La guerra de l'Iran encareix els combustibles i augmenta la pressió sobre el BCE de cara a una futura pujada de tipus

La guerra de l'Iran i el bloqueig de l'estret d'Ormuz -amb el consegüent encariment dels combustibles a escala global- augmenten la pressió sobre el Banc Central Europeu (BCE) de cara a una futura pujada dels tipus d'interès. Amb el record encara present de la crisi inflacionària després de l'esclat de la invasió d'Ucraïna, el temor que es repeteixi un episodi similar ha posat en alerta l'entitat encarregada de controlar la política monetària de la zona euro. Si bé el Consell de Govern reitera que el banc es troba en "una bona posició" i que té marge de maniobra per fer front a noves turbulències -optant així per mantenir el preu del diner- alguns dels seus membres també alerten de possibles increments dels tipus abans del previst.

"Per ara hem de mantenir la calma, però diria que una reacció del BCE podria estar més a prop del que molta gent creu", va declarar la setmana passada el governador del banc nacional d'Eslovàquia i membre del consell de govern del Banc Central Europeu, Peter Kazimir, en una entrevista a 'Bloomberg'. En la mateixa peça, el dirigent eslovac afirmava que preferia "no especular" sobre les decisions del BCE de l'abril o el juny -anticipant un possible manteniment del tipus en la reunió d'aquest dijous-, però alhora assegurava que l'entitat "estaria preparada per actuar si fos necessari".

De fet, el governador eslovac reconeixia que els riscos vinculats a la inflació "s'han desplaçat clarament a l'alça" i feia una crida a "aprendre de les lliçons" del passat. "Les empreses encara recorden els anys [d'elevada] inflació; ara els costos repercutirien de forma més ràpida que el 2022 i la gent demanaria increments salarials més àgils", observava.

En aquest sentit, instava la resta de membres del BCE a ser "àgils" i llançava la següent afirmació. "Queda clar que les consideracions sobre noves retallades en els tipus estan definitivament descartades", sentenciava.

Per ara, les últimes dades de l'Eurostat apunten que la inflació a l'eurozona durant el mes de febrer va situar-se en l'1,9%, prop de l'objectiu del 2% que persegueix l'entitat. Si bé les dades avalen l'estratègia del banc central, tampoc tenen en compte l'evolució dels preus de l'energia derivats de la guerra de l'Iran, que just va passar a la nova fase el 28 de febrer amb els bombardeigs d'Israel i dels Estats Units.

Prudència d'altres governadors

En una altra entrevista de fa dues setmanes a 'Reuters', el president del banc central alemany -el Bundesbank-, Joachim Nagel, considerava que encara era "massa aviat" per extreure conclusions de la "volàtil situació" que havia desfermat la guerra de l'Iran. Malgrat tot, era conscient del paper que jugaven els preus de l'energia i veia "crucial" determinar si el conflicte es preveu curt o bé persistent en el temps.

En la mateixa línia, el seu homòleg francès, François Villeroy, també apuntava fa dues setmanes que "no veia raons" perquè el BCE apugés els tipus d'interès, mentre que el vicepresident del banc central, l'espanyol Luis de Guindos, aconsellava "mantenir la calma i no reaccionar de forma exagerada".

Revisió de les previsions econòmiques

A banda de l'anunci dels tipus d'interès, l'entitat monetària donarà a conèixer les seves previsions econòmiques i d'inflació per a l'eurozona de cara als pròxims anys. Les xifres seran significatives, ja que precisament es tindrà en compte el potencial impacte del conflicte a l'Orient Mitjà sobre el creixement del PIB i els preus dels productes.

Si bé el punt de tall per elaborar les projeccions acostuma a situar-se tres setmanes abans de la seva publicació -ubicant així la data just abans de l'inici dels bombardeigs d'Israel i els Estats Units- s'espera que el BCE també presenti escenaris sobre la possible evolució del conflicte, tenint en compte d'aquesta manera una evolució estimada dels preus de l'energia.