El territori es prepara per guanyar espai industrial

Manresa ja té pràcticament a punt un nou polígon industrial al sector del Pont Nou, que li permet guanyar l’11% més de superfície per a la producció, un total de 168.000 metres quadrats (180.000 metres quadrats de sostre). Al Berguedà, el d’Olvan ha d‘impulsar la indústria berguedana, amb una superfície total de 527.339,60 metres quadrats.

Són dues operacions que reforcen la capacitat operativa d‘un territori que en aquest quart de segle ha patit per esdevenir competència a les corones de l’àrea metropolitana, en un moment en què l’encariment del sòl ha impulsat la indústria a buscar lloc lluny de la capital. Sallent, Sant Fruitós de Bages i Cardona han fet els deures, i han aguantat el pols del Bages i del seu entorn més immediat.

Incrementar la seva capacitat en superfície industrial ha estat un repte de la Catalunya central en aquests anys, en què ha aconseguit diversificar la seva producció, que del tèxtil va passar a centrar-se en la metal·lúrgia especialment adreçada a l’automoció. Avui, els sectors agroalimentari i químic guanyen pes, i el territori, amb una gran capacitat industrial, té les eines per oblidar l’adéu d’empreses com la històrica Pirelli.

Múscul econòmic i repte turístic

La falta de més musculatura empresarial i de més competitivitat llasten les opcions de la Catalunya central per situar-se entre els primers territoris del país. Ho assenyalen tots els informes sobre la qüestió que elaboren institucions com l’Ajuntament de Manresa, la Cambra de Comerç de Manresa o BBVA. Mentre la competència a Catalunya i forana (en un mercat que ha guanyat globalitat i ferocitat en aquest darrer quart de segle) concentra esforços per dotar-se de més energia per sobreviure en un entorn cada vegada més exigent, al territori cal encara aprofitar més sinergies per incrementar el nivell de competència. Com a repte hi ha pendent també la definició d’un projecte turístic conjunt que faci brillar els atractius que s’han anat enfortint en els últims anys, com el camí ignasià o les virtuts naturals de la regió.