Pimec preveu un creixement de la regió central a l'entorn del 2,4% malgrat la guerra

La patronal de la petita i mitjana empresa catalana, Pimec, demana tranquil·litat als seus associats. L’efecte de la guerra a l’Iran no tindrà un impacte distorsionador en l’evolució econòmica de Catalunya i del territori central… sempre i quan no s’allargui més enllà d’un parell de mesos. Segons les previsions macroeconòmiques de la patronal, que ha presentat aquest matí en un acte a la seu de Pimec Catalunya Central, a Manresa, davant una vintena d’empresaris, el creixement català serà enguany del 2,4%, per sobre de l’espanyol i el doble que la mitjana europea. En el cas de la Catalunya central, es preveu que sigui similar al català.

La previsió de la patronal ja dona per descomptats els efectes de la intervenció militar a Iran i el conseqüent increment del carburant. I és que la inestabilitat, ha dit Carles Mas, director de l’Àrea d’Economia i Empresa de Pimec, ja forma part de la realitat quotidiana de les empreses; és un factor amb el qual, almenys en termes macroeconòmics, ja cal comptar. I una guerra més o menys, encara que sigui en una regió tan sensible del planeta, no modifica el creixement previst, sostingut però moderat, que manté l’economia local, que té una dependència molt limitada de la zona en conflicte. Per a l’economia, l'atenció pel conflicte al Golf rau en el preu del cru. Poques empreses catalanes, i gairebé cap del territori central, tenen interessos directes en la regió. El cost en vides humanes no compta per als càlculs econòmics, ha lamentat Mas.

“Venim d'uns anys de creixement macroeconòmic elevat, molt condicionats per la pandèmia i la inflació, que ara s’està moderant cap a cotes més estables”, diu l'expert. . Enguany, es preveu que la dinàmica sigui similar. El nou focus bèl·lic, apunta Mas, “consolida la incertesa i créixer amb incertesa és difícil”, però el mapa geopolític ens ha acostumat a treballar-hi. “Estem en els nivells més elevats en els indicadors d'incertesa mundial, però tot i així estem creixent. I això és perquè s'està fent un canvi de paradigma, en què les incerteses formen part del paisatge, i hem de conviure amb la persistència de riscos geopolítics, de riscos inflacionaris, de riscos energètics… S’estan instal·lant en la nostra manera de fer”.

A més, la crisi bèl·lica no té “una afectació immediata, perquè les comandes, que pesen molt en tota la cadena, es pacten a diversos mesos vista. Com ja va passar amb els aranzels de Trump, a curt termini la guerra té poc impacte, perquè les cadenes de subministrament no es tallen tan ràpidament”. Tot depèn, doncs, de la durada en el temps del conflicte.

Per això per a Mas, “els efectes de la guerra ja estan descomptats, almenys en aquest primer estadi”, perquè “la incertesa ja és una variable més”. Així, la previsió de creixement català i de la regió central a l’entorn del 2,4% ja preveu conflictes geopolítics amb un “impacte de durada moderada”. Si la guerra s’allarga més enllà dels dos mesos, el risc que el cost energètic es dispari pot colpejar negativament aquesta previsió, i la “desacceleració lenta” en què ja estem immersos podria suposar una càrrega per a determinats sectors.

Exportació i indústria

En qualsevol cas, la cosa va bé. A Catalunya i al territori central especialment, on tenen més pes que la mitjana del país, les exportacions continuen sumant, i les inversions mantenen el ritme de creixement impulsades pels fons europeus, que aquest any han de donar més fruits. Però la bonança va per barris: sectors com les TIC i el químic premen l’accelerador; la construcció, el turisme i el comerç mantenen una dinàmica estable, mentre que la indústria tradicional i el primari estan moderant la seva activitat. La indústria és clau al territori central, fet que “estabilitza” la previsió econòmica, però alhora es tracta d'un gran sector que mostra cert estancament per la seva dependència del mercat europeu (que representa el 80% de les exportacions catalanes), on la tònica està llastada per les dificultats de les economies alemanya i francesa. El turisme, apunta Carles Mas, ja està arribant al seu límit de capacitat i veurà restringida, per tant, la seva possibilitat de creixement.

D’una enquesta elaborada a socis de la patronal, es conclou que la indústria local està pendent de l’evolució europea, que més de la meitat dels enquestats preveu un increment de les vendes, que les inversions es mantenen a un ritme “modest” (sobretot en benefici de la transició energètica i la productivitat: digitalització i maquinària), i que més de la meitat ja té adoptada la IA en els seus processos. “El to, en general, és positiu, però no d’eufòria”, conclou Mas, propi, doncs, d’un cicle de “creixement moderadament optimista”. Que no s’ha de permetre que el conflicte a Iran enterboleixi.

Amb tot, a l’empresariat li preocupa la pressió sobre el marge de beneficis, així com l’increment dels costos laborals, l’excessiva burocràcia i les dificultats per trobar personal. Cuites que superen de molt la que genera la incertesa global.

Invertir, invertir

La patronal recomana invertir en productivitat (sobretot en processos assistits per intel·ligència artificial), atraure i retenir talent i aprofitar una certa tranquil·litat financera, que esdevé un bon moment per reduir deute i alhora per invertir “amb calma”. Mas ha insistit que el to financer de l'empresariat del territori és "bo", ja només el 8% de les empreses del conjunt de la Catalunya Central té risc, en aquest aspecte. Amb tot, dels 2.848 treballadors de la regió en aquestes empreses amb risc, prop de la meitat es concentren al Bages. Un toc d'alerta.

Quant a les inversions, Mas recorda que, tot i la inseguretat geopolítica, “les grans empreses ja n’estan fent. Perquè quan estàs en una economia internacionalitzada, com és la catalana, competeixes arreu del món. I si els competidors estan fent millores, no et pots arriscar, malgrat la incertesa, a no fer-ne tu també i quedar-te’n fora. Per això recomanem invertir, però fer-ho d'una forma diferent, amb un fons de finançament, i tenint en compte riscos negatius per a l'empresa que perjudiquin el millor escenari”. Tendir, en conclusió, a un “marge de seguretat”.

Quant a l’amenaça trumpiana de bloquejar comercialment Espanya, Mas opina que, més enllà de la capacitat real, per les condicions regulatòries, del president nord-americà de debilitar l’economia estatal i catalana, “el mercat dels Estats Units per a moltes de les empreses catalanes suposa un risc baix d'afectació. I un possible impacte s'aniria modulant amb el temps i es trobarien altres vies per sortejar-lo. Segons Mas, el volum de negoci de la pime catalana agregat amb els Estats Units “no arriba al 5-10%”, i pot ser del 10-20% en facturació indirecta. Per tant, de nou tranquil·litat.

Al Bages, motor del territori central juntament amb Osona, el comerç majorista, la metal·lúrgia i maquinària i la química són els tres grans sectors en marxa. En aquest context, els serveis a les empreses en surten beneficiats, ja que s’alimenten de la bona dinàmica conjunta, assegura Mas. Per a l’expert de Pimec, la resiliència ja és una característica de la nostra activitat empresarial, castigada per una excessiva burocràcia, una legislació que no ajuda, unes infraestructures deficitàries i la incertesa global. “Les condicions no poden ser pitjors, i tot i així creixem. Només es pot ser optimista”, conclou Carles Mas.

Subscriu-te per seguir llegint