Sis de cada deu empleats de la Catalunya central van a treballar tot i estar malalts

El 60,7% de les persones treballadores de les comarques de la Catalunya central van anar a la feina al llarg del 2024 tot i estar malaltes. És una dada que posa damunt la taula UGT amb motiu de la celebració del Dia Internacional per la Salut i la Seguretat en el Treball, que es commemora avui. Segons el sindicat, que extreu les dades de l’Enquesta de Qualitat en el Treball que elabora l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), aquest fet estadístic revela que el «relat» de l’absentisme, «que prové de l’empresa i que ha comprat el Govern», és «mentida».

Així ho ha explicat a Manresa el Secretari de Política Sindical de la UGT, Òscar Riu, que ha presentat un informe amb què el sindicat intenta «desmuntar» la narrativa de l’absentisme, en la qual insisteixen tant les patronals com les mútues i la qual consideren el principal problema del mercat de treball actual.

Precarietat i pressió laboral

«L’absentisme s’ha de reduir al fet de no anar a treballar de manera injustificada. Però sindicats i patronals posen al mateix sac els permisos per anar al metge o al funeral d’un familiar, les hores sindicals, les baixes que prescriu un facultatiu... La qüestió és definir què s’entén per absentisme», diu Riu, que considera que el problema al mercat de treball és un altre que no l’absentisme: «la precarietat i la pressió laboral». I que les empreses «no es creuen la prevenció dels riscos laborals».

Per il·lustrar aquesta realitat, segons el sindicat, UGT presenta un informe amb un munt de dades referents a les condicions laborals al territori central que identifiquen tant la «precarietat» com «la pressió laboral». Així, el 79,3% de les persones assalariades del territori allarguen la seva jornada a la feina més enllà de la seva jornada laboral. D’aquests, el 46,47% allarguen aquesta jornada habitualment. Als sectors on aquesta pràctica és més freqüent són l’agricultura, l’educació, l’hostaleria i el transport i emmagatzematge.

Una altra dada: gairebé la meitat de persones treballadores (el 46,7%) han treballat durant el seu temps lliure. D’aquests, el 18,2% treballa durant el seu temps lliure de forma habitual. Els sectors de l’educació, el d’activitats científiques i tècniques (consultores, despatxos professionals) i al sector d’informació i finances és on aquest fenomen es dona de manera més regular, diu UGT.

Aquest perllongament de jornada fet per les persones treballadores a les Comarques Centrals, implica que al 2024 van treballar de més 16,8 milions d’hores (tant allargant la jornada laboral a la feina, com treballant durant el temps lliure). Això va suposar un estalvi de 319 milions d’euros per a les administracions públiques en salaris, i uns beneficis extres per als empresaris de la Catalunya Central de 502 milions d’euros. És a dir, 4.610 euros per persona assalariada al territori, segons indica el sindicat.

Distorsió de dades

UGT insisteix alhora que tres de cada quatre malalties relacionades amb la feina no es reconeixen com a malalties professionals, i això fa que moltes baixes acabin classificades com a comunes quan tenen origen laboral. Aquesta «manca de reconeixement distorsiona les dades, infla artificialment les xifres d’absentisme i trasllada els costos al sistema públic en lloc de fer-los assumir a les empreses», explica el sindicat al seu informe. Així, segons les dades, fins al 14% de les baixes comunes podrien ser laborals, i Catalunya reconeix sis vegades menys malalties professionals que altres territoris de l’Estat . El resultat, conclou UGT, «és un sistema que amaga l’origen real del dany, impedeix activar mesures de prevenció i culpabilitza les persones treballadores d’un problema que té arrels estructurals en les condicions laborals i en la falta de detecció i determinació correcta de les contingències». 

Treball i patologies

Aquesta situació, en el cas de la Catalunya Central, on les persones assalariades el 2024 no van anar a treballar 16,33 milions d’hores per estar malaltes per contingències comunes, representaria 2,28 milions d’hores que realment no es van treballar per patologies fruit de treballar, tot i no ser assignades com a malalties o patologies professionals, descriu el sindicat.

La feina, assegura UGT, continua molt més enllà de la jornada laboral. Així, de les persones que treballen per compte d’altri al territori central més de la meitat segueixen preocupades per problemes a la feina en el seu temps lliure, de forma habitual. El 76,1% assegura «endur-se» els problemes de la feina a casa.

Una altra dada: el 48,7% de les persones treballadores a compte d’altri al territori reben comunicacions relacionades amb la feina fora de la jornada laboral.

I encara una altra, aquesta vinculada directament a la salut dels assalariats: les persones treballadores de les Comarques Centrals van treballar una mitjana de 25,6 hores estant malalts el 2024, xifra que suposa un total de 3,87 milions d’hores i que van generar uns beneficis als empresaris durant tot aquest temps de 189,8 milions d’euros (uns 1.070 euros per persona treballadora). n

Subscriu-te per seguir llegint