El 22% de treballadors a Catalunya són migrants i ja representen el 40% en el sector de les cures

Catalunya ha fet passos per comptar "amb un model d'integració i de convivència" propis en matèria d'immigració, però no ha "esgotat el desplegament complet de les competències de la qual ja disposa" en aquest sentit. És la principal conclusió que llança l'informe 'Repensar la governança migratòria a Catalunya', el tercer estudi elaborat pel Comitè d'Experts per a la Transformació i la Innovació Social (CETIS), el grup de professionals independents als quals la Conselleria de Drets Socials va encarregar una anàlisi per a reformular els serveis socials a Catalunya.

Presentat aquest dilluns per la consellera Mònica Martínez Bravo, l'informe, que es publica amb el rerefons de la regularització extraordinària aprovada pel Govern al gener i la pugna per la transferència de les competències migratòries de Junts, fa una breu radiografia del fenomen migratori a Catalunya i posa sobre la taula opcions per a millorar la governança migratòria.

Tal com repassa el document, a Catalunya viuen avui, segons les últimes dades del Idescat, 1,44 milions de persones migrades. És una xifra que representa al 18% de la població resident –cinc punts per sobre de la mitjana espanyola– i que no ha deixat de créixer des de principis de segle, quan la proporció a penes arribava al 3%. El 60% d'aquests immigrants es troben entre els 20 i els 49 anys d'edat, i la distribució entre dones i homes està bastant equilibrada. El principal país d'origen d'aquestes persones és el Marroc, seguit de Colòmbia, Itàlia, Romania, Hondures i el Perú.

El 22% dels treballadors

Cal tenir en compte que aquest pràcticament milió i mig d'immigrants que viuen avui a Catalunya representen ja el 22,8% de les persones ocupades a Catalunya. És una xifra que, segons el mateix informe, "posa de manifest que el funcionament del mercat laboral català –i la seva capacitat de creixement– depenen en gran manera de la incorporació de població estrangera".

Els immigrants, de fet, són ja part essencial d'alguns sectors d'activitat econòmica. Representen el 40,3% dels ocupats en activitats de la llar i les cures; el 37% dels treballadors de l'hostaleria i el 36% dels agricultors, pescadors i ramaders. Tots ells són sectors "amb una elevada intensitat de mà d'obra i una exposició més alta a la precarietat", destaca l'informe, que proposa teixir aliances amb els col·legis professionals i reforçar les inspeccions de treball per a garantir l'accés al mercat formal.

Encara així, i encara que la bretxa ha anat estrenyent-se els últims anys, la taxa d'atur continua sent més alta per als immigrants (13,2%) que per a la resta de ciutadans (8,2%). A més, també són freqüents els casos de persones amb estudis superiors que acaben treballant en llocs de baixa qualificació, especialment entre les persones d'origen llatinoamericà.

Menys inversió en salut

L'informe s'atura, també, a analitzar l'evolució d'algunes partides dels Pressupostos de la Generalitat relacionades amb el benestar social i conclou que, encara que en termes generals les inversions en àmbits com la salut o l'educació han anat augmentant amb els anys, "no és suficient per a atendre la realitat de la Catalunya actual". De fet, la inversió per càpita en salut, per exemple, ha anat a la baixa els últims anys. Aquestes dades no són fútil si es té en compte, tal com recorda el mateix text, que, de mitjana, els alumnes d'origen estranger presenten pitjors notes que els seus companys, repeteixen més cursos i un de cada tres es veu obligat a deixar els estudis de manera prematura.

Aquesta falta d'adaptació de les inversions a la realitat migratòria catalana se suma, segons l'informe, a la descoordinació entre totes les institucions i agents que exerceixen algun paper el procés. En el procés migratori, l'Estat té la majoria de competències d'estrangeria i nacionalitat, però aquelles que repercuteixen més directament sobre els migrants –com l'educació o la salut–, solen dependre de les comunitats autònomes.

El repte de la convivència

L'informe conclou que els òrgans que intenten bastir ponts entre les diferents administracions implicades, com la Conferència Sectorial d'Immigració, la Taula de Ciutadania i Immigració o la Comissió Interdepartamental d'Immigració no han pogut articular-se com a eines útils. Per això, i basant-se en el bagatge positiu que han significat normatives com la llei d'acolliment de 2010, els experts proposen reforçar el paper de la Agència de Migracions de Catalunya. Es tracta d'un ens previst en la normativa de 2010, que mai ha acabat d'estar operatiu i que ha romàs en un incòmode calaix fins a aquest dilluns. "És una proposta molt interessant que hem d'estudiar dins del termini i en la forma escaient", ha relativitzat la consellera en conversa amb els mitjans de comunicació.

Acompanyant a aquest retorn de l'Agència Catalana d'Immigració hauria d'haver-hi una dotació de recursos estables i predictibles, que l'informe planteja articular en un nou Fons Català per a l'Acollida i la Inclusió. Els fons finançarien directament als municipis en funció de població i dels seus índexs d'immigració. L'estudi sí que defensa, d'altra banda, la utilitat de mesures ja existents com el Pla de Barris, que contempla dins de les seves inversions plans d'accions sociocomunitarias.

Un gran pacte social

En aquest sentit, criden a l'àmbit local, que és el que acaba gestionant el gruix dels progressos d'integració, a intensificar els projectes de primer acolliment i a afavorir la col·laboració amb el teixit social i associatiu del territori. En aquest sentit, els experts del CETIS proposen la creació d'una Mesa de Diàleg Social per a coordinar l'acció de consistoris i Generalitat. Per a combatre "la normalització dels discursos antiimmigració", l'informe proposa un gran Pacte per a la Convivència Democràtica i el Benestar Social i posa a l'accent a poder explicar major que "una gran part dels reptes actuals deriva del fet que l'augment i la diversificació de la població resident no ha estat sempre acompanyat dels recursos adequats per aquest creixement".

La convivència és, també, un dels reptes detectats per l'estudi que, malgrat assegurar que la immigració té beneficis "a nivell quantitatiu i qualitatiu", admet que les limitacions i les congestions dels recursos de l'Estat del benestar aboquen a la desafecció.

En aquest sentit, la consellera ha admès que la capacitat actual dels serveis socials no és suficient per a la Catalunya dels vuit milions d'habitants i ha assegurat que treballarà perquè "la prosperitat que genera la migració reverteixi en millors serveis socials per a tots i totes". "I no sols per als que han estat a Catalunya durant més generacions, que és el que alguns partits d'extrema dreta tristament volen fer", ha reblat Martínez Bravo. Per a combatre aquesta narrativa, de fet, l'informe també proposa incorporar la història migratòria de Catalunya en els currículums escolars.