El PIB de la regió central augmenta el 6,52% en un any, fins als 12.554,8 milions

El producte interior brut (PIB) de les comarques de la Catalunya central va sumar el 2023 un total de 12.554,8 milions d’euros, el 6,52% més que l’any abans, percentatge que se situa dos punts per sota del creixement mitjà català (8,89%), segons l’Institut d’Estadística de Catalunya. D’entre les comarques del territori, només el Solsonès (20,07%, després d’incorporar aquell any els municipis de Torà i Biosca), la Cerdanya (13,18%) i el Moianès (11,25%) van superar el creixement de la mitjana nacional. El Bages hi va quedar força a prop (8,07%), mentre que el Berguedà (7,17%), l’Anoia (6,75%) i l’Alt Urgell (5,52%) es van allunyar del registre mitjà català.

Quant al PIB per habitant, a la Cerdanya va ser on més va augmentar el 2023 en termes interanuals, l’11,37%. També al Moianès (9,81%) i al Solsonès (7,7%) va pujar per sobre del que ho va fer al conjunt català (7,18%). Al Bages, la variació es va situar en el +6,65%, mentre que al Berguedà va ser del 6,18%; a l’Anoia, del 5,37%; i a l’Alt Urgell, del 4,10%.

Al Bages va ser on la mitjana del PIB per habitant va ser més elevada, 31.152 euros, 3.600 per sota de la mitjana catalana. Com el Bages, la resta de comarques del territori es van situar per sota del registre català: el Berguedà, amb 28.346 euros; el Solsonès, amb 26.479; la Cerdanya, amb 25.258; l’Alt Urgell, amb 25.394; l’Anoia, amb 24.621; i el Moianès, que va situar-se a la cua de Catalunya, només per sobre del Baix Penedès, amb 21.130 euros.

El 2023, la Ribera d’Ebre va tornar a ser la comarca amb un PIB per habitant més elevat (71.546 euros), seguida del Barcelonès (44.769 euros). En relació amb l’any anterior, 37 comarques van incrementar el PIB per habitant l’any 2023. L’Alt Camp és la que més va créixer respecte a l’any anterior, amb un 19,2%, seguida del Baix Llobregat (13,1%) i Osona (12,6%). A l’altre extrem, el PIB per càpita va disminuir a les comarques de la Terra Alta (−11,4%), la Ribera d’Ebre (−9,7%), el Pallars Sobirà (−6,2%), Aran (−3,5%) i l’Alta Ribagorça (−2,7%) .

Pel que fa al VAB del sector de serveis, va ser la principal activitat econòmica a 39 comarques i Aran, mentre que la indústria ho va ser a 4 comarques: la Ribera d’Ebre (70,8% d’indústria respecte del total del VAB), la Segarra (61,9%), l’Alt Camp (52,7%) i la Terra Alta (44,6%). Les comarques amb proporcions més elevades de la construcció van ser la Cerdanya (14,1%) i el Baix Empordà (10,5%), on el pes del VAB va ser més del doble de la mitjana catalana (5,0%). Respecte al sector agrari, les comarques amb un percentatge més elevat de VAB van ser la Noguera (15,9%) i les Garrigues (14,7%).

Martorell, on més creix el PIB

Entre els municipis de més de 5.000 habitants del territori, en el que va créixer més el PIB per persona va ser a Martorell, el 51,94%. De fet, va ser el municipi català dels inclosos en l’estadística de l’Idescat on es va registrar un increment més elevat. En una quinzena més de municipis de la regió central el PIB per habitant també va augmentar per sobre de la mitjana catalana. L’única població de més de 5.000 habitants del territori on va caure va ser a Súria (-24,08%).

Així, el PIB per habitant més elevat entre aquests municipis es va registrar a Martorell, seu de Seat (206.550 euros), seguit de Sant Esteve Sesrovires (100.433), Sant Fruitós de Bages (80.401), Súria (60.031), Abrera (55.567) i Sallent (48.154), tots per sobre de la mitjana catalana. n