El 45% de les pimes catalanes preveu vendre més el 2026 i els salaris pujaran més que els preus

Malgrat la «màxima incertesa» en què viu instal·lada el món, malgrat el sentiment generalitzat entre la població de crisi econòmica i malgrat el risc que suposen les bombolles de les criptomonedes, la IA o les borses, l’economia catalana té per davant un 2026 amb bones perspectives. El 45% de les pimes catalanes estima vendre més que l’any passat i només un 17% calcula vendre menys.

Uns balanços en els quals està previst que els salaris continuïn pujant i que ho facin a un nivell superior al que pugen els preus, tal com recull un informe presentat aquest dimecres per la patronal Pimec.

El president de l’entitat, Antoni Cañete, ha presentat els resultats d’un qüestionari realitzat fa dues setmanes entre unes 430 companyies catalanes. Dibuixen un escenari macroeconòmic similar al del 2025, amb més vendes, més contractacions i uns preus que s’aniran moderant en un entorn polític que preocupa molt les corporacions i unes assignatures pendents que persisteixen, com els dèficits de finançament i l’excés de burocràcia.

Durant els últims anys l’economia catalana s’ha instal·lat en un carril paral·lel però diferent del que circula la política, cosa que deixa paradoxes com la que visualitza l’enquesta de Pimec. A la pregunta, des d’un punt de vista subjectiu, de com valoren la situació econòmica, hi ha una proporció més gran que respon «malament» (16,4%) que les que responen «bé» o «molt bé» (27,1%). La majoria aposta per un prudent terme mitjà.

Aquesta percepció subjectiva d’un entorn negatiu no és única de les empreses. Segons l’últim baròmetre del CIS, sis de cada 10 espanyols creuen que l’economia va malament, malgrat els actuals rècords d’ocupació i que la taxa d’atur sigui la més baixa en 17 anys. La previsió oficial de creixement del PIB per a aquest any és del 2,2% per a Espanya i del 2,4% per a Catalunya, molt per sobre que la de la zona euro (1,2%).

Aquest pessimisme és parcialment compartit per les empreses, si bé no quadra amb el que després reflecteixen els seus balanços. «És una paradoxa que passa a tots els països, la incertesa és molt elevada», ha explicat el president de l’observatori de la pime i responsable de l’estudi, Oriol Amat. «L’economia de les empreses va per un altre camí que la geopolítica», ha sintetitzat. Segons les seves dades, una quarta part de les companyies estan augmentant beneficis i vendes.

En termes generals, el 45% d’empreses esperen un augment de comandes, davant el 17% que preveuen baixades. Si bé l’augment de vendes serà bastant transversal, no tots els sectors comparteixen el mateix optimisme. El cas més flagrant és el del sector primari, fuetejat per una grip aviària, una pesta porcina africana i un brot de dermatosi nuclear entre les vaques. Allà hi ha un profund pessimisme, la meitat dels enquestats espera baixar comandes i ningú confia a augmentar-les.

Els sous pujaran més que els preus

Les empreses també apujaran els preus, una vegada dos terços de les enquestades preveu incrementar preus de venda i principalment ho faran perquè esperen que els seus proveïdors els encareixin els materials.

No obstant, els preus pujaran menys que els sous, cosa que representa una bona notícia per als treballadors. Les estimacions que recull l’informe de Pimec és que l’IPC pugi al voltant del 2%, mentre que els sous pactats per conveni estan creixent en l’ordre del 2,7%. Aquesta última xifra va bastant en la línia del projectat per altres organismes, com el Banc d’Espanya, que espera per a aquest any un increment del 3% en els costos laborals de les empreses.

Més salari i més contractacions. Un terç de les empreses espera ampliar plantilla durant l’últim any, un nivell similar al de l’any passat. Aquest augment de la massa salarial, que ve acumulat de diversos anys de creixement de les plantilles, explica també que les companyies comencin a veure amb inquietud aquest volum de despeses fixes davant l’entorn canviant. No en va, les principals preocupacions que assenyalen són l’augment de costos laborals i la pressió fiscal.