Juanma Lorente, advocat laboralista: "Si surts a fumar a la feina has de recuperar el temps que estiguis fora"

En molts centres de treball, especialment en oficines, fàbriques o comerços, és habitual observar com alguns empleats surten diverses vegades al dia a fumar. Són pauses breus, de tot just uns minuts, però que sumades poden representar un temps significatiu fora del lloc de treball. Mentrestant, altres companys romanen al seu lloc de treball sense interrupcions, cosa que genera comparacions, malestar i fins i tot conflictes interns als equips i amb els caps.

Aquesta diferència en els hàbits laborals ha anat guanyant visibilitat els últims anys, especialment en un context en què les empreses busquen optimitzar la productivitat i controlar millor el temps efectiu de treball. La digitalització i els sistemes de fitxatge han permès mesurar amb més precisió quant de temps es dedica realment a les tasques laborals i quant s’empra en pauses no regulades, com les sortides per fumar.

Recuperar el temps que perds fumant

En aquest context, l’advocat laboralista Juanma Lorente ha contribuït a aclarir el marc legal d’aquestes pauses, subratllant que no es consideren temps de treball efectiu. Segons explica, "si surts a fumar a la feina has de recuperar el temps que has estat fora".

Lorente detalla, a més, com poden actuar les companyies per controlar aquest tipus de pauses. "L’empresa et pot posar pràcticament un cronòmetre perquè premis quan surts i premis quan tornes i aquest temps l’hauràs de recuperar abans de sortir de la feina; si no, estàs incomplint la teva jornada laboral i l’empresa et pot sancionar". Aquesta pràctica, que ja s’aplica en alguns sectors, es basa en la normativa sobre registre de jornada i control horari.

L’advocat també diferencia clarament entre els descansos regulats i les pauses voluntàries per fumar. "Si tu vols sortir a fumar en el teu descans de 15 minuts durant la jornada laboral, és perfecte. Però si vols sortir a fumar durant la teva jornada en altres moments, ho has de recuperar", explica. És a dir, el problema no és fumar en si, sinó fer-ho fora dels temps de descans establerts.

Un dels punts més rellevants que assenyala Lorente és la comparació amb altres necessitats. "Fumar no és com anar al lavabo, no és una necessitat fisiològica humana; per tant, efectivament podràs fitxar tant a la sortida com a l’entrada". Aquesta distinció és clau des del punt de vista jurídic, ja que les necessitats fisiològiques bàsiques sí que estan protegides i no requereixen recuperació de temps, mentre que fumar es considera una decisió personal.

A més, l’expert deixa clar que aquesta normativa s’aplica independentment del tipus de dispositiu utilitzat. "Això s’aplica igual als cigarrets que als vapers. Si surts a fumar a la feina has de recuperar el temps que has estat fora", conclou.