El Govern recorre a empreses, concessionàries i fons d’inversió per accelerar obres a la C-55 i posar electrolineres a la C-16

El Govern ha iniciat una consulta preliminar al mercat per avaluar l’interès del sector privat a participar en el finançament, construcció i manteniment de diverses infraestructures de mobilitat a Catalunya mitjançant fórmules de col·laboració publicoprivada. La iniciativa engloba actuacions per un valor estimat d’uns 1.184 milions d’euros en tres àmbits: carreteres, l’acabament d’estacions de la línia 9 del metro i una xarxa d’electrolineres d’alta capacitat. La intenció és que les primeres licitacions arrenquin aquest mateix 2026.

Segons fonts de la Conselleria de Territori, l’objectiu és accelerar l’execució d’obres considerades prioritàries i garantir-ne el manteniment futur a través de concessions d’obra pública amb sistemes de pagament per disponibilitat, un model que ja s’aplica en altres països europeus. La consulta s’obre de manera simultània per als tres projectes i es tramitarà a través dels perfils del contractant del mateix departament.

Les consultes es publiquen des d’aquest dijous i estableixen un termini inicial de 15 dies per formular dubtes sobre l’abast de les actuacions i un període posterior de 30 dies per a la presentació de propostes o comentaris tècnics i econòmics. Durant aquest procés també es podran fer entrevistes amb els operadors interessats, ja siguin concessionàries, fons d’inversió o constructores, han esmentat com a exemples.

Seguretat viària gràcies al 2+1

El bloc de més volum econòmic correspon al desenvolupament del programa de carreteres 2+1 per millorar la seguretat viària. La inversió estimada ascendeix a 666 milions d’euros i contempla la transformació de diversos trams de la xarxa viària amb un total de 366 quilòmetres pendents d’actuació dins d’un programa global de 430 quilòmetres.

Les mateixes fonts han exposat que el model plantejat es basa en concessions amb pagament per disponibilitat, de manera que l’Administració retribueix a la concessionària en funció de l’estat i la qualitat de la via i no del trànsit que registri, la fórmula que s’havia utilitzat històricament, que eren peatges a l’ombra o altres mètodes de finançament.

El plantejament prioritza la seguretat i pretén determinar quina mida mínima de projecte resulta atractiu per als operadors privats, ja sigui mitjançant lots o agrupant trams d’una mateixa carretera. El Govern considera que aquesta fórmula permetria accelerar terminis en un context en el qual la millora de determinats eixos viaris (per exemple la C-12, C-14, C-31 o C-55) es considera urgent per reduir la sinistralitat.

Liquiditat en el mercat

L’Executiu defensa que la col·laboració publicoprivada pot facilitar l’execució anticipada d’infraestructures estratègiques, amb pagaments al llarg del temps lligats a la seva disponibilitat i manteniment, que es podrien prolongar durant 25 o 30 anys. També considera que el context actual del mercat, amb liquiditat en el sector concessional i financer, pot afavorir la participació en aquest tipus de projectes. De fet, fa temps que els contractistes d’obra pública demanen que s’impulsin aquest tipus d’acords.

El segon projecte inclòs en la consulta és l’acabament de nou estacions de la línia 9 del metro del tram III, el central, amb una inversió estimada de 500 milions d’euros entre obra nova, manteniment i reposició futura, un sistema que ja s’utilitza en els altres tres trams.

El nou plantejament modifica l’esquema aplicat en etapes anteriors (no es tirava endavant una concessió des de fa 14 anys) i se centrarà únicament en l’execució d’estacions i el seu manteniment, sense incloure el túnel ni l’obra civil principal. L’objectiu és complir el calendari previst per completar aquestes infraestructures abans del 2032 i evitar retards addicionals. El sistema proposat també es basa en pagaments per disponibilitat, un model que ja s’utilitza en l’explotació de trams d’aquesta xarxa. La consulta pretén determinar l’interès del sector i avaluar la viabilitat financera de l’operació.

Electrolineres de càrrega ultraràpida

El tercer bloc correspon al desplegament d’una xarxa d’11 electrolineres de recàrrega ultraràpida per a vehicles elèctrics, amb una inversió estimada de 18 milions d’euros. Les instal·lacions estaran ubicades en corredors viaris d’alta capacitat i formaran part de la xarxa transeuropea de transport.

Des de Territori expliquen que els punts de recàrrega previstos tindran potències superiors a 150 quilowatts, cosa que permetria fer recàrregues en uns 10 minuts, pensades especialment per a usuaris en trànsit en autopistes i vies ràpides. Les estacions s’ubicaran en àrees de servei de titularitat pública, on s’afegiria aquest nou servei. Entre els corredors analitzats figuren eixos com la C-25, la C-16, la C-60, la C-32 o la C-33, amb l’objectiu de complir els requeriments europeus de desplegament d’infraestructura de recàrrega elèctrica.