Els metges, en la seva desena jornada de vaga: «Demanem al president Illa que es posi al capdavant d’aquesta situació»

Uns 400 metges segons la Guàrdia Urbana —almenys 800 segons el sindicat— s’han tornat a manifestar aquest dilluns als carrers de Barcelona en el que ja és el desè dia d’aturada des d’octubre. La mobilització, que ha començat passades les 10.30 hores a l’Hospital de Sant Pau i ha acabat davant de la Sagrada Família cap a la una del migdia, ha coincidit amb la que té lloc en altres comunitats d’Espanya i que mostra el rebuig a l’Estatut Marc del Ministeri de Sanitat. Els metges volen un conveni propi perquè, com s’ha sentit aquest dilluns a Barcelona, consideren que no són «iguals» que la resta de professions sanitàries. «Tenim uns anys de formació», reivindiquen els doctors.

El cansament és cada vegada més evident entre el col·lectiu. No només cap a la Conselleria de Salut —«fa oïdes sordes a les nostres reivindicacions i el Ministeri, igual», s’ha queixat el secretari general del sindicat Metges de Catalunya, Xavier Lleonart—, sinó també cap a tanta mobilització. Les xifres d’aquest dilluns ho reflecteixen. Si al març van sortir als carrers uns dos mil metges —xifra ja allunyada de la d’altres manifestacions històriques de sanitaris—, aquesta vegada no ho han fet ni un miler. Segons el sindicat, la vaga d’avui l’han seguida el 31% dels metges del sistema públic i concertat de salut. La conselleria ha rebaixat el percentatge al 5,2%. «El d’avui és el desè dia de vaga a Catalunya. Ja arrosseguem desgast i és normal que hi hagi companys que no s’ho puguin permetre», ha reconegut Lleonart.

El secretari general de Metges de Catalunya —sindicat que forma part del comitè de vaga estatal— ha retret a la ministra Mónica García que aquest cap de setmana hagi «dimitit» per presentar-se a les eleccions de la Comunitat de Madrid, on s’enfrontarà a Isabel Díaz Ayuso. «També la consellera de Catalunya està de baixa», ha assenyalat Lleonart. Olga Pané es va fracturar el peroné i el seu lloc l’ocupa mentrestant el conseller Dalmau. «Per això és l’hora dels presidents, Sánchez i Illa. Han d’escoltar un problema d’Estat com aquest. Demanem a Illa que es posi al capdavant d’aquesta situació perquè la sanitat pública viu una situació crítica», ha denunciat Lleonart davant els periodistes.

Dues pediatres de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell que han participat en la manifestació d’aquest dilluns a Barcelona reclamaven una «millora de les condicions». «Les guàrdies de 24 hores són insostenibles: són tres torns de treball consecutius que no cotitzen», es queixaven. Al seu costat, Jesús Valerio, metge de família rural al Priorat, lamentava que cada dia hagués de fer dues hores de trajecte per treballar. «Jo cobreixo una població envellida, que requereix més atenció», explicava Valerio a aquest diari. Lamentava que les derivacions que fa triguen «un any a resoldre’s». Sort de les interconsultes.

Reivindicacions principals

Les principals reivindicacions d’aquesta vaga, que va començar a l’octubre, inclouen mantenir el respecte a la singularitat i responsabilitat del treball mèdic segons la Llei d’Ordenació de les Professions Sanitàries, assegurant la distinció professional i retributiva dels diferents grups; modificar la jornada complementària (guàrdies) i els descansos postguàrdia per reduir-les progressivament fins a jornades màximes de 12 hores consecutives —actualment hi ha guàrdies de 24 hores seguides— i que comptin com a hores extraordinàries —i estiguin, per tant, millor pagades: fins ara són jornades complementàries—, així com millorar-ne la retribució; i iniciar el procediment legal per aplicar coeficients reductors que permetin la jubilació anticipada del personal mèdic.

Pel que fa a l’atenció primària, reclamen limitar l’agenda dels metges de família a un màxim de 25 visites diàries (presencials o no); mantenir el terç de jornada no assistencial a primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i estendre’l a tots els metges i facultatius del sistema; finançar íntegrament la formació, docència i recerca del personal facultatiu, independentment de l’empresa o nivell de complexitat; i regular l’excés de demanda tant a primària com als hospitals mitjançant programes especials d’absorció voluntària amb una compensació adequada.

«Som aquí per responsabilitat amb la nostra professió i amb els nostres pacients», recollia el manifest llegit a l’Hospital de Sant Pau. «Diem prou a unes condicions laborals que no es corresponen amb la nostra formació ni responsabilitat. Prou a les guàrdies de 24 hores i a la sobresaturació. La nostra professió no és com les altres. Requereix anys de formació. I malgrat això se’ns imposen normatives generalistes. Ens volen dividir perquè no tinguem veu pròpia», deia el text. Els metges rebutgen l’acord del projecte de reforma de l’Estatut «acordat amb els sindicats no mèdics». «No lluitem només per nosaltres, sinó per una sanitat pública de qualitat», reivindiquen.

Subscriu-te per seguir llegint