elevada població de senglars, que amenaça cultius i suposa un risc per a la salut animal. La caça del senglar genera debat social, però el temor actual a una expansió de la PPA sembla tancar cap resolució d’aquest debat en un futur proper que no sigui amb un vot de confiança pel control efectiu de la fauna cinegètica.

Subscriu-te per seguir llegint