La indústria catalana del ‘delikatessen’ resisteix als aranzels de Trump i es converteix en potència exportadora

Les polítiques aranzelàries del president dels Estats Units, Donald Trump, que tant havien alertat les empreses agroalimentàries catalanes –que havien arribat a calcular un impacte d’uns 45 milions d’euros en les exportacions– van tenir finalment un efecte desigual l’any passat, segons han donat a conèixer aquest dilluns el conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, i la directora de l’empresa pública Prodeca, Dèlia Perpinyà, en la presentació de l’informe sobre les exportacions agroalimentàries catalanes el 2025, que, contra tot pronòstic, van arribar a un valor rècord de 16.903 milions d’euros, un 7,48% més que el 2024, que havia sigut ja un bon any. L’increment va ser fins i tot superior en termes de volum, amb 7,2 milions de tones de productes, és a dir, un 7,95% més que en l’exercici anterior. «Són set punts més que la mitjana de les exportacions globals catalanes, cosa que significa que el sector agroalimentari ja representa el 16,7% del total de les vendes que Catalunya realitza a l’exterior», ha remarcat Ordeig, després de destacar que tot això s’ha aconseguit en un context que no era en absolut favorable.

Si hi ha un sector que ha despuntat entre la resta és el dels aliments gurmet o ‘fine foods’, «productes amb valor afegit que han resistit en aquest entorn internacional i fins i tot han crescut», ha indicat Perpinyà. Els dolços, el cacau i les seves diferents preparacions, la confiteria, la mel, el te i les infusions i el cafè van facturar l’any passat a l’estranger més de 1.795 milions d’euros, cosa que va suposar un 28,1% de la categoria. En conjunt, els productes ‘delikatessen’ catalans, que també inclouen sucs, aigües envasades, plats preparats, caldos, conserves, confitures i melmelades, formatges i productes lactis i ous, van seguir per segon any consecutiu com a primer sector exportador, van generar un volum de negoci de 6.381,8 milions d’euros, amb un augment del 22,4% en valor i del 17,5% en volum.

Però no a tothom li ha anat igual de bé. Dues de les ensenyes de la indústria agroalimentària catalana, l’oli d’oliva i el vi, sí que han patit la pujada d’aranzels fins al 25% per poder entrar als Estats Units, amb l’excepció dels escumosos, «que s’han comportat de manera més resilient», ha indicat la directora de Prodeca. «En el cas de l’oli d’oliva, el que ha passat és que els preus l’any passat no es van incrementar de la mateixa manera que ho havien fet el 2024, de manera que la caiguda ha sigut notable», ha afegit la responsable de la promoció exterior dels productes agroalimentaris catalans. Així, les vendes d’aquest producte al país nord-americà es van reduir en un 36% en el conjunt del 2025, però és que des del setembre, quan van començar a aplicar-se les taxes duaneres, el descens va ser del 41%», ha indicat Perpinyà. En global, la indústria oliera va facturar a l’estranger un 24,7% menys. Això sí, la bona acceptació de l’oli català al Canadà, Corea del Sud i els Emirats Àrabs va permetre mitigar la caiguda.

El mercat del vi s’ha vist perjudicat per un altre factor: la disminució generalitzada del consum d’aquest producte a tot el món. Tot i així, el retrocés no va ser tan marcat com el de l’oli i la disminució en valor es va situar en el 6,4% respecte a les dades del 2024. Buscant alternatives i abans de l’entrada en vigor del tractat comercial amb Mercosur, el sector vinícola català va aconseguir incrementar les vendes al Brasil l’any passat en gairebé un 50%.

El 2025 es va arribar també a un nou rècord d’empreses exportadores regulars, amb 3.225 companyies, 32 més que l’any anterior, amb la qual cosa una de cada quatre empreses exportadores agroalimentàries regulars d’Espanya és catalana (27,82%). A més, 317 empreses han iniciat la seva activitat exportadora durant l’any, i «han reforçant l’ampliació de la base exportadora i la consolidació d’una cultura d’internacionalització sostinguda», ha destacat el conseller Ordeig.