Un territori amb recursos en formació i capital humà per créixer

Trobar personal per impulsar els projectes empresarials del territori és un desafiament generalitzat en l’empresariat de la Catalunya central. Amb tot, en les darreres dècades el territori ha sabut dotar-se d’eines per proveir de professionals qualificats el seu teixit empresarial. L’emergència i consolidació de les universitats, a Manresa o a Igualada, ha proveït de formació específica a sectors que estan mancats d’experts per abordar els seus plans de creixement. Sense una sòlida relació entre les empreses i els centres universitaris es fa més difícil l’expansió econòmica, però a la Catalunya central han emergit dinàmiques que van, en aquest sentit, en la direcció correcta.

L’existència d’una divisió territorial del gran centre tecnològic català, Eurecat (malgrat la pèrdua d’autonomia que va suposar la integració del CTM local en el projecte global català) reforça aquesta aliança entre l’oferta i la demanda del mercat laboral. A més, projectes com el Centre de Formació Pràctica (tot i la infradotació econòmica per part de les administracions) tanquen el cercle de la disponibilitat de mà d’obra formada per a una indústria que requereix compensar la seva entrada en la nova economia digital amb plantilles capacitades per afrontar els reptes immediats.

En aquest sentit, el projecte de Fàbrica Nova de Manresa, en ple desenvolupament, ha d’aportar vigor i centralitat a la recerca d’especialització.

La Catalunya central presenta, a més, incentius per a l’eterna reclamació de l’empresa local: la capacitat de retenir i atraure talent. Una situació geogràfica central, uns encants paisatgístics que no estan a l’abast a l’entorn metropolità, una qualitat de vida, en general, idònia per a desenvolupar projectes familiars a llarg termini. Per això esdevenen qüestions clau la millora de la connectivitat del territori o la capacitat de proposar una estratègia comuna en matèries com habitatge o incentius a l’atractivitat empresarial per fer més completa la capacitat d’atracció territorial.

Amb empreses amb plans de creixement, centres formatius de nivell i disposició per acomodar nouvinguts nacionals o forans la regió tindrà arguments per imposar-se a altres zones de Catalunya en la recerca de talent.

El desafiament socioeconòmic és l’assignatura pendent

Més enllà dels potencials objectius de la Catalunya central, que s’han anat definint amb els anys com el gran motor atractor per a l’activitat econòmica, el desafiament de guanyar en perfil socioeconòmic continua estant damunt la taula.

Comarques com el Bages i l’Anoia figuren encara entre les que presenten una taxa d’atur més elevat i tot i que els successius anàlisis de l’Institut d’Estadística de Catalunya rebaixen les urgències, encara cal recórrer un llarg camí per situar el territori, amb la seva capital, Manresa, al capdavant, entre les regions més atractives de Catalunya.

Manresa guanya població ocupada i renda per càpita i disminueix la seva taxa de població amb estudis baixos, sense estudis postobligatoris i procedent de països de renda baixa, però en general manté un nivell socioeconòmic que l’allunya de la mitjana de les ciutats grans del país. I segons les darreres dades d’afiliació, totes les comarques del territori experimenten una evolució menys dinàmica que el conjunt català. A més, el Bages continua sent la comarca gran de Catalunya amb l’atur de llarga durada més elevat.

Són dades que cal posar en context, certament, però que reclamen una anàlisi en profunditat per donar-li un tomb. Si bé un dinamisme empresarial més accentuat afavoriria un creixement més intensiu del mercat de treball, calen també ajuts específics de les administracions per girar definitivament la truita.