Els notaris confirmen la tendència en testaments solidaris a Catalunya: més milions per a les ONG, menys per a l'Església

Els notaris catalans han observat en els últims anys un canvi de tendència en els anomenats "llegats solidaris" que consisteix en l'augment del nombre de testaments a favor d'organitzacions no governamentals (ONG) laiques en detriment de les ordes i les entitats de caràcter religiós.

El disgust pel comportament dels fills o altres familiars propers impulsa determinades persones a modificar els seus respectius testaments. I, segons l'experiència dels notaris col·legiats a Catalunya, rere la modificació que afecta els llegats solidaris, hi ha una motivació similar.

A més de la distància creixent entre els valors i les prioritats de la ciutadania i les institucions religioses, sobretot catòliques, ha emergit una altra raó citada sovint per aquelles persones que volen designar algunes ONG com a hereves dels seus patrimonis.

La realitat és que el volum d'escàndols sexuals, econòmics o polítics que esquitxen l'Església resulta dissuasiu per a testadors que, en altres circumstàncies, fa poques dècades haurien cedit bona part del seu patrimoni a agrupacions religioses. Sense esperar res a canvi, tret de la satisfacció per la donació.

La modalitat solidària s'atorga davant de notari, com la convencional. La seva mecànica és senzilla: el propietari dels béns, valors o capital especifica com vol que aquests siguin distribuïts quan mori entre un col·lectiu, una fundació, una associació... sense ànim de lucre, amb una finalitat social, altruista o de servei.

Ara mateix, a Catalunya, la xifra de llegats que tenen una ONG com a beneficiària és considerablement superior a la quantitat de documents signats perquè el destinatari sigui un orde religiós. I el mateix passa amb els imports, amb diferències que ascendeixen a milions d'euros.