Àngel Simón: de Manresa al camp de batalla d’Indra

«Criteria invertirà en defensa? No entra en els nostres plans». Aquesta va ser la carta de presentació d’Àngel Simón (Manresa, 1957) al capdavant de CriteriaCaixa durant la presentació del seu pla estratègic el juny del 2024. Només uns mesos després, l’abril del 2025, gairebé quan estava a punt de ser destituït com a conseller delegat del braç inversor de la Fundació La Caixa, va obrir la porta a invertir en el sector, al matisar que defensa «no és estrictament armament» i posar el radar en ciberseguretat. Pragmatisme en temps de guerra.

L’enginyer català va agafar aquesta setmana les regnes de la principal companyia espanyola del sector, Indra. Simón arriba a la presidència no executiva després d’una crisi de governança que s’ha allargat prop de dos mesos i que va acabar amb la dimissió d’Ángel Escribano en plena Setmana Santa. L’empresari madrileny, que controla amb el seu germà el 14,3% del capital d’Indra, va aguantar fins a dos polsos del Govern espanyol, que controla el principal accionista, la Societat Estatal de Participacions Industrials (SEPI) amb el 28% dels títols.

Escribano, elegit per la Moncloa el gener del 2025 per liderar la fusió amb la seva companyia familiar -Escribano Mechanical & Engineering (EM&E)-, va ser sacrificat pel «conflicte d’interès» existent, al ser comprador i venedor al mateix temps en una operació cridada a consolidar Indra com el campió nacional de la defensa i a intentar tancar la diferència de mida amb les seves grans competidores europees. La SEPI va exigir en un comunicat enviat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la sortida d’Escribano per salvar la integració i l’endemà EM&E va replicar amb la ruptura de la fusió. Una lluita sense treva que va acabar Dijous Sant a les 3.29 hores de la matinada amb l’anunci per part de la cotitzada del nomenament d’un nou president.

La cotitzada ja ha viscut situacions similars en el passat quan la SEPI va forçar la destitució el maig del 2021 del president en aquell temps Fernando Abril-Martorell, substituït per Marc Murtra, i que va acabar amb el cessament el juny del 2022 dels cinc consellers independents que van desafiar la SEPI i es van aliar amb el fill de l’exministre d’UCD. El balanç d’Indra amb el Govern de Pedro Sánchez és de quatre presidents, 35 consellers i 30 directius.

Què se’n farà de la nova Indra? Cap a on es dirigeix? La tecnològica mirarà de guanyar mida i accelerar el seu rol com a tractor del sector nacional de la defensa, tenir més interlocució amb el Govern i pacificar les seves relacions amb la competència, com Santa Bárbara o la basca Sapa, que a més és el seu tercer màxim accionista amb el 7,94% del capital. Fonts de la companyia traslladen un missatge de tranquil·litat malgrat el soroll mediàtic dels últims dos mesos i la pèrdua de 2.500 milions de valoració borsària. «L’únic canvi substancial és que tenim un nou president no executiu, que compartirà la governança amb un conseller delegat -José Vicente de los Mozos- a l’estil del que ja passa a Repsol», expliquen. Altres fonts del sector traslladen els seus dubtes amb els coneixements sobre el sector de la defensa que pugui tenir Simón, que acumula més de 40 anys de trajectòria en sectors com infraestructures, medi ambient, energia i serveis públics. Va iniciar la seva carrera en l’àmbit públic vinculat a la transformació urbana de Barcelona i, des de 1995, va desenvolupar la major part de la seva carrera a Agbar, on va ser conseller delegat des del 2002 i president executiu des del 2010. A més, va assumir responsabilitats internacionals a Suez i Veolia i va ser conseller delegat de CriteriaCaixa entre el 2024 i el 2025.

Des d’Indra avancen, a més, que encara és aviat per redefinir l’estratègia de la companyia, tot i que avancen que treballen per presentar l’actualització del seu pla estratègic al juny abans de la seva junta d’accionistes. En aquest enclavament, que s’espera que sigui tens per la sortida d’Escribano, es ratificarà Àngel Simón per part de fons i petits inversors. El seu últim full de ruta anomenat Leading the Future va ser presentat el març del 2024 per part de Murtra i De los Mozos i contemplava assolir una facturació de 6.000 milions el 2026, un ebitda de 750 milions i una inversió de més de 3.000 milions d’euros en R+D+i fins al 2030. La companyia ja apuntava fa dos anys que l’«objectiu era deixar enrere el paper de mer subministrador de productes per liderar l’ecosistema de defensa mitjançant aliances, fusions i adquisicions». Indra va ingressar un 13% més el 2025 i va arribar a unes vendes de 5.457 milions d’euros, amb un benefici net de 436 milions, cosa que suposa un 57% més respecte a l’any anterior, i va apuntar que superaria almenys en un 17% l’establert en el pla estratègic 24-26 amb més de 7.000 milions d’ingressos.

Des de l’arribada d’Escribano, la cotitzada ha tancat diverses operacions corporatives: la compra del 90% d’Hispasat a Redeia per 725 milions, la presa del control majoritari en el consorci Tess Defence que fabrica el blindat 8x8, l’adquisició de la companyia de drons andalusa Aertec, la incorporació d’una fàbrica de Duro Felguera a Gijón (Astúries) per 3,65 milions, a més de la plataforma de gestió de trànsit aeri de drons (UTM) GuardianUTM, pertanyent a la companyia britànica Altitude Angel. No obstant, la gran operació amb EM&E està pendent, que no descartada, malgrat les turbulències en la direcció de la cotitzada.

De fet, la SEPI i la família Escribano han reactivat les converses aquesta mateixa setmana per a una eventual fusió amb Indra «a mitjà termini», segons fonts pròximes a EM&E. El desbloqueig de les converses es produeix, a més, en un context de creixent pressió política i industrial, després que la Moncloa hagi advertit que podria bloquejar la potencial venda d’EM&E a l’alemanya Rheinmetall, grup que ha mostrat interès per la companyia. Els fons d’inversió presents en l’accionariat d’Indra, amb Amber (5% de les accions i màxim accionista del grup editor Prisa) al capdavant, han reclamat en les últimes setmanes que es reprenguin les negociacions per aclarir el futur de l’operació. «EM&E ara mateix és la nena bonica de defensa a Europa, no hi ha res encara oficial, però hi ha molt interès de Rheinmetall, que pretén ampliar les seves capacitats industrials al sud d’Europa i una cadena de producció integrada», afegeixen les mateixes fonts.

La valoració d’EM&E se situa ja en uns 2.300 milions d’euros, segons les últimes estimacions que maneja el sector després de la presentació dels seus comptes i la seva auditoria. La fabricant de components per a la indústria militar va tancar el 2025 amb una facturació de 488 milions d’euros i un ebitda de 195 milions, segons ha pogut saber aquest diari. Aquestes xifres representen un augment del 38% en ingressos i del 53% en resultat brut d’explotació respecte a l’exercici anterior. A més, el 65% de les vendes va procedir de clients internacionals, una dada que reforça el perfil exterior de la companyia. De cara al 2026, EM&E preveu accelerar de manera notable el seu creixement i superar els 800 milions d’euros d’ingressos, impulsada per la seva participació en programes adjudicats pel Ministeri de Defensa per un import conjunt de 7.400 milions. En cas de complir-se aquesta previsió, l’empresa elevaria la facturació més d’un 60% respecte al rècord assolit el 2025.

Els reptes de Simón

L’ex CEO de CriteriaCaixa presidirà el consell d’administració, les comissions delegada executiva i d’estratègia d’Indra, els mateixos òrgans dels quals formava part Escribano. Malgrat no tenir el càrrec de president executiu, el seu rol no serà merament simbòlic ni representatiu, ja que la comissió delegada executiva és un òrgan que se centra en l’aprovació d’operacions amb un import inferior a 25 milions, supervisa l’activitat comercial i els projectes de la companyia. Malgrat aquestes competències, el seu poder a la companyia tindrà el gran contrapès de José Vicente de los Mozos que en els últims mesos va xocar amb Escribano pels recels entre l’un i l’altre. El directiu madrileny sosté en públic que De los Mozos va ser deslleial al treballar al costat de la SEPI per desbancar-lo.

En la primera reunió de Simón davant la comissió de nomenaments l’enginyer va mostrar el seu desacord per no tenir el càrrec de president «executiu» i pel seu salari, que arribarà als 300.000 euros anuals, per sota de la nòmina percebuda per Escribano i Murtra. Els seus emoluments poden arribar fins a 460.000 euros gràcies als programes d’incentius a mitjà termini, davant els prop de tres milions d’euros en el seu anterior càrrec a CriteriaCaixa.

Més enllà d’accelerar les fusions i adquisicions amb l’objectiu de reforçar-se com a coordinador de programes de Defensa a Europa, Simón mirarà de bastir ponts amb el sector, ampliar les aliances i sobretot intentar que Santa Bárbara-General Dynamics retiri el recurs contenciós administratiu que va presentar davant el Tribunal Suprem l’any passat que sol·licita, com a mesura cautelar, la suspensió de 3.000 milions d’euros en préstecs estatals a un interès del 0% concedits a la unió temporal d’empreses (UTE) entre Indra i EM&E per prefinançar els dos principals programes d’artilleria contemplats en l’estratègia de modernització militar elaborada pel Govern. El Ministeri de Defensa no vol per cap concepte que el procés es compliqui als tribunals, i el nou ambaixador nord-americà, Benjamín León, Jr., també s’ha fixat entre els seus principals objectius reprendre l’entesa entre Indra i Santa Bárbara-General Dynamics.

El seu perfil pròxim al president de la Generalitat catalana, Salvador Illa, li pressuposa un acostament a la Moncloa i un diàleg fluid amb l’Executiu que s’espera que inverteixi 23.000 milions fins al 2030 a través dels programes especials de modernització (PEM), la pacificació de la companyia i la recuperació de l’acció. Els seus títols van arribar als màxims històrics el 2 de març quan va arribar als 66,15 euros per acció i ara cotitza en els 52,66 euros, cosa que suposa una caiguda del 20%. Després de l’arribada de Simón, Indra rebota un 8,8% a l’Ibex 35, tot i que tindrà complicat superar el 170% aconseguit durant la presidència d’Escribano.

Simón, a diferència d’Escribano, sap moure’s bé en l’administració i entre els polítics després dels seus anys a Agbar, la companyia que gestiona el cicle integral de l’aigua a Barcelona. El directiu madrileny sempre s’ha reivindicat com un «industrial» davant el passat polític dels últims presidents de la cotitzada com Abril Martorell i Murtra, que va arribar a ser cap de gabinet del ministre d’Indústria, Turisme i Comerç Joan Clos. «La bicefàlia amb José Vicente de los Mozos continuarà i qui cregui que Simón hi jugarà un paper testimonial s’equivoca, voldrà tenir comandament a la plaça tot i que s’espera que sigui conciliador», afegeix una font que coneix l’estil de gestió del directiu nascut a Manresa. En el deure que s’atribueix a Simón hi ha la seva abrupta sortida de CriteriaCaixa, que tan sols va durar 15 mesos després del caos a Celsa.

El directiu català ja ha mantingut les seves primeres trobades amb l’equip directiu en una primera presa de contacte amb la companyia. En les pròximes setmanes s’espera que defineixi els seus següents passos i el seu paper al capdavant d’òrgans clau, com la comissió delegada executiva i la d’estratègia, abans d’iniciar també el contacte amb la plantilla de la multinacional. També ha contractat els serveis de la firma de cercatalents catalana Seeliger & Conde per trobar nous perfils directius i rellevar els fidels que van arribar amb Escribano.

Subscriu-te per seguir llegint