Dos joves emprenedors donen una nova vida a l’històric bar Montemar de Manresa

L’artesenc d’origen romanès Gabriel Lucian Cojocariu (2004) i la seva parella, la manresana Jana Font (2005), han demostrat que la joventut no és cap inconvenient a l’hora d’emprendre un negoci. Ni que sigui al complicat sector de la restauració, ni heretant un local en el qual calia dedicar-hi moltes feina. Fa dos anys, en Lucian -com tothom el coneix- i el seu germà, l’Andrei (2005), van adquirir el bar Montemar del passatge de la Mercè de Manresa amb l’objectiu de fer reviscolar la reputació d’un restaurant amb més de cinquanta anys d’història que semblava maleït.

El resultat d’aquesta aposta ha comportat un canvi d’imatge radical en l’espai, el servei i la relació amb el veïnat. Un dels indicadors que demostren que han superat amb escreix és la valoració que en fan els clients a les ressenyes de Google. La valoració que acreditaven els dos responsables anteriors era d’un 1,6, mentre que Cojocariu i Font han elevat aquesta xifra a un més que notable 4,2 sobre 5. La clau: moltes hores de feina i el tracte amb la gent. 

“Per nosaltres és molt important que els clients marxin contents”, explica Font a Regió7, qui alhora posa un exemple del compromís i la passió per la feina. “Normalment, tanquem a 2/4 de 4 de la tarda, i ahir a 2/4 de 5 ens va venir una família que volia dinar. Vam acabar atenent-los i, sí, vam plegar tard, però ells van acabar satisfets i segur que tornaran”. 

Perquè una de les consignes que han après és que cal sacrifici per excel·lir en aquest negoci. “Si un dia hem de treballar tretze hores les treballem, si no cobrem, no cobrem. Ningú es queixa, ja estem acostumats”, reconeix l’emprenedora, qui actualment també està estudiant Turisme a la UB i ja tenia experiència prèvia en el sector després d’haver treballat en un bar de Salelles

Font es va incorporar a la gestió del negoci un any després que la seva parella l’obrís. L’Andrei, per la seva part, dona un cop de mà al local sempre que fa falta. Els dos germans van arribar a Artés de ben petits, fa més de quinze anys. Quan van acabar l’educació secundària van començar a agafar rodatge en el món laboral. Es van endinsar ben aviat en l’àmbit de la restauració: La Sardana, en el seu municipi, i la Cuina d’en Tikus, a Castellgalí, entre d’altres. 

Amb aquestes experiències van obtenir els primers estalvis amb els quals, posteriorment, van aixecar la persiana del Montemar quan els va sorgir l’oportunitat. “CIRSA ens van oferir el local disponible a Manresa, però no ens van comentar pas res que estigués arruïnat i amb tanta mala fama”, lamenta amb ironia en Lucian. I és que a partir de llavors van iniciar una cursa a contrarellotge per deixar el restaurant en condicions òptimes per a la seva obertura. 

“Vam estar durant dos mesos treballant tretze hores diàries per netejar i arreglar el local al nostre gust”, explica l’Andrei, qui assegura que “la cuina estava rebentada i només funcionava un llum”. “Vam haver d’invertir molt, però ens ho vam fer tot nosaltres i amb l’ajuda d’algun conegut i de l’empresa de neteja del nostre pare”, apunta.

Aconseguida la part més feixuga i laboriosa, els calia posar tots els ingredients a l’olla per atraure els clients i treure el fum negre que envoltava el local. Una situació que no va ser gens fàcil. “Han estat dos anys caòtics, intensos i plens d’alts i baixos, amb les complicacions que ja venien imposades en aquest bar”, lamenta Font. 

Principalment, es van trobar amb dos inconvenients: la presència de diversos bars al barri amb clientela fidelitzada i la desconfiança envers la gent jove. A poc a poc, però, la seva implicació s’ha deixat notar i a través d’un gran treball a les xarxes socials, una carta amb canvis constants i un ambient familiar han recuperat la confiança del barri. “Molts clients comenten que venen expressament perquè se senten ben atesos i còmodes, cosa que per a nosaltres és un dels principals èxits del projecte”, assegura Font.

De cara al futur, les seves aspiracions són altes. Per a ells, Montemar és només el punt de partida. “A mitjà i llarg termini tenim pensat marxar. Creiem que aspirem a molt més. De moment, ens quedarem aquí i anirem millorant tot el que puguem el negoci”, comenta Font, just abans que en Lucian reveli les seves intencions. “Ens agradaria anar a la costa, a Sitges. Allà la Jana té un apartament i en un restaurant ens vindria molta gent de fora que gastaria. De fet, aquí Manresa els clients amb qui fem més guanys venen d’Igualada o Barcelona, per exemple”.