"El nostre consum de petroli és el motiu d'aquesta guerra"

Nascuda a Súria el 1984, doctora pel MIT i especialista en l’economia de l’energia i en l’estudi dels mercats elèctrics, Mar Reguant és professora d'Investigació per la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (ICREA) a l''AE-CSIC. Ha estat en comitès internacionals al costat de premis Nobel i se l’ha reconegut com una autoritat de referència sobre el mercat de l’energia. Entre d'altres guardons, ha rebut el Premi Nacional d'Investigació per a Joves, el Premi Fundació Banc Sabadell a la Investigació Econòmica, el premi Regió7 de Ciència i el Rosa Argelaguet. És una veu molt autoritzada per respondre a la pregunta de quines seran les conseqüències en el mercat energètic de la guerra a Iran.

Ja estem veient l’impacte de la guerra en els preus del petroli i del gas. Com preveu que evolucioni la crisi?

Som a la primavera i almenys immediatament no crec que hàgim de parlar d’un possible racionament com durant la guerra d'Ucraïna, perquè llavors la preocupació no era tant el preu com si tindríem gas. Ara no estem en aquesta situació. Però el preu del petroli pujarà, potser el 20 o el 30%, potser el 50%. I el del gas, el 100%. Això suposarà un increment del cost de l'energia en general del 20 o del 30%.

Per què es dispara tant el preu del gas i ho fa més moderadament el del petroli?

El gas és més difícil d'emmagatzemar i respon molt més a qualsevol xoc. El conflicte està afectant el preu del gas liqüificat i en general, i ho fa a nivell global. De la mateixa manera que la Xina intentarà trobar gas en alguna altra banda, aquí també ho haurem de fer. Ens tocarà cordar-nos el cinturó. Però quant a la gasolina hi podem fer moltíssim i no ho reconeixem. El transport terrestre ens suposa a Catalunya gairebé el 40% de l'energia que consumim, i quants cotxes circulen amb una sola persona? Tenim molt marge d'ajust, però a nivell energètic global és més difícil, i en la cadena de producció industrial és molt complicat canviar l'ús de l'energia.

Per què es nota tan aviat l’efecte de la crisi en el preu de la gasolina, si n’hi ha reserves?

Això en l'economia no importa. El petroli te'l pots vendre al preu d’avui i és irrellevant a quin preu has comprat el que tens emmagatzemat. En el preu de l'electricitat, que ho tenim molt mesurat, triga un o dos dies a reflectir-se qualsevol conflicte. És immediat. Per als consumidors pot trigar un mes, dos en notar-se en la factura. Per a les empreses que tenen contractes a llarg termini pot arribar a tardar un any si tenen un preu fix però des de la crisi cada vegada és més comú que estigui indexat.

Preveu que l'impacte de la guerra al Golf sigui pitjor que el d'Ucraïna?

És diferent. Durant la guerra d'Ucraïna, pensàvem que hi hauria racionament. Llavors els preus van arribar a pujar al 500%-600%. Jo crec que això ara no ho veurem, i, a més, el consum de gas és molt menor durant la primavera, l’estiu i la tardor. No veurem uns preus tan alts, però serà molt més sostingut, perquè pot ser un xoc durador i persistent en el 20% de la producció global. Durant la guerra d'Ucraïna, vam deixar de rebre gas rus, però Rússia va continuar produint gas. Ara, si el petroli i el gas no poden sortir del Golf serà un xoc diferent, menys immediat, però potencialment enorme. No crec que el preu arribi a increments del 300 o 400%, però serà més sostingut. Donald Trump diu que tot plegat durarà dues setmanes, però a Ucraïna ja van quatre anys. Són senyals que hem de saber llegir, perquè no anem bé. Si és una crisi persistent serà millor que no pas que sigui volàtil, perquè en aquest últim cas les empreses no saben com afrontar-ho. Un dia l’energia és barata, al següent cara… Les empreses pateixen per culpa d’això, i les inversions en canviar el model, també. Un preu alt, sostingut, potser és el senyal que necessitem per començar a substituir la dependència del petroli.

Pot haver-hi, doncs, un cantó positiu del conflicte?

No és cap bona notícia, però hem de fer com diuen en anglès, llimonada amb les llimones, i entendre que tenim una gran dependència del petroli. Ara viurem una crisi de preus, no de racionament, però també podria convertir-se en una crisi de quantitat, si això continua empitjorant. Així que cal preparar-se per a situacions difícils, i per això hem d'entendre en quin món vivim i hem de creure’ns la transició energètica. Hem de saber que la gasolina serà encara més cara i hem de començar-la a fer servir d'una manera més racional.

On podem comprar petroli si se’ns bloqueja l’accés al Golf?

El major productor del món és els Estats Units, però el 50% ens ve de la zona del Golf. Tenim reserves també per fer front a aquests xocs, ja que el petroli és més fàcil d’emmagatzemar que el gas. Amb el gas de seguida passes a una situació en què s'ha acabat, especialment a l'hivern. Amb el petroli normalment això triga una mica més, hi ha més marge de maniobra, es fa servir molt intensament en el sector petroquímic, per al qual això suposarà un gran impacte. La resta d’ús és per al transport. Això vol dir que hem de volar menys, que hem de conduir menys, que hem d'ajustar el transport. El gas el fem servir per més coses: per escalfar-nos, per fer electricitat, per produir energia als sectors industrials... El petroli té un ús més confinat, i l'ajust és més factible. El sector del transport sí que es veurà molt afectat; és un percentatge petit de la cadena de valor, però es trasllada ràpidament a la inflació.

El conflicte no afectarà la producció elèctrica?

Afecta el preu de l'electricitat immediatament, i per tant l'equilibri en el mercat. Com deia, de moment no es preveu tan extrem com amb la guerra d'Ucraïna, perquè ara mateix estem en una època de baixa demanda, i a l'estiu l'energia solar ens ajuda moltíssim. Si a l’hivern el conflicte encara dura i ha esclatat, doncs evidentment el preu serà molt més car, però de moment no veig risc de racionament o de preus el 500% més alts.

Malgrat tot, la situació geopolítica sembla que ens empenyi a fer passos enrere en la transició energètica.

El preu del barril del petroli a 40 o 50 euros, quan és barat, tampoc no ajuda gens en la lluita contra el canvi climàtic. Els preus alts ens diuen precisament que hem de consumir menys petroli, menys gas natural i no gastar energia en guerres. Però una cosa són els senyals i l'altra és com les grans empreses ens els venen. Durant la guerra d’Ucraïna ens van dir que el gas natural era estratègic per protegir-nos, tot i que era l'origen de la crisi. Políticament, qualsevol crisi es fa servir per ser immobilista.

Les guerres consumeixen molta energia

És horrorós. El cost humà, ambiental i climàtic és elevadíssim. Però el somni de Trump és que el preu del petroli sigui altíssim i que ell el pugui subsidiar internament. Com un petroestat: fer diners venent car a fora i barat a la teva gent perquè et votin. Va absolutament en contra del mercat. Però Trump ja s'ha saltat el llibre d'instruccions moltes vegades i ara està completament desbocat, tirànic. Estats Units ja és el primer productor mundial de petroli i de gas i el que vol Trump és ser absolutament essencial i que el preu sigui ben alt, també per impactar la Xina. La previsió enguany era de preus baixos. Amb Veneçuela no se'n van sortir, perquè és insignificant a nivell de la producció de petroli. Va desestabilitzar Cuba, però és un país molt petit. I ara està provant una nova estratègia.

La guerra ens pot impulsar a un retorn a l'energia nuclear?

De nuclear pots fer servir la que tens, però no és viable produir-ne de nova. Si ara decidíssim fer una planta nuclear i l'acabéssim en 15 anys ho consideraríem un èxit. El que has de fer és respondre a la crisi amb energia solar, que en pots tenir de nova en 6 mesos. Si el conflicte s'allarga molt, potser es decideix mantenir les nuclears, però no és una aposta de futur. No és realista fer nova energia nuclear. El preu de l'urani gairebé no ha variat amb l'esclat del conflicte, a diferència del carbó, que sí que ha reaccionat a aquesta crisi, perquè és un substitut energètic a curt termini. Però l'urani, no.

Així doncs, tot ens diu que hem d’afavorir la transferència cap a l'energia verda.

Clarament. El consum de petroli per al transport terrestre és car i té impactes en la salut, en l'espai, en les infraestructures, que s'estan desmuntant de tant trànsit. El cotxe aporta autonomia, però hem d’intentar fer-lo servir de manera compartida, utilitzar el transport públic, caminar més, agafar la bicicleta… Aquest conflicte és una oportunitat per pensar com gastem la gasolina. Ja hi ha qui hi ha de pensar per força, perquè no arriba a final de mes i té molt poc marge de maniobra, però hi ha una part que sí que en té. Avui la gent amb menys recursos ja no té cotxe. Les rendes mitges i baixes patiran més i per a les mitges-altes jo ho veig com un toc d'alerta. En lloc de subsidiar la gasolina el que hem d'impulsar és el transport públic, i les alternatives per fer un canvi real. Si no fem la transició, malament. De vegades diem que els panells solars fan lleig, però el nostre consum de petroli és el motiu d'aquesta guerra. I a la zona de conflicte moren moltes persones.

Subscriu-te per seguir llegint