Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

El Bages manté el nivell exportador per sobre de la mitjana de Catalunya

La nova edició de l’Indicador de dinamisme empresarial de la Cambra destaca que, tot i que el 2023 la comarca no s’havia recuperat del tot de la covid, va experimentar un elevat comerç amb l’exterior

Accés al polígon de Bufalvent de Manresa

Accés al polígon de Bufalvent de Manresa / Arxiu/Oscar Bayona

Carles Blaya

Carles Blaya

Manresa

El 2023 la covid encara no havia caigut en l’oblit per a l’activitat empresarial bagenca. Encara sobrevolava en les dades sobre l’activitat econòmica de la comarca. Així ho mostra la nova edició de l’Indicador de dinamisme empresarial, que elabora la Cambra de Comerç de Manresa, en aquesta ocasió sobre el període 2019-2023.

Aquell any, només les dades d’ocupació i de generació de riquesa se situaven per sobre de les que s’havien registrat el 2019 entre el conjunt de grans indicadors que recull l’estudi. Perdia empreses i queia la productivitat.

Malgrat tot, l’activitat exportadora de les empreses bagenques mantenia el to, i continuava, com l’any anterior, per sobre del registre del conjunt català. Així, el 12,3% de les 10.715 empreses bagenques van exportar, aquell any , dues dècimes menys que un any abans, però més d’un punt i mig percentual per sobre del balanç català: el 10,7%.

D’aquesta manera, el Bages sumava el seu setè any consecutiu amb un percentatge per sobre del 10% quant a nombre d’empreses exportadors.

Només en el sector industrial, posa de manifest l’estudi, el percentatge d’empreses que van exportar el 2023 a la comarca va ser del 28,2%, mentre que al conjunt català es va situar en el 27,2%.

Per sectors, s’especifica a l’informe cameral, van destacar el de material de transport (73,3% d’empreses exportadores), el de la indústria química (63,6%), el de les indústries extractives no energètiques (41,7%), el del tèxtil (39%), cuir i confecció (30,2%), a més de la indústria alimentària, la metal·lúr- gia, maquinària i material elèctric i indústria del paper i arts gràfiques, aquestes tres per sobre del 20%.

L’altra dada destacable de l’evolució econòmica empresarial del Bages va ser l’increment de l’ocupació, que va ser del 9,9%, fins a 63.114 persones, mentre que al conjunt català l’augment era del 5,2%. Quant a la generació de riquesa, mentre al Bages s’incrementava el 3,28%, a Catalunya ho feia el 2,91%.

Amb tot, la comarca perdia unitats empresarials (-1,46%) en un any en què la mitjana catalana era lleugerament positiva (+0,38%) i perdien productivitat (-6%), tot i que les empreses augmentaven la seva dimensió en nombre d’ocupats per unitat empresarial (11,5%).

Evolució 2019-2023

Des del 2019, en taxa anual acumulativa, el nombre d’empreses al Bages havia caigut el 0,63%, mentre creixia el 0,15% a Catalunya. L’atur també es reduïa menys a la comarca (-7,4%) que al conjunt català (-12%). D’altra banda, la productivitat al Bages experimentava una notable evolució negativa (-3,43%), mentre al conjunt català era més moderada (-0,76%).

Quant a la variació del valor afegit brut comarcal (que fa dos anys se situava en els 3.352,5 milions d’euros en termes absouts) era negativa entre el 2019 i el 2023 (-0,73%), tot i haver experimentat un increment interanual del 3,23%, però creixia a Catalunya en el mateix lustre (+1,66%). Per tot plegat, el pes de la riquesa generada pel sector privat del Bages sobre el conjunt català, conclou l’estudi de la Cambra, passava a situar-se a l’1,58% el 2023 quan el 2019 suposava l’1,73%, mentre es mantenia a l’entorn del 2% del nombre d’empreses i del 2% quant a l’ocupació total del país.

Com ja feia en anteriors edicions, l’informe cameral alertava de l’elevada concentració de l’activitat productiva dels sectors d’activitat industrial i també alguns dels de serveis. Així, el pes de les cinc primeres empreses amb més VAB sectorial arriba a assolir el 98,5% del total en el cas de les indústries extractives no energètiques; el 93,7% en el cas del material de transport; el 67,8% en el cas de l’energia, gas i aigua; el 57,6% en el cas dels altres serveis a les empreses; i el 53,6% en el cas dels serveis financers, asseguradores i lloguers.

Tracking Pixel Contents