La floristeria Brunea de Manresa abaixa la persiana després de 40 anys

Aquest 31 de desembre ha estat l'últim dia d'activitat de la floristeria Brunea de la plaça Valldaura de Manresa. La seva propietària, Àngels Guerrero, es jubila, i el negoci probablement no tindrà continuïtat. Aquestes darreres setmanes han estat plenes d'emocions, diu Guerrero, entristida per haver de deixar "part de la meva vida", però comfortada per les mostres d'agraïment i d'afecte de la seva clientela habitual i dels veïns del barri. "He rebut molts petons i abraçades", assegura.

Guerrero, de 66 anys, tanca el negoci després de quatre dècades de dedicació professional, tot i que explica que en la seva joventut la floricultura no havia estat pas una vocació. Estudiant de filologia alemanya, Guerrero va descobrir la seva passió per les flors i les plantes a Holanda, on va residir durant cinc anys amb qui llavors era el seu marit holandès. Sense voler-ho, va anar a parar al país de les tulipes, dels camps tenyits de colors, de l'espectacle natural del país més exportador de flors del món. "La primera vegada que vaig viatjar-hi, recordo despertar-me al cotxe i veure totes aquelles flors per tot arreu. Em va semblar que estava en un conte", explica amb certa malenconia.

A Holanda, encara molt joveneta i mentre donava classes d'espanyol, va iniciar-se en el cultiu de flors i plantes, primer aprenent a decorar amb flors seques, un art (tota una novetat, llavors) amb què va obrir el seu primer negoci en tornar a Manresa, al número 4 de la carretera de Cardona. Dos anys després, inaugurava, en una antiga fusteria ("que vam haver d'arreglar molt"), la floristeria que ha estat des d'aleshores la seva vida.

"Mai no se m'hauria acudit que em dedicaria a les flors", diu Guerrero. "Però a Holanda vaig descobrir que m'agradaven molt, com em va agradar el país", assegura. En la seva professió, s'ha format de manera autodidacta, i n'ha acabat donant classes. Ho fa encara com a voluntària a la comunitat de Sant Egidi, a la qual vol dedicar-hi més estones un cop jubilada.

De flors, creu que en falten als carrers de Manresa, i ja pensa en el buit que deixarà el tancament de Brunea a Valldaura. Però el sector no passa el seu millor moment. En els darrers anys, la ciutat ha viscut el tancament de diverses floristeries. "És una feina molt sacrificada, com ho és de fet tot el comerç", assevera Guerrero, que ha guanyat en diverses ocasions premis a la millor decoració del Concurs d'Aparadors de Nadal de la Cambra. "La meva ha estat una floristeria rendible, no em puc pas queixar, però porta molta feina, i treballes amb un producte que és efímer". Per això li costa trobar ara qui vulgui donar continuïtat a Brunea. Pel local s'han interessat diverses persones, però no amb la intenció de mantenir la floristeria. Guerrero encara no hi ha perdut l'esperança, i confia que en aquests propers dos mesos que estarà feinejant al local per buidar-lo algú li proposi de mantenir el negoci viu.

"He plorat molt, aquests dies, i em costarà tornar a passar per davant de la botiga", afirma Àngels Guerrero, que ja té plans de futur, com assistir a classes de cuina o refrescar l'alemany. I dedicar-se plenament als seus quatre nets.