«L’absentisme ens està generant molts problemes a tot el sector»

El manresà Pere Ribera ha assumit la presidència de la Mútua Intercomarcal en substitució d’Enric Torres. Format en dret i diplomat en alta direcció d’empresa per Esade, Ribera va ser cap de l’assessoria jurídica, secretari general i membre del comitè de direcció de l’extinta Caixa Manresa. Nascut el 1959, és president de la Cambra de la Propietat Urbana de Manresa i el Bages i del Consell de les Cambres de la Propietat de Catalunya. Amb tot, la seva relació amb la mútua creada a Manresa el setembre del 1933 ve de lluny. S’hi va incorporar el 1995 en representació de Caixa Manresa, i quatre anys més tard entrava a la comissió delegada de la junta directiva. El 2007 en va ser el vicepresident segon, i des del 2019 i fins a assumir-ne la presidència n’ha estat el secretari.

Mútua Intercomarcal, entitat col·laboradora de la Seguretat Social, és una associació d’empresaris que dóna servei a un total de 43.668 empreses a tot l’Estat, de les quals 5.153 són de la Catalunya Central. Això suposa que a tot Espanya hi ha 307.799 treballadors coberts per la mútua d’origen manresà, dels quals 46.351, de la Catalunya interior. Malgrat l’impacte que va suposar la covid per al sector, Mútua Intercomarcal se’n va refer aviat, i els ingressos per quotes han passat dels 262 milions d’euros del 2020 als 351 del 2024.

Com ha canviat la mútua en aquests 30 anys?

El canvi principal és que ara operem a tot l’estat. I som una de les úniques divuit mútues d’accidents de treball a tot Espanya, perquè les que hi havia fa tres dècades o bé s’han anat fusionant o bé han anat desapareixent. Amb tot, avui l’absentisme ens està creant molts problemes a tot el sector. A partir del 1996, un nou reglament va fer que les mútues podien, si l’empresa ho demanava, gestionar les baixes laborals per malaltia comuna. Això va suposar un canvi transcendental. Perquè els números, quan només gestionàvem accidents de treball, anaven sortint, però l’absentisme ha crescut de tal manera que els números ja no surten, en el conjunt del sector.

L’absentisme és el principal problema avui de les mútues?

L’absentisme per malaltia comuna de llarga durada és una qüestió de la qual es queixen tant les mútues com els empresaris, però al Govern li semblava que es podia anar tirant eternament amb aquest sistema sense posar-hi mà, per no entrar en conflictes amb els sindicats. Però darrerament l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal [AIReF] ha publicat un informe sobre l’absentisme i ha posat unes dades damunt la taula que fan tremolar: des del 2017 fins al 2024 l’absentisme, per la incidència de les baixes, ha augmentat d’un 60% i també ho ha fet la durada de les baixes. A més, el 2024 la despesa que va pagar la Seguretat Social per les baixes era de 16.500 milions d’euros, el doble que l’any 2017. Si això continua així serà insostenible, perquè aquesta ja és la segona partida de despesa de la Seguretat Social per darrere de les pensions.

L’absentisme posa en risc el sistema de la Seguretat Social?

El cost directe per a les empreses per malaltia comuna ha passat dels 4.800 milions del 2015 a una previsió de 9.100 milions al 2025 que, si li afegim els costos indirectes, pujaria fins als 16.000 milions. El primer semestre del 2025 hi havia oberts 141.000 processos que tenien una durada de més d’un any de baixa. El 2022 eren 62.000. Si les dades van augmentant exponencialment d’aquesta manera posarem en entredit l’estat del benestar. Ara s’han adonat de la gravetat del problema, de l’increment de l’absentisme, especialment per malalties comunes, aquelles de les quals les mútues paguem la prestació, però no podem donar ni baixes ni altes. El mateix informe deia que hi ha un dèficit estructural de fons, que és que les baixes les donen els metges d’assistència primària per delegació de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS). Però qui dona la baixa no és qui la paga. I això no ho dic jo, això ho diu un informe.

Per què s’allarguen les baixes?

Perquè fallen els mecanismes de control. L’informe de l’AIReF no arriba a dir que siguin les mútues les que donin les altes; el que diu és que cal reforçar l’INSS. Falten metges, i a més no se’n troben que vulguin donar altes, perquè això els enfronta als pacients. Les altes de llarga durada, de més d’un any, les dona l’INSS. A Catalunya aquesta funció la té atorgada l’ICAM (Institut Català d'Avaluacions Mèdiques), que depèn del departament de Salut de la Generalitat, perquè tenim transferides les competències. Les mútues ja fa anys que demanem de poder donar les altes. Però això fins ara no s’ha aconseguit, perquè això suposaria entrar en un conflicte amb els sindicats i el Govern no ho vol.

Les mútues les integren empreses. Si donessin altes les mútues seria com fer-ho les empreses?

La donarien els metges, però des d’un punt de vista sociològic o psicològic als sindicats els sembla que això és atorgar la facultat de donar altes als empresaris, que no és així. Jo crec que això seria molt positiu, tant per a les mútues, com per al sistema i per als treballadors.

Per als treballadors, per què?

Perquè les baixes no s’allargarien tant, perquè ara per falta de mitjans hi ha persones que estan mesos i mesos de baixa i ningú no els diu res. I és que un mateix diagnòstic tractat com accident de treball, en què dona l’alta la mútua, o per malaltia comuna, en què la dona la mútua, la baixa per malaltia comuna, un esquinç, per exemple, pot durar el doble. I quina diferència hi ha? Que en l’accident de treball ho gestionen tot les mútues: la baixa, l’alta, el tractament; en canvi, en la malaltia comuna, no. Només paguem la prestació. I això és una diferència abismal. Gràcies a aquest informe, es comença a prendre consciència de la gravetat del problema. He llegit que fins i tot el Departament de Salut de la Generalitat premiarà els centres d’assistència primària que facin seguiment de les baixes. S’han de prendre mesures, perquè al capdavall són els diners de la Seguretat Social.

Els sindicats la primera pega que posarien al seu argument és l’ús del terme «absentisme».

Sí, reconeixen que es falta a la feina, però per a ells l’absentisme està vinculat a les males condicions laborals, a la pressió… I jo diria que el que falla és el seguiment posterior. Ja entenc que hi ha baixes justificades, això no ho qüestiona ningú, però el que no pot ser és que una persona estigui molt temps de baixa i que ningú no li digui res. Les mútues el màxim que podem fer és trucar el treballador i preguntar-li com està. Però el treballador, mentre ningú no el colli, doncs…

Vol dir que els treballadors de baixa s’aprofiten del sistema?

Dit així jo no ho compro, però es podria millorar molt la gestió i es podrien avançar moltes altes si se’n fes un seguiment correcte. A això em refereixo, més que no pas al fet que voluntàriament algú vulgui aprofitar-se del fet d’estar de baixa. Però si ningú no li diu res… Hi ha molts treballadors que cobren el mateix estant a casa de baixa que anant a treballar.

Creu que la cultura del treball al país consisteix en preferir estar a casa cobrant que treballant?

Jo diria que, sobretot entre els joves, hi ha gent que ho entén així, i ho dic molt clar. Avui hi ha moltes baixes per malalties mentals, però a la meva època ningú no podia demanar una baixa perquè estigués angoixat a la feina; és que no sabies ni que això es podia fer. Si no estaves a 40 de febre, havies d’anar a treballar. Ara, sobretot amb els joves, aquesta sensibilització sobre aquest tipus de patologies és molt més gran, i jo ja hi estic d’acord, però és que potser aquesta situació d’ansietat podria durar una setmana o deu dies, i després ja podries estar en condicions

Això no ho ha de valorar un metge independent?

Sí, ho fan els metges de l’INSS, teòricament. El problema és que en lloc de fer-ho al cap de dos o tres mesos, potser al cap de 10 dies podrien trucar per demanar com està el pacient. D’això és del que em queixo, i no és perquè ho digui jo: ho diu aquest informe.

Un quadre d’ansietat es cura en 10 dies?

Potser en 10 dies no, però potser en dos mesos. I com a mínim, se’n podria fer un seguiment més intens. Si al cap de dos mesos encara no es troba bé, soc el primer a dir que aquella persona no està en condicions d’anar a treballar, però que se’n faci un seguiment.

El problema és l’accés a l’especialista?

Això és el que fa que aquest calendari s’allargui molt, i abans no arriba a l’especialista, aquesta persona ja pot haver empitjorat molt. Si es pogués visitar abans, el tractament també començaria abans i es reduirien les baixes.

Les mútues estan en disposició d’oferir aquest servei d’especialistes?

Sobretot en traumatologia.

Però d’un esquinç es pot fer una radiografia, d’un estat mental no.

No, l’ha de valorar un especialista, i del que ens queixem és que per falta de mitjans de l’INSS el procés s’allarga molt. Ja no dic per mala fe del treballador, sinó potser perquè no t’han ni visitat.

Empreses i mútues estan d’acord en intentar escurçar les baixes.

Sí, però hauria de ser en benefici de tothom, dels treballadors també, perquè quan parlem de les mútues, en realitat ho fem de la Seguretat Social: aquests 16.500 milions que s’han hagut de pagar en prestacions, són diners seus. I és una xifra que va en augment i això és el que posa en perill el sistema.

Les mútues fan un seguiment detectivesc dels treballadors en baixes llargues?

Sobretot d’autònoms que continuen treballant en negre. El treballador al final està de baixa a casa tranquil·lament. Els autònoms tenen la possibilitat de treballar pel seu compte. Jo diria que els casos més fraudulents es donen en aquest sector, perquè són els que tenen la possibilitat de continuar treballant, tot i estar de baixa. Això és un frau a tota l’administració. L’autònom es presta més a aquest tipus de frau.

El sistema no funciona?

El problema és que el servei de salut no està funcionant.

Però fa 15 anys un Govern «business friendly» va fer unes grans retallades al sistema de salut.

Van començar aquí els problemes. Però els centres d’assistència primària sempre es queixen que tenen massa pacients. Els metges expliquen: si ve un pacient i diu que li fa mal l’esquena o que es troba tan malament que no pot aguantar a la feina i que necessita la baixa, el metge, que té 6 minuts per valorar-lo, no pot fer gaire més que donar-li la baixa. El que falla ve després, perquè és quan ha de venir l’especialista i dir-li, viam, explica-m’ho bé. Perquè pot haver casos de gent que s’hi abona una mica. La paraula frau no m’agrada utilitzar-la, però abonar-s’hi potser sí que hi ha casos en què passa. Jo diria que la cultura del treball no viu el seu millor moment. A nivell europeu això també passa, però estan per sota dels nostres números. Un dia o altre haurem de plantejar-nos fins on poden arribar aquests sistemes tan garantistes. Tant de bo aguantessin sempre, però.

Malgrat tota la situació, l’auditoria del 2025 avança que la mútua tindrà un resultat positiu de 3,7 milions d’euros.

Encara no estan tancats. Però compensem les pèrdues per malalties comunes amb el que guanyem per les malalties professionals. Guanyem diners amb els accidents de treball, i en perdem molts amb les contingències comunes.

Hi ha menys accidents de treball?

No, però el finançament que rebem per aquest capítol és millor.

Després d’haver superat la covid, per a la mútua ja tot deu ser possible.

Totes les mútues vam passar un moment difícil. Però nosaltres vam posar uns mecanismes, dins del que ens permeten les nostres possibilitats, per coordinar-nos millor amb les empreses, perquè es puguin gestionar més bé les seves altes. Com a Mútua Intercomarcal, aquests tres últims anys encara hem tingut un resultat positiu. Però al conjunt del sector les reserves van baixant. El 2025 es preveu perdre 2.894 milions d’euros en contingències comunes. Al final, el conjunt de mútues només donen un resultat positiu de 38 milions. És molt poc.

Quant ingressa la mútua de les cotitzacions de les empreses per oferir aquests serveis?

El 2024, 351 milions. 205 milions per contingències professionals, 137 i mig per contingències comunes i 8,6 pel cessament d’activitat dels autònoms, que també gestionem nosaltres. Hi va haver un resultat a distribuir de 3,8 milions el 2024 i aquest 2025 seran 3,7 milions. És un excedent que hem d’ingressar a la tresoreria de l’Estat, que és com el nostre accionista.

Hi ha algun risc de futur per a la Mútua Intercomarcal?

No, no, perquè estem donant resultats positius. L’únic risc és que algun dia per una directiva política en comptes de 18 mútues es consideri que n’han de quedar cinc o sis. Els últims anys, les mútues més grans han tingut més dèficit. A nosaltres el que ens correspon és continuar fent la bona gestió d’aquests últims 3 anys. Com a president, el meu primer objectiu és que l’entitat sobrevisqui. I no hi ha cap risc que això no hagi de passar, perquè no som un problema per al sistema, però si augmenta molt la despesa en malalties comunes… És clar que tenim reserves, però com a sector, les reserves aniran baixant. O augmenten el finançament o es fa alguna cosa perquè no hi hagi tantes baixes. L’absentisme es va menjant la bossa de reserves de tot el sector.

Com a president, quina vol que sigui la seva empremta a la mútua?

Hem de complir amb la norma, tot i que estem en un moment d’una regulació enorme. Però hem de seguir la gestió que ha fet aquests últims l’Enric Torres, que ha estat molt bona. Tenim un equip directiu excel·lent, hem establert més diàleg amb el ministeri. Això ens permetrà mantenir-nos independents. Cal tenir en compte que el Bages avui té un pes molt important a la Junta Directiva, on hi ha representades la Cambra de la Propietat de Manresa, Friman, Ampans, Kids & Us i Catalana de Perforacions. Una presència notable que no tindríem en qualsevol altra circumstància.

És un moment dolç per a la mútua, per tant?

Sí. Dins de la tempesta del sector, sí. No puc dir que creixerem, perquè les mútues no poden fer gestió comercial; depenem que amb el boca orella ens vinguin més empreses. Però per això hem de fer la millor gestió que puguem. n

Subscriu-te per seguir llegint