La venda d’habitatges arriba a la segona xifra més alta de la història

La compravenda d’habitatges ha arribat el 2025 a la segona xifra més alta de la sèrie històrica, amb 714.237 operacions, un 11,2% més que el 2024, dada només superada el 2007, una mica més d’un any abans de l’esclat de la bombolla financera i immobiliària, segons les dades que ha fet públiques aquest divendres l’Institut Nacional d’Estadística (INE). Aquesta dada s’uneix al de concessió d’hipoteques, que ha llançat els números més alts en els últims quinze anys.

Segons el mateix organisme públic, les compravendes d’habitatges lliures van augmentar un 12,3% l’any 2025 –que van suposar més del 93% del total d’operacions–, mentre que les protegides són tot just un 1,8%. D’altra banda, les transaccions de cases d’obra nova van créixer un 16,1%, per sobre de la mitjana, tot i que només suposen una de cada cinc compravendes; les de segona mà, un 10,3%.

Aquest dijous, l’INE també ha publicat les dades de concessió d’hipoteques: el 2025, es van firmar un total de 501.073 préstecs, prop d’un 18% més que en l’exercici anterior i la xifra més alta registrada en els últims quinze anys, des del 2010. Addicionalment, l’import mitjà d’aquests crèdits hipotecaris va arribar a un nou màxim en la sèrie històrica, vorejant els 172.500 euros.

La venda de cases es dispara a l’Espanya buidada

Analitzant per regions, les comunitats autònomes de l’interior peninsular –en ocasions aglutinades sota el terme de l’Espanya buidada– són les que registren més creixement en el nombre de compravendes. Lidera la llista Castella i Lleó, amb un augment del 18,9% en el nombre de transaccions, seguida de Castella-la Manxa (17,8%), La Rioja (16,3%), Extremadura (16,1%) i Regió de Múrcia (16%).

En el costat oposat, els menors ascensos s’han produït a les regions amb mercats immobiliaris més dinàmics. La Comunitat de Madrid, motor estatal en aquesta matèria, és la tercera comunitat on menys creix la venda de cases, un 4,8%. Fenomen similar passa a les Canàries, les Balears i el País Valencià, on els creixements han sigut del 4,5%, 5,1% i 6,2%, respectivament, per sota de la mitjana.

¿Què passarà el 2026?

Francisco Iñareta, portaveu del portal Idealista, després de conèixer les dades, ha assenyalat que, «malgrat que aquesta línia ascendent sembla imparable, les taxes de creixement es van suavitzant des d’abans de l’estiu, a causa de la falta d’un volum suficient d’habitatges al mercat i a les importants pujades de preu provocades per aquest dèficit». Sobre què passarà el 2026, respon que, durant els primers compassos de l’any, la tendència es mantindrà, tot i que amb increments de compravendes i preus «cada vegada més tènues».

De cara al que passarà el 2026, María Matos, directora d’Estudis de Fotocasa creu que es mantindrà el dinamisme si els tipus d’interès es mantenen baixos. «Tot i que el finançament continuarà sent accessible, la banca deixarà enrere la intensa competència comercial i apostarà per productes més prudents i alineats amb un entorn de més estabilitat monetària, cosa que podria moderar lleugerament el ritme de vendes respecte als màxims aconseguits el 2025. En aquest context s’hi suma la persistent escassetat d’oferta a preus competitius, que continuarà actuant com un fre estructural del mercat», afegeix.