L’edificació a la Catalunya Central augmenta i registra la millor xifra des del 2019

El 2025 s’han visat un total de 325.425 metres quadrats a la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, el 9,75% més que l’any anterior. Es tracta de la dada més alta registrada des de la creació de la demarcació el 2019. La superfície visada al territori representa el 7,2% del total de la visada a Catalunya (4.511.786 m2), i es concentra sobretot a les comarques de l’Anoia i el Berguedà, que han registrat augments del 138% i del 86,5% respectivament. Ambdues comarques engloben més de la meitat de la superfície visada el 2025 a la Demarcació, segons les dades presentades aquest dijous pel col·legi. La resta de comarques de la regió, per contra, han registrat un creixement negatiu: Bages (-11,7%), Moianès (-11,4%), Osona (-18,6%). En relació al Lluçanès, de creació recent, el 2025 és el primer any que es registren les dades de visat i representa l’1% del total de la superfície visada a la Demarcació.

Els municipis de la Catalunya central on s’ha visat més superfície són Igualada (43.645 m2), Vic (25.336 m2), Masquefa (23.808 m2), Manlleu (22.664 m2), Sant Fruitós de Bages (20.379 m2), Manresa (18.295 m2), Sallent (15.030 m2) i Gurb (11.321 m2). Pel que fa al nombre d’expedients, es manté estable a la Demarcació al llarg dels anys amb algunes oscil·lacions, i els 753 expedients visats el 2025 representen un lleuger descens de l’1,2%. En el detall municipal destaquen Vic i Igualada amb 44 expedients, i Manresa, amb 36 expedients respectivament.

Obra nova

L’obra nova creix a la Demarcació, i els 225.591 metres quadrats visats el 2025 representen un augment del 14,8% respecte l’any anterior. En relació al conjunt de Catalunya, la demarcació representa el 7,1% del total d’obra nova visada (3.192.031 m2). Osona és la comarca on més superfície d’obra nova s’ha visat al territori (76.346 m3). Prop de la meitat de la superfície d’obra nova visada a la comarca es concentra als municipis de Manlleu (18.306 m2) -corresponent principalment a habitatge-, i Vic (17.948 m2) -que es reparteix entre indústria i habitatge-. També destaca la superfície d’obra nova visada a les comarques de l’Anoia (64.956 m2) i el Bages (62.757 m2).

A l’Anoia, gairebé tota l’obra nova s’ha visat a Igualada (29.017 m2) i Masquefa (22.959 m2) -bàsicament, projectes residencials-. Al Bages, els municipis amb major nombre d’obra nova visada de la comarca són Sant Fruitós de Bages (19.262 m2), i Sallent (14.695 m2) –sobretot de projectes de gran envergadura destinats a indústria– i Manresa (11.519 m2).

Pel que fa a la rehabilitació, es mantenen dades similars a les de l’any anterior, amb 94.820 metres quadrats visats En relació a les dades globals, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 7,6% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (1.248.924 metres quadrats). Quant a l’anàlisi territorial, on s’ha visat més superfície de rehabilitació dins la Demarcació ha estat a les comarques d’Osona (30.945 m2), Anoia (24.947 m2) i Bages (20.024 m2). Per municipis, destaca Igualada (14.551 m2). A més distància trobem Vic (6.908 m2), Manresa (6.655 m2) i cal remarcar Puig-reig (6.362 m2)- amb la rehabilitació de les cobertes de les naus de la Colònia Prat.-

Amb tot, el col·legi recorda que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Això no obstant, "les dades evidencien que la rehabilitació continua tenint poc pes i només representa un 30% de la superfície total visada a la Demarcació", apunta l'entitat.

Fons europeus

L’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, posada en marxa l’abril del 2022, a la Demarcació de Comarques Centrals ha tramitat 127 expedients dins del programa 3 de Rehabilitació d’Edifici corresponents a 1.398 habitatges, 786 dels quals a la Demarcació de Comarques Centrals. D’aquesta manera, del total d’expedients que han entrat a tràmit al COAC, Comarques Centrals engloba el 15,3%, seguida de Girona (13,2%), Tarragona (11,45%), Lleida (8,43%) i Ebre (4,27%). Barcelona concentra el 47,35% de les sol·licituds.

Quant al programa 1 de Barris –obert el juny de 2024–, han entrat a tràmit 100 expedients a Catalunya corresponents a 1.402 habitatges, dels quals 285 a la Demarcació de Comarques Centrals. "És necessari seguir treballant per fomentar la sensibilització social sobre els beneficis de la rehabilitació, tant pel que fa a la sostenibilitat ambiental com a la millora de la qualitat de vida de les persones. Cal impulsar campanyes informatives per explicar aquests beneficis, per donar a conèixer les ajudes disponibles i el procediment per accedir-hi, així com el valor afegit d’una edificació renovada en termes d’eficiència energètica, seguretat i confort", insisteix el col·legi en una nota de presma.

Habitatge i no habitatge

El nombre d’habitatges a la Demarcació ha augmentat el 2,35% i amb 958 habitatges de nova creació visats representa la millor xifra des de la creació de l'ens territorial fa sis anys. Osona és on més habitatges s’han visat (374), seguida de l’Anoia (260), Bages (219), i a més distància Berguedà (67), Moianès (31) i Lluçanès (7). Per municipis, Igualada encapçala el llistat de municipis amb major nombre d’habitatges visats (171), seguida de Manlleu (93), Manresa (84), Vic (71) i Sant Fruitós de Bages (56). A la resta de municipis no s’arriba als 50 habitatges visats.

Del total de 958 habitatges nous visats a la Demarcació, el 10,6% (102) són de protecció oficial, distribuïts en 3 projectes a Manresa (60 habitatges), Igualada (22) i Gironella (20). El col·legi apunta que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, les dades no recullen la totalitat de l’habitatge de protecció oficial de la Demarcació. Quant a la superfície visada d’habitatge, els 213.128 m2 visats a la Demarcació suposen un augment del 0,7% respecte el 2024 i representen el 6,7% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (3.175.083 m2). En relació al no habitatge, la superfície augmenta un 34,3%, amb un total de 107.283 m2 visats.