Catalunya i Andalusia serien les comunitats que més incrementarien el seu finançament amb el nou model del Govern central

Andalusia (4.846 milions d’euros), Catalunya (4.686 milions), Comunitat Valenciana (3.669 milions) i la Comunitat de Madrid (2.555 milions) serien les autonomies que més veurien incrementats els seus recursos el 2027 amb la proposta de reforma del model de finançament de les comunitats de règim comú (totes excepte el País Basc i Navarra) que el Govern central ha presentat aquest divendres després de pactar-lo amb ERC. Les quatre comunitats, que representen prop del 61,5% del PIB i el 60% de la població espanyola, rebrien el 75% dels 20.975 milions de finançament addicional per a les autonomies respecte al sistema actual. Per aconseguir-ho, això sí, l’Executiu hauria d’obtenir l’aprovació del seu projecte a les Corts, quelcom poc probable avui dia, atesa l’oposició del PP i Junts.

La proposta, en qualsevol cas, implica una quantitat més gran de recursos per a totes les comunitats. El Govern pretén aprofitar la major part de l’increment de la recaptació tributària provocat pel creixement econòmic (uns 30.000 milions més el 2025) perquè totes les autonomies augmentin el seu finançament i la reforma sigui “vendible” a tots els territoris. Les úniques comunitats que quedarien igual respecte al model vigent serien Cantàbria i Extremadura, però l’Estat les compensaria (amb 46 i 216 milions, respectivament) perquè també en sortissin beneficiades.

En qualsevol cas, la variable fonamental del sistema de finançament autonòmic no és la quantitat bruta de diners que rep cada comunitat, ni tan sols la quantitat en funció de la seva població. El model es basa en el concepte de població ajustada, que corregeix el nombre d’habitants segons diversos factors (com l’envelliment o la població en edat escolar) per intentar reflectir el cost real de prestar els serveis públics. És crucial perquè constitueix la base del repartiment del finançament. En aquest punt, el Govern ha refusat donar dades sobre com quedaria el sistema, però sí que ha ofert algunes pistes.

Així, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ha destacat que la diferència màxima en finançament per habitant ajustat entre les comunitats millor i pitjor dotades (actualment Cantàbria i Múrcia) es reduiria amb el nou model dels actuals 1.500 euros —considerats “injustificables”— a 700 euros. El marge hauria pogut reduir-se fins als 477 euros, però l’Executiu ha decidit introduir un mecanisme de compensació perquè cap comunitat rebi menys diners que amb el model anterior. Aquest ajust fa que la diferència final sigui els citats 700 euros.

Ordinalitat matisada

Montero ha descartat publicar el rànquing de com quedarien totes les comunitats en finançament per habitant ajustat amb l’argument que “no cal cridar als greuges territorials”. Però, com ella mateixa ha reconegut, el cert és que el nou model permetrà al Govern complir el pacte amb ERC perquè Catalunya ocupi el mateix lloc en el rànquing de recursos aportats i rebuts per habitant ajustat (el tercer, quan ara és la tercera per contribució i la desena per percepció). És a dir, que tot i que cap comunitat sortirà perjudicada, unes guanyaran més que altres respecte al model actual.

Així, encara que el nou sistema “tendiria” a establir una relació més gran entre aportació i recursos rebuts en termes generals, no totes les comunitats es beneficiarien del denominat “principi d’ordinalitat”. Per exemple, la Comunitat de Madrid continuarà sent la que més aporta, però la segona per recursos rebuts per habitant ajustat. Cantàbria es mantindria com la primera gràcies a l’aportació extraordinària de l’Estat perquè continuï com fins ara. La novetat és que les diferències entre aquesta comunitat i la resta es reduirien (en el cas màxim, dels 1.500 euros esmentats a 700).

Bases del model

Si s’aprovés, el nou sistema aportaria un total de 224.507 milions d’euros a les autonomies el 2027, un 9,34% més dels que percebrien amb l’actual. Una de les principals novetats és que elevaria el percentatge de la recaptació de l’IRPF i l’IVA que l’Estat cedeix a les comunitats, del 50% actual al 55% i el 56,5%, respectivament. Aquesta mesura incrementaria en 15.756 milions d’euros els recursos de les autonomies. Addicionalment, l’Estat n’aportaria fins a 22.485 milions més. En total serien 38.241 milions, que, en comparació amb els 17.266 milions en què augmentarien els recursos de les comunitats l’any vinent amb el sistema actual, donen la diferència de 20.975 milions.

El Govern ha plantejat canvis en la metodologia de càlcul de la població ajustada per intentar reflectir millor les diverses circumstàncies demogràfiques, socioeconòmiques i geogràfiques de cada territori. Aquesta nova definició implicarà canvis en el repartiment, però Hisenda ha evitat detallar-los. A més de l’increment de la cessió d’impostos, el nou model proposa una reforma del sistema de solidaritat interterritorial, mitjançant el qual les comunitats amb finançament per habitant ajustat per sota de la mitjana reben recursos aportats per les que estan per sobre, amb l’objectiu de reduir diferències.

Amb l’actual model, només Madrid, Balears i Catalunya hi contribueixen, però caldrà veure com quedaria amb el nou (cada comunitat aportarà al sistema el 75% del diferencial entre la seva finançament per habitant ajustat i la mitjana). A més, també es reformaria l’aportació que fa l’Estat per pal·liar les diferències entre comunitats. L’administració central aportaria 18.993 milions el 2027 per reduir en dos terços la distància de cada comunitat respecte a Madrid, la regió amb més finançament per habitant abans de la compensació extraordinària que mantindria Cantàbria al capdavant.

Ajustos addicionals

A més, hi ha tres mecanismes addicionals: un que permetria a les comunitats que ho vulguin rebre una part de la recaptació de l’IVA generada per les pimes del seu territori —fet que beneficiaria les que tenen empreses amb més activitat en altres regions (fins a 2.084 milions)—; un fons climàtic (1.000 milions, dos terços dels quals es repartirien entre les comunitats mediterrànies); i 400 milions de l’Estat perquè cap comunitat rebi menys recursos dels que hauria obtingut amb el model anterior. Així mateix, el Govern proposarà en paral·lel una reforma del Fons de Compensació Interterritorial, no inclòs en el sistema de finançament, per donar suport a les comunitats amb menys finançament per habitant i reduir encara més les diferències.

Addicionalment, el model proposat permetria que el finançament de les competències no homogènies (aquelles no comunes a totes les autonomies) pugui provenir d’un percentatge més alt de l’IVA cedit. També inclou la possibilitat que les comunitats que ho desitgin s’acullin a un sistema de caixa comuna (els ingressos de l’IRPF i altres impostos arribarien simultàniament a l’administració estatal i autonòmica), el desenvolupament progressiu d’un model en xarxa (perquè les comunitats puguin assumir més competències gestores, sempre en coordinació amb l’Estat) i una ampliació de les competències normatives autonòmiques (amb límits a definir per evitar la competència o dumping fiscal entre comunitats).