Catalunya planteja baixar el sou a un funcionari si falta al respecte a un ciutadà

El Govern aprovarà aquest dimarts en el seu Consell Executiu el projecte de llei d’ocupació pública, mitjançant el qual busca modificar, entre altres aspectes, el sistema de promoció professional dels funcionaris. Els empleats públics hauran de superar cada any un examen i, si ho fan, podran millorar el seu salari sense haver d’assumir més responsabilitats ni demanar un trasllat a un altre departament.

Si actualment l’única manera de rebre un augment era esperar a acumular triennis o presentar-se a una oposició per aconseguir un ascens, ara Funció Pública vol permetre quedar-se al mateix lloc i pujar de sou, sempre que el rendiment del treballador ho avali.

El nou sistema retributiu busca premiar el bon fer d’un empleat públic i conservar el talent allà on presta servei, desincentivant la mobilitat que no persegueix millorar el servei al ciutadà, sinó únicament la recompensa del funcionari. El percentatge de sou vinculat a la promoció professional encara no està determinat.

Aquest sistema, que ara entrarà al Parlament i haurà de superar els tràmits i les majories pertinents, també tindrà el camí invers. Una manera de castigar un empleat públic que cometi una infracció greu o molt greu —com faltar al respecte a un ciutadà, assetjar sexualment algú o acumular diversos retards o absències injustificades al lloc de treball— podrà ser degradar-lo. I això implicaria una retallada en el seu salari.

Així ho recull un dels darrers esborranys del projecte de llei de funció pública al qual ha tingut accés El Periódico, concretament a l’article 204, on estan detallades les sancions disciplinàries. Una d’aquestes —no l’única— és el “demèrit”, consistent en la pèrdua de diferents trams de desenvolupament de la carrera professional horitzontal. Com més greu sigui la falta, més trams de carrera se li poden retirar al responsable i, en conseqüència, més sou pot perdre.

Tota sanció per motius disciplinaris ha de superar un procés de garanties i està fiscalitzada per evitar l’arbitrarietat dels responsables de departament. Actualment el règim de penes ja preveu mesures com la suspensió d’ocupació i sou o l’expulsió de la funció pública, entre moltes altres.

Examen anual

Al sector privat és habitual que els treballadors joves entrin a una empresa amb una categoria de novell i, amb el temps, promocionin a sènior. No tenen ningú al seu càrrec i desenvolupen unes funcions similars, si bé han demostrat estar capacitats i oferir un altre tipus de serveis. Això els comporta un augment a la nòmina.

Aquest esquema és el que, en essència, vol implantar la Generalitat. Les recomanacions del Cetra, el comitè d’experts que assessora Salvador Illa en la reforma de l’Administració, ja ho apuntaven en els seus informes.

Ara cada empleat està dins d’un grup —A1, A2, B, C1 i C2— i, dins d’aquest grup, en un nivell —que pot oscil·lar del 8 al 30—. La proposta passa per suprimir els nivells i quedar-se només amb els grups.

El primer esquema dibuixat per Funció Pública passa per quatre trams, si bé els sindicats aspiren a ampliar-los i intentaran que els grups parlamentaris facin seves aquestes recomanacions.

Quatre trams i es podrà saltar de l’un a l’altre cada quatre anys, segons preveu Funció Pública. Per fer-ho, caldrà complir un conjunt de requisits, el més rellevant dels quals serà superar un examen que es farà a tothom amb periodicitat anual. La conseqüència de superar-lo serà sumar punts per promocionar.

Si es suspèn, les conseqüències són diverses: des de veure la carrera professional estancada, fins al trasllat, passant per cursos de formació obligatoris. Suspendre l’examen no farà baixar de categoria professional; aquesta sanció queda reservada a les infraccions disciplinàries.

Qui definirà aquests exàmens, qui els avaluarà i més detalls pràctics s’hauran de concretar més endavant, quan la llei s’aprovi i el Govern redacti el reglament d’aplicació.

Portal únic d’ofertes d’ocupació

Una altra novetat que inclou la llei és la creació d’un portal únic on es concentraran totes les oposicions per accedir a una feina a la Generalitat, als diferents ajuntaments de tot el territori i a les universitats catalanes.

La Generalitat encara no té una data exacta per posar-lo en marxa, però des de Funció Pública expliquen que permetrà filtrar per territoris i categories i que concentrarà milers d’ofertes per a totes les persones interessades a opositar, que ara han d’anar cercant en diversos portals.

La nova llei de l’ocupació pública catalana és una de les múltiples peces d’un trencaclosques més ampli amb el qual el Govern de Salvador Illa vol reformar l’administració. En matèria d’oposicions, per exemple, ja ha aprovat escurçar els terminis dels processos selectius, amb la voluntat d’escurçar el temps entre la convocatòria, els exàmens i l’assignació de la plaça. Abans passaven dos anys i ara la idea és que siguin 10 mesos.

Una altra llei que aviat iniciarà el seu tràmit parlamentari és la que pretén professionalitzar part dels directius públics i que aquests no s’escullin per afinitat, sinó per mèrits. La previsió del Govern és entrar-la al Parlament a finals del primer trimestre d’aquest any.