Santiago Lanchas, CEO de Rettenmaier Ibérica: "Qualsevol desenvolupament ha de tenir en compte l’ús eficient dels recursos naturals"
Com una fibra vegetal funcional permet a Rettenmaier Ibérica impulsar innovació industrial, economia circular i productes sostenibles en sectors molt diversos

Santiago Lanchas, CEO de Retenmaier Ibérica / Retenmaier Ibérica
Retenmaier Ibérica desenvolupa solucions tan diverses com interessants. Així, al seu catàleg trobem des de sorres vegetals per a gats, fins a cosmètica sòlida, materials per a construcció industrialitzada o aplicacions per a alimentació animal i farmacèutica. A primera vista, sectors molt diferents entre si. No obstant, gran part d’aquests desenvolupaments comparteixen un mateix fil conductor: Arbocel, una fibra vegetal funcional que actua dins dels processos industrials i permet transformar productes i materials mantenint o, fins i tot, millorant el seu rendiment, mentre redueix el seu impacte ambiental.
La primera pregunta és obligada: ¿Què és Arbocel i per què permet aquesta multiplicitat de productes acabats?
Arbocel, igual que altres marques clau com Vitacel i Vivapur, es basa en fibres de cel·lulosa obtingudes de parts no comestibles d’arbres, cereals i altres vegetals, preservant els fruits i components destinats a l’alimentació. La cel·lulosa és el polímer natural més abundant i representa, de mitjana, prop del 50% de la composició vegetal. En la natura compleix funcions essencials: dona suport i flexibilitat a la planta i participa en el transport d’aigua i minerals des de les arrels fins a les fulles, on es produeix la fotosíntesi. A partir de la glucosa es formen llargues cadenes que s’entrecreuen i generen les fibres que sostenen troncs, tiges i branques. Arbocel aïlla i potencia una o algunes d’aquestes funcions per aplicar-les a múltiples productes.
En els vostres desenvolupaments, sostenibilitat i rendiment van de la mà. ¿Com s’aconsegueix aquest equilibri a la pràctica?
Aquesta realitat va ser la que em va sorprendre, ja fa 40 anys, quan vaig començar al grup Rettenmaier. Des del primer moment el binomi sostenibilitat i rendiment van dirigir els meus moviments perquè en el grup ja tenien clar (i ho continuem tenint) que qualsevol desenvolupament ha de tenir en compte l’ús eficient dels recursos naturals, utilitzant materials reutilitzables i reciclables, però, alhora, la indústria i cadascun de nosaltres com a consumidors i usuaris volem, en el nostre dia a dia, productes eficients. A aquest binomi procurem unir-hi esforç i satisfacció en el procés de realització per arribar a l’equilibri que esmentes.
Moltes indústries estan obligades a adaptar-se a noves normatives i materials. ¿Quin paper juga Arbocel en aquesta transició?
Crec que Rettenmaier, juntament amb l’ecosistema d’empreses emprenedores en sostenibilitat, forma part de l’origen d’aquesta transició. Fa prop de 100 anys, el besavi Rettenmaier va tenir la visió de centrar-se en les fibres de cel·lulosa, avui integrades a l’economia circular i sostenible com a eix de la transformació industrial. Arran d’una visita festivocultural a La Pedrera de Gaudí, vam crear un quadre que presideix la nostra seu: de la mateixa manera que l’arbre del pati interior de casa seva va inspirar Gaudí per a les cúpules de la Sagrada Família, Arbocel va inspirar el besavi Rettenmaier a desenvolupar aquests productes i, a Rettenmaier Ibérica, el nostre model de gestió intern: «L’Arbre em parla».
D’entre les seves aplicacions, ¿quins en destacaries?
Per la seva repercussió social i rellevància, destacaria quatre aportacions. Primer, els excipients de cel·lulosa per a la indústria farmacèutica: solem dir que, de mitjana, tots els comprimits del món incorporen almenys un producte fabricat per nosaltres. Segon, les fibres de cel·lulosa en alimentació humana i animal, pel seu paper en la salut intestinal, el control del pes i l’extensió de la frescor i vida útil dels aliments. Tercer, les fibres per filtrar i purificar begudes i olis, aconseguint productes més estables, brillants i amb sabors més naturals. I, per últim, les fibres Arbocel per a morters de façanes i per enrajolar parets i terres en cuines, banys i altres estades de la llar.
Avui, ¿estem tocant o trepitjant fibres d’Arbocel sense saber-ho?
Sí, ho fem cada dia, i continuarà sent així en els pròxims anys, tant amb els productes actuals com amb els desenvolupaments en marxa. Les nostres fibres de cel·lulosa Viatop porten més de tres dècades en barreges asfàltiques d’alta durabilitat i baix soroll presents en aeroports i carreteres. Davant la falta de vivenda, hem creat fibres per a microciments d’impressió 3D que permeten construir cases més ràpid i barat; Alemanya, Holanda i la Xina ja treballen en això, i a Espanya comptem amb primeres impressores i materials llestos. A més, entrem en cosmètica amb texturizants i aglutinants 100% vegetals, impulsant una cosmètica sòlida (pastilles i barres). I també pintures amb matejants vegetals.
En el pet care és l’únic segment en què Arbocel arriba directament al consumidor. ¿Què aporta a la vostra estratègia com a empresa?
Així és. Ho fa a través de les sorres vegetals per a gats Cat’s Best i els llits per a petites mascotes Chipsi. Són productes 100% vegetals i biodegradables, desenvolupats fa uns 30 anys com una innovació pionera per la seva alta capacitat d’absorció i durabilitat, molt superior a les sorres tradicionals. Després de comprovar l’interès del mercat, la companyia va decidir assumir el contacte directe amb el consumidor, cosa que ha impulsat un fort creixement, amb sis centres productius a Europa i la pròxima obertura d’un centre d’embossat a Espanya. Aquesta experiència ha aportat un valuós aprenentatge sobre béns de consum i reforça l’aposta estratègica per productes sostenibles, amb l’objectiu d’avançar cap a sorres 100% vegetals.
- Troben una important quantitat d'aigua al subsòl de la Llacuna
- Una vintena d'evacuats i dos ferits en l'incendi d'un edifici al carrer de Santa Llúcia de Manresa
- «No vull subvencions, només vull que els polítics no em donin encara més feina»
- Doble operatiu de rescat amb helicòpter: un escalador a Montserrat i una esquiadora al Port del Comte
- Operen d'urgència un jove que tenia un obús de la Primera Guerra Mundial al recte
- Els dos curiosos projectes que es van arribar a estudiar per accedir a Montserrat
- La propietat del bloc 8 de Manresa demanava 450.000 euros per l'edifici i ara en vol 650.000
- “El boom dels camioners”: sous que sorprenen i una demanda que no para de créixer