"Catalunya ha de guanyar de tant en tant"

El Departament d’Economia i Finances és el més transversal de la Generalitat de Catalunya. Ho és en l’actualitat, ho ha estat al llarg de la història, com en la majoria d’administracions, i, considerant el desenvolupament de la política i les institucions, ho seguirà sent en el futur. La diputada socialista Alícia Romero Llano (Caldes d’Estrac, 1976) hi està al capdavant des del 12 d’agost de 2024. Seleccionada per la revista Forbes com una de les cent dones més influents del país, ha demostrat el seu interès en la recerca, la innovació i la revolució digital. Pel seu càrrec, ha hagut de negociar els canvis en el finançament pactats amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) a canvi del suport a la investidura del president, Salvador Illa.

En matèria de finançament, han arribat on volien?

Just un mes després de prendre possessió del càrrec de consellera em vaig entrevistar amb la vicepresidenta María Jesús Montero per complir al màxim amb l’acord d’investidura. Feia dotze anys que el model havia caducat i, amb el temps, s’havia anat fent més desigual i injust. La distància entre comunitats autònomes és enorme en el finançament de les competències homogènies: salut, educació i drets socials. No s’entén, aquesta disparitat. Per això hem treballat molts mesos amb el Govern d’Espanya i amb ERC, i ja tenim sobre la taula una bona proposta.

Per què és bona?

L’Estat posa 21.000 milions d’euros al sistema. Són més recursos per corregir els desequilibris entre comunitats i compensar les que estem infra finançades, com Catalunya, València o Múrcia. I també perquè el model és més transparent, més senzill, més flexible. Canvia el paradigma: deixa de basar-se en la despesa i ho fa en l’ingrés.

O sigui...

Les comunitats ja no pararan la mà perquè se’ls pagui el que es gastin. A partir d’una cistella de tributs, es calcularà el percentatge d’ingressos que ens quedarem per a les nostres competències. El model és més adult. Hi ha corresponsabilitat. A Catalunya, tenim una gran capacitat d’autogovern, i sistemes com aquest ens interessen.

Llavors, això vol dir que han arribat on volien?

Jo havia dit en algun moment que estaríem satisfets amb 17.000 o 18.000 milions d’Espanya, i el Govern central n’ha acabat posant 21.000. Per tant, Catalunya guanya més del que pensàvem. No m’esperava aquests 4.700 milions que ens corresponen.

Quan es notarà el canvi?

Sabem que tenim una sanitat d’excel·lència, però alhora els serveis públics estan en tensió. En l’educació, cal millorar la inversió. Encara tenim mil barracons a Catalunya. Hem d’avançar en l’educació inclusiva. I en l’atenció a la dependència, les llistes d’espera són massa llargues. Si s’aprova aquest any, tot això tindrà efecte el 2027. És a dir, el nou pressupost podrà incorporar ja aquests recursos.

Si hi ha pressupost...

L’oportunitat, la tenim ara, i l’hem d’aprofitar. Hem de donar esperança a la gent. I bones notícies. Catalunya ha de guanyar de tant en tant. Portem massa temps sense fer-ho.

Aquestes setmanes de caos a Rodalies no ajuden.

La gent ho ha estat patint diàriament. Aquesta és la raó per la qual no poden deixar passar l’oportunitat. I, pel que fa al pressupost, nosaltres tenim la feina feta.

Hi ha més actors, però.

Els Comuns ja s’han obert a les negociacions per a l’any 26. Cal agrair-los la generositat i la responsabilitat.

I ERC?

Esperem complir amb allò que tenim pendent per seguir amb la negociació. És molt important tenir pressupost. Hem estat prorrogant els crèdits del 2023, sense suplements, i tenim problemes de tresoreria. Al 2023, el Govern era diferent. No existien departaments com Esports. El conseller, Berni Álvarez, té compromisos -el Grand Départ del Tour de França, la Copa de la Reina de bàsquet a Tarragona...- i necessita saber com els ha de gestionar.

La seva idea de fiscalitat no atemoreix els inversors i foragita el talent?

Estem a punt de rebre un estudi de l’Institut d’Economia de Barcelona que ens ha d’ajudar a trobar solucions. Amb tot, l’Impost sobre Successions, molt criticat per la dreta, ja bonifica el 95% de l’activitat econòmica. I els pagesos se’n beneficien. Una limitació és que no tenim tota la capacitat normativa que voldríem. Per exemple, no podem fer grans modificacions de l’Impost sobre el Patrimoni.

Això és pot resoldre amb els acords sobre el finançament.

Ens cal marge per bonificar, desgravar... Ho estem parlant amb l’Estat. Sigui com sigui, el 2024 vam rebre més de 1.000 milions d’inversió estrangera a Catalunya.

Quines perspectives es poden obrir a un territori com les comarques interiors, amb comunicacions deficients, incertesa industrial i despoblament rural?

Les infraestructures són el gran repte. En els propers anys, augmentarem les inversions. Malgrat això, hi ha fortaleses evidents; per començar, una universitat. Estem fent una aposta clara per ella. Cal que la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) segueixi creixent, amb noves titulacions, sobretot vinculades a les necessitats del territori. La indústria agroalimentària és igualment potent. De fet, és la més important al país: genera el 19% del producte interior brut (PIB). Les oportunitats del sector forestal també són elevades i no estem explorant suficientment aquest camp.

Sense bones comunicacions, qui marxa ja no hi torna. Què espera l’economia catalana de la regió central? I què pot esperar la regió central de l’economia catalana?

La xarxa ferroviària i les carreteres han de millorar, sí. Ens cal equilibri territorial. I social. Ha d’haver-hi polígons industrials perquè s’hi puguin instal·lar empreses.

Tenen un pla B per superar el cop sofert a Sallent per la suspensió del projecte per fabricar material per a bateries elèctriques?

La indústria del vehicle elèctric està en un moment delicat. Pensàvem que evolucionaria més ràpidament, però no s’enlaira: pel preu dels automòbils, perquè no hi ha una bona xarxa de recàrrega, etc. Els Estats Units de Donald Trump han introduït molta inestabilitat.

Aquest factor és global. Què està fent aquí la Generalitat?

Estem buscant solucions, amb el Departament d’Empresa i Treball al capdavant. Volem que la meitat de les inversions estrangeres no es quedin a l’àrea metropolitana de Barcelona. Hem demostrat que ens interessa el conjunt de Catalunya. Amb un equilibri territorial superior, es poden combatre problemes greus com el de l’habitatge.

Subscriu-te per seguir llegint