Eurecat pronostica que 2026 serà l'any de la computació quàntica i la robòtica intel·ligent

L’automatització creixent “gràcies al desenvolupament de la intel·ligència artificial agencial (Agentic AI) i la seva implantació en aplicacions específiques com la robòtica, avenços en la computació quàntica, innovacions en biotecnologia com la fermentació de precisió i les proteïnes alternatives i les tecnologies termoquímiques seran algunes tendències tecnològiques que evolucionaran al llarg de 2026”, d’acord amb les previsions del director científic del centre tecnològic Eurecat, Daniel Casellas.

La intel·ligència artificial agencial “assolirà el 2026 una fase de consolidació i també es veurà el desenvolupament de la web agencial, és a dir, una internet que estarà dotada de serveis, protocols, APIs i altres elements, de forma que els agents d’intel·ligència artificial puguin interaccionar entre si de forma automatitzada i segura”, segons el director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat, Joan Mas. Per al 2026, apunta, “s’esperen les primeres especificacions i proves pilot prèvies a un desplegament generalitzat”.

Per a Mas, “tot i que l’avantatge quàntic encara és un horitzó llunyà en la majoria dels casos, es començaran a veure les primeres aplicacions d'aquest tipus de computació en sectors específics, amb proves pilot i casos d’ús en sectors com el farmacèutic, les finances i la logística, sigui usant equipament quàntic real o emprant emuladors que poden implementar fins a desenes de qbits i, per tant, desplegar un potencial computacional destacable”.

L’any entrant serà també rellevant pel que fa al trànsit cap a sistemes de criptografia postquàntica, seguint les passes d’estàndards i recomanacions com la CNSA 2.0 (americana) o NIS2 (europea). “Durant el 2026 veurem com algunes organitzacions iniciaran la migració dels seus sistemes de seguretat basats en criptografia clàssica cap a arquitectures resistents al desafiament quàntic”, afegeix el director científic de l’Àrea Digital d’Eurecat, una de les organitzacions de recerca privada més importants del sud d'Europa, amb seu a Manresa.

La robòtica i l’automatització són exemples de convergència entre les tecnologies digitals i les d’aplicació industrial, especialment quan els grans models de llenguatge i els agents estan definint un pas endavant per a una robòtica més cognitiva. Aquesta evolució dona peu al nou concepte d’intel·ligència artificial física, connectada directament, com el seu nom, indica, amb el món físic.

Els models d'IA generativa “ja han consumit pràcticament tota la informació d’internet per al seu entrenament, de manera que les futures tandes de dades perquè continuï aprenent han de venir del món real, convertint-se en el que es denomina IA física (Physical o Embodied AI, en anglès)”, segueix dient el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat, Ricard Jiménez.

Es tracta d’una IA "que percep, raona i actua al món real a través d’un ‘cos’, que poden ser sobretot robots, però també vehicles autònoms, drons o braços industrials, entre altres elements”. En aquest marc, “la IA física començarà a desplegar-se per diferents àmbits i els industrials són significativament importants, perquè ja disposen d’una gran quantitat de robots que progressivament s’aniran dotant dels algorismes fruit d’aquest nou paradigma, un àmbit en el qual Eurecat ja està liderant iniciatives europees en aquesta línia”.

A més, “els xips flexibles basats en carboni mai substituiran el silici pel que fa a computació ‘pesada’, però sí que tindran en els anys vinents un gran desplegament en àmbits com el dels sensors i la Internet de les Coses (IoT, per les sigues en anglès d'Internet of Things) de baix cost”, subratlla Ricard Jiménez.

En el camp industrial, remarca, “l’electrònica flexible està en alça i hi ha una demanda clara de circuits que es puguin doblegar i estirar per a wearables, salut, envasos intel·ligents, monitoratge ambiental, etiquetes RFID i altres, on la prioritat no és la potència màxima, sinó la flexibilitat, el cost, la lleugeresa i la sostenibilitat”.

“Els materials de carboni (grafè, nanotubs de carboni, semiconductors orgànics) hi encaixen molt bé, una línia en la qual Eurecat està avançant, en general i, en particular, en aplicacions vinculades a la seva planta de plastrònica”, continua el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat.

En l’àrea de la sostenibilitat, “un dels grans reptes que tenim com a societat és la gestió adequada dels nostres residus dins del marc de l’economia circular, l’estalvi de recursos i la descarbonització”, de manera que “les normatives porten, cada vegada més, a minimitzar la quantitat de residus que va a l’abocador, amb l’objectiu de minimitzar l’impacte ambiental de la nostra activitat. D’aquí que es promoguin les tecnologies que permeten valoritzar material i energia”, argumenta la directora científica de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Irene Jubany.

En aquest context, “com a tendència tecnològica per al 2026 podem trobar les tecnologies termoquímiques per a la gestió de residus. Ens referim a la piròlisi i gasificació de residus com els plàstics no reciclables, fangs de depuradora, fracció resta o digestats”, unes tecnologies que “permeten obtenir productes d’alt valor com biocombustibles, biomaterials i gasos amb poder energètic i contribueixen a promoure una bioeconomia circular i la descarbonització de la societat”, afegeix.

En conjunt, aquest 2026 “continuarà amb la dinàmica dels anys anteriors, fent emergir la biotecnologia com a aplicació de tecnologies tradicionals renovades i actualitzades per obrir noves oportunitats d’innovació que Eurecat fa seves per afrontar reptes emergents en salut i nutrició”, ressalta el director científic de l’Àrea de Biotecnologia, Francesc Puiggròs.

La biotecnologia encapçala una transformació que impacta en l’alimentació humana, la salut humana i animal, els processos industrials i l’agroalimentació verda, entre d’altres. De cara al 2026, “un dels aspectes on es dedicaran més esforços és en la innovació en tots aquests àmbits integrant la sostenibilitat, la digitalització i la producció d’aliments”, conclou Puiggròs.