El futur incert de Puig: així afectaria la possible 'fusió' amb Estée Lauder

Havien passat tot just deu hores, però el mercat tenia clara la seva sentència: és una bona idea que Puig s’integri a l’univers Estée Lauder. Si més no, ho és per a l’empresa catalana, que ha pujat un excepcional 14% en borsa en una sola jornada (primera vegada que avança tant des que cotitza), fregant un preu per acció que feia un any que no assolía. Això, malgrat que tot apunta que tancar oficialment la “fusió” amb el grup nord-americà posa en dubte la continuïtat de la marca Puig. El desenllaç més plausible, segons han anat apuntant aquest dimarts els analistes i segons sospiten les fonts consultades per aquest mitjà, és que Estée Lauder acabi executant una opa sobre l’empresa amb seu a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona), cosa que probablement la convertiria en una filial del grup amb seu a Nova York.

Per què valorar-ho, doncs?

Primer —assenyala una d’aquestes fonts—, per resoldre d’una vegada per totes la pèrdua de valor acumulada a la borsa: Puig va començar a cotitzar valorada en uns 14.000 milions d’euros, però fa mesos que es manté al voltant dels 9.000 milions. Una operació d’aquest calibre seria una manera de restituir-se. En segon lloc —sosté una altra font—, perquè hi ha la possibilitat que la família Puig acabi convertida en un dels accionistes principals, si no el principal, del grup resultant. Això significa passar de controlar una companyia amb 5.000 milions d’euros de facturació a jugar un paper crític en la propietat d’una altra de 12.000 milions que, a més, és un dels grans actors mundials del sector.

De moment, la hipotètica opa és només una especulació procedent de firmes d’anàlisi de mercat com Jefferies o Citi, citades per la premsa econòmica especialitzada, perquè ni Puig ni Estée Lauder s’han tornat a pronunciar al respecte. En qualsevol cas, hi ha força lògica: Estée Lauder és més de dues vegades més gran que Puig en mida, fet que clarament li dona la veu cantant en aquesta operació.

“Des del punt de vista empresarial [l’operació] té molt sentit”, afirma Xavier Brun, codirector del Màster Universitari en Finances i Banca de la UPF School of Management. Tanmateix, “Puig és una empresa familiar, fet que obre la incògnita de saber on queda la família en tot això; per això es dona per fet que la fusió serà un intercanvi de cromos i que la família Puig es quedarà bona part de l’accionariat de la nova Estée Lauder. I no és això una manera de comprar Estée Lauder sense haver de comprar Estée Lauder?”, exposa aquest expert, que no amaga que, a més, suposaria una important injecció de capital per a ells: es calcula que el gegant nord-americà podria pagar entre un 15% i un 30% més del que val cada acció de classe A (les que tenen poder polític, que són les que posseeix la família).

Què busca Estée Lauder?

Al final, prossegueix, el valor del grup Puig està en les seves marques, no tant en el nom de l’empresa en si. De fet, segons la lectura d’aquest inversor, això explica l’interès del grup nord-americà. “Estée Lauder està enmig d’una situació crítica que l’ha obligat a fer un canvi d’estratègia, perquè la que tenia no li funcionava”, contextualitza Brun, que apunta que aquest gegant de la cosmètica està executant un pla de reestructuració que l’ha portat a fixar-se més en les fragàncies.

En aquest sentit, Puig té en el seu catàleg tres marques de perfum líders que mouen milions de dòlars: Carolina Herrera, Jean Paul Gaultier i Rabanne. “Això és clau: Puig és molt forta en fragàncies, però no tant en maquillatge o cosmètica; en canvi, Estée Lauder és molt forta justament en maquillatge i cosmètica”, assenyala Brun, per justificar què obtindria Puig, a la inversa, d’aquesta operació.

“Les dues marques estan patint en relació amb les seves valoracions actuals”, sosté Julia Wolny, investigadora d’EADA Business School en Màrqueting, Operacions & Supply. “És una fusió per enfortir-se mútuament”, intueix. “No sabem com es durà a terme, però l’important per a totes dues és tancar una operació que les porti a una millor valoració”. Tot i això, la resposta borsària per la banda d’Estée Lauder ha estat la contrària, probablement perquè el desemborsament necessari per integrar Puig va en contra del seu pla de reestructuració.

Pèrdua d’un centre de decisió

En el cas del grup català, l’única contrapartida que hi veuen tots dos experts és més aviat simbòlica: que Puig és un “tresor nacional” i que Catalunya té prou manca de grans empreses i centres de decisió com per perdre, en certa manera, un dels seus grups més importants. “És una pregunta rellevant: què passarà amb aquest llegat [que porta Puig]?”, es pregunta Wolny, que considera que la família està prioritzant recuperar la seva posició de mercat, encara que això impliqui integrar-se en un grup nord-americà.

De moment, només les negociacions ja han situat el preu de les accions per sobre dels 18 euros, un preu que no es veia des del març de l’any passat, i els càlculs dels analistes (inclòs Xavier Brun) són que aquests títols acabaran comprant-se a uns 20 euros o més, si s’oficialitza la “fusió”. És a dir, només a 5 euros de la valoració original de Puig. Això compensaria parcialment els accionistes que en el seu dia van comprar títols a 25 euros i que porten dos anys veient-los al voltant dels 15 euros, una altra de les raons que pot estar inclinant Puig a favor de l’acord.

Subscriu-te per seguir llegint