Unió de Pagesos arrasa de nou a la regió en un moment clau per al sector primari

El sindicat Unió de Pagesos (UP) va ser l’organització més votada a les comarques de la Catalunya central menys a la Cerdanya, amb 785 vots (59,5%), en unes eleccions agràries emmarcades en un moment clau per al sector primari. Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va ser la segona candidatura amb més suports (265, el 20%), seguida de Assemblea Pagesa de Catalunya (91, el 6,9%). En total, 1.719 pagesos van exercir el seu dret a vot a la regió (62,87%), una xifra superior als comicis dels anys 2021 (37,6%) i el 2016 (58,2%).

Tot i les bones xifres que va registrar UP, el sindicat ha experimentat una davallada respecte a les anteriors eleccions. Així, el 2021 van obtenir el 71,3% dels suports, i el 2016 el 65,9%. Les candidatures de JARC, Assemblea Pagesa de Catalunya - que es presentava per primera vegada- i ASAJA han restat majoria al guanyador dels comicis.

El coordinador d’Unió de Pagesos al Bages, Josep Guitart, va atribuir aquesta pèrdua, segons la seva opinió, a la influència de les campanyes d’Assemblea Pagesa. «Han anat en contra de les organitzacions, dient mal», ha apuntat. Tanmateix, va remarcar que els «resultats són positius, ens donen força per mirar endavant» i que ara els toca «treballar tots units i amb la gent del territori».

Pel que fa a les comarques, l’Alt Urgell (67,57%), el Lluçanès (67,39%), l’Anoia (66,52%) i el Solsonès (65,65%) és on UP va obtenir més vots. Per la seva part, JARC va ser l’organització més votada a la Cerdanya (82 vots, el 46,06%), batent per molt poc Unió de Pagesos (76 sufragis, 42,69%). Aquesta candidatura també va rebre el 24,61% del suport al Bages.

Matí amb comptagotes

A la mesa electoral de l’oficina del DARC de Manresa, els pagesos van anar arribant amb comptagotes al llarg del matí per dipositar el seu vot a l’urna. Es respirava un ambient de tranquil·litat i distensió en una jornada important per al sector primari. Al migdia, ja havien comptabilitzat un total de set vots, un ritme que els feia ser optimistes de cara a superar el registre total de 16 paperetes que es va obtenir en els comicis del 2021 enmig de la pandèmia (aproximadament un 36% de participació). Regió7 va poder parlar amb el president i els dos vocals, tots ells pagesos, els quals van manifestar la seva preocupació per la situació que venen arrossegant els últims dos anys.

«N’hi ha tants de problemes que no sabria ni per on començar». Així es va expressar en primera instància el pagès manresà Antoni Torres, un dels membres de la mesa. En el seu cas va assenyalar la burocràcia, els elevats preus de les matèries primeres i la competència deslleial

En aquesta mateixa línia va continuar Ramon Sala, d’Olius, però amb l’empresa domiciliada a la capital del Bages. «Patim un control terrible, som una de les zones amb més controlades del món, quan tothom hauria de jugar amb les mateixes cartes», va assegurar. Sobre el control que hauran de rebre els productes que arribin de l’exterior va dir que «s’ha de fer i és com hauria de ser, però ja es veurà, perquè ha de ser estricte i no estan preparats».

Un altre dels grans maldecaps de la pagesia és la fauna salvatge i cinegètica, una qüestió que va centrar el debat de les diferents organitzacions que es presenten a les eleccions. Per a Francisco Ballonga, de Sant Joan de Vilatorrada i president de la mesa, i Torres, la crisi de la pesta porcina ha estat una problemàtica de primer nivell per la rellevància de les explotacions al territori i la impossibilitat de poder exportar la carn.

Malgrat que, de moment l’àrea restringida no ha afectat el Bages, van manifestar el seu neguit i el manresà va assegurar que hagués preferit que hagués sorgit en una granja. «Els senglars corren moltíssims quilòmetres cada dia i és difícil fer-ne el control. En canvi, en una explotació, matant tots els porcs s’hagués pogut solucionar abans».

Aquesta concatenació d’esdeveniments adversos provoca que les noves generacions rebutgin dedicar-se a la pagesia i optin per estudiar i prendre altres camins. «Les mesures que s’han de prendre per donar resposta als problemes actuals, les inversions i els sacrificis, com ha passat amb la dermatosi nodular del bestiar boví en granges de la provincia de Girona que han hagut de fer un buidatge, fan que el jovent vegi el sector poc atractiu i rendible», va lamentar Sala.

Esperen que les eleccions d’enguany serveixin perquè des de l’Administració es tinguin en compte totes les reivindicacions a través de canvis estructurals i ajuts i que les peticions que sol·liciten es gestionin amb celeritat «per al bé del territori». En aquest sentit, Torres es va queixar d’una tramitació per a la crema forestal que va sol·licitar al novembre i de la qual no va obtenir resposta -negativa- fins fa dues setmanes. «Els vaig aportar tota la informació pertinent i el lloc on ho faria, però fins tres mesos després no han respost, i a sobre m’ho rebutgen. Argumenten que el fum de la crema contamina, però a l’estiu, si aquesta massa va guanyant volum, llavors sí que serà un perill en cas de foc, i aquest encara contamina molt més i ho espatllarà tot».

Finalment, i seguint en aquest mateix punt, van defensar un equilibri territorial on les petites explotacions i els models familiars tinguin un paper important per a la neteja dels boscos i que no tot siguin les grans empreses. «Quan es produeix un incendi, els primers a actuar sempre som els pagesos. La nostra aportació s’ha de posar en valor en tots els sentits.»