Les empreses multipliquen incentius i càstigs perquè els seus treballadors no agafin la baixa

De la cervesera Damm a Cacaolat, passant per la cotitzada Repsol o l'empresa pública TMB, les companyies que aposten per premiar els seus empleats si no es posen malalts o castigar aquells que acaben agafant la baixa es multipliquen.

Les clàusules ‘anti absentisme’, que en algun moment han aplicat empreses del Bages com Maxion Wheels o Iberpotash, estan proliferant entre el mercat laboral català i cada vegada són més les companyies que intenten incloure algun tipus de bonificació condicionada a l'assistència o no de part dels seus treballadors al centre de treball. Estigui justificada i avalada per un metge la seva absència o no, si bé els tribunals han anat delimitant a quins plusos pot condicionar-se o no l'absència.

Retallar part del sou mentre s'està de baixa, donar dies lliures a qui no cau malalt o pagar-li un ‘plus per assistència’ a qui no s'absenta cap dia o només uns quants al llarg de l'any són alguna de les pràctiques per intentar desincentivar que els empleats vagin al metge. Segons un informe elaborat per Adecco a demanda de la patronal Foment del Treball, un de cada quatre assalariats del sector privat està cobert per un conveni amb alguna mena de clàusula 'anti absentisme'.

"Les organitzacions empresarials i sindicals signants d'aquest Acord manifestem la nostra preocupació pels indicadors d'incapacitat temporal derivada de contingències comunes. En aquest sentit, desitgem establir línies d'actuació que millorin la salut de les persones treballadores", recollia l'últim acord estatal per a la negociació col·lectiva (AENC), una mena de 'conveni de convenis' que signen les cúpules de CEOE, CCOO i UGT per orientar les seves sectorials.

Gairebé 200.000 treballadors a Catalunya falten algun dia de la setmana al seu lloc de treball per una incapacitat temporal, segons dades facilitades a El Periódico per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

En tots els sectors

Com aquest, són centenars els plecs que regeixen a Catalunya i que contenen algun tipus de clàusula vinculada a l'“absentisme”, segons el terme referit en el mateix i signat pels sindicats, per més que les seves cúpules directives rebutgin aquest vocable. Firmes de populars cereals com Kellogg, empreses de missatgeria com GLS, automobilístiques com la Seat, petites empreses com a Asfaltos Españoles SA o multinacionals com Schnellecke Logistics, entre molts d'altres.

Segons dades analitzades per El Periódico del Regcon (portal on es publiquen tots els acords laborals), només a Catalunya hi ha un total de 167 convenis col·lectius registrats i actualment vigents que contenen algun tipus d'esment o clàusula relativa al “absentisme”.

Als quals cal sumar convenis estatals d'empreses amb milers de treballadors a Catalunya, com és el cas, per exemple, de Mercadona. La cadena de supermercats deixa de pagar el 100% de salari als seus treballadors durant una baixa si aquesta dura més de l'habitual per al tipus de patologia o si el treballador s'absenta més del 2% de la seva jornada anual.

Retallar la paga durant la baixa

Les companyies intenten pressionar o desincentivar els seus empleats perquè no agafin la baixa de diferents formes. Una de les més habituals és la practicada per Mercadona, és a dir, retallar la paga que un percep durant el temps d'incapacitat temporal.

Algunes empreses, com per exemple les encarregades dels bingos, garanteixen el 100% de la remuneració des del primer dia en cas de malaltia comuna, però només si no se superen uns percentatges determinats d'absències -en aquest conveni es marca un 10% del total de plantilla, si bé en uns altres es baixa al 7% o al 4%-. Si s'excedeixen, paguen justos per pecadors i encara que la baixa estigui acreditada per un facultatiu, es cobra menys.

Enfront de la via de la coerció, altres companyies aposten per donar un complement “per assistència”. Aquest plus oscil·la entre diferents imports, alguns no menors. Per exemple, a Urbaser, una de les grans empreses de la neteja viària i que gestiona dues dels majors quadrants a Barcelona, un empleat pot emportar-se fins a 400 euros bruts a l'any addicionals si no falta cap dia al seu lloc.

Si en falta encara que només sigui un, aquest plus ja baixa a 200 euros i si supera les tres faltes no cobra res. En altres empreses, com el Consorci de la Zona Franca de Barcelona, el plus de productivitat, que entre altres coses està vinculat a l'absentisme, pot representar fins més de 4.000 euros anuals.

No en va, pot arribar a tenir un pes rellevant en la nòmina i ajuda a explicar que més de la meitat dels catalans hagin decidit anar a treballar durant l'últim any malgrat trobar-se prou malament com per a anar al metge i sol·licitar la baixa, segons l'última 'Enquesta de qualitat i condicions de treball' de la Generalitat.

Donar dies lliures

Algunes companyies limiten el pagament d'aquesta mena de plusos per assistència a determinades categories professionals, habitualment les menys qualificades i pitjor pagades. És el cas de l'empresa de missatgeria GLS, que només remunera així a aquells amb categoria de mosso, mosso especialitzat o auxiliars administratius d'operacions o trànsit.

Una altra via d'incentius és donar dies d'assumptes propis. Algunes companyies concedeixen dies de festa addicionals a aquells treballadors que no hagin estat baixa per incapacitat temporal durant l'any, com és el cas de la central nuclear d'Ascó.

Clàusules empresa a empresa

Aquest tipus de clàusules són molt més habitual en convenis d'empresa que a nivell sectorial, on els sindicats poden tenir més força i/o han de conjuminar interessos d'empreses diferents. No obstant això, hi ha diversos sectors que ocupen milers de persones i amb una important visibilitat, com el del comerç tèxtil de la província de Barcelona o el d'agències de viatges, entre altres, que sí que inclouen diverses clàusules específiques entre els seus plecs.

Les patronals han endurit el seu discurs recentment en aquesta matèria. Algunes, com la CEOE, assenyalen cap a la picardia i es queixen de les faltes d'assistència “els dilluns i els divendres”, segons ha reiterat el seu president, Antonio Garamendi. “L'absentisme és el gran problema que tenim”, va afirmar.

En aquesta línia, diverses empreses -com l'empresa de servei d'àpats Menjars de Pedralbes- o sectors sencers, com el de material fotogràfic de la província de Barcelona, recorden en els seus convenis que l'empresa té la facultat de supervisar els processos de recuperació dels treballadors de baixa i contractar els serveis externs que considerin per a això. No en va, les mútues d'empresa es van gastar almenys 3,6 milions d'euros en 2024 per a contractar detectius que seguissin empleats oficialment malalts.

També empreses públiques

No només al sector privat utilitzen clàusules per minimitzar l'absentisme, sinó que també al sector públic o en contractes del sector públic regeixen pràctiques d'aquest tipus. TMB, per exemple, amb centenars de treballadors i una plantilla fortament sindicalizada, abona una prima que pot ser de més de 600 euros anuals i un 10% de la mateixa està condicionada al fet que el “l'absentisme global no excedeixi del pressupostat en plantilla”, segons recull el seu conveni en vigor.

Passa també en empreses privades, però que viuen de contractes públics i les clàusules laborals dels quals les acaba validant i costejant l'administració. És el cas, per exemple, d'FCC Medi Ambient, que en municipis com a L’Hospitalet, dona gairebé de 400 euros a l'any si es falta menys de vuit dies al treball. En uns altres, com Sant Feliu de Llobregat, l'empresa és la mateixa però els incentius diferents, com una mica més de 300 euros si es falten menys de cinc dies.

Aconsegueix reduir les taxes d'absències aquest tipus de clàusules? Fonts consultades de la patronal Foment del Treball afirmen no tenir dades empíriques per afirmar o bé una cosa o bé la contrària.