Manresa és la cinquena ciutat gran del país on més va créixer la renda per càpita el 2023
Amb un increment del 8,79% anual, la capital del Bages va registrar una millor evolució que la mitjana nacional
Sant Fruitós és el municipi amb la renda per persona més elevada a la regió central, amb 23.439 euros

Vista general de Manrea / Ajuntament de Manresa
Manresa va tancar el 2023 amb una renda per càpita de 19.221 euros, el 8,79% més que un any abans. Això suposa el cinquè major creixement d’entre les ciutats grans (de més de 50.000 habitants) del país. Només Sant Cugat (16,95%), Barcelona (12,59%), Vic (9,95%) i Girona (9,22%) van créixer més que la capital del Bages el 2023 respecte del 2022, segons les dades que ha fet públiques aquest dimecres l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Manresa va superar per vint-i-nou centèssimes el creixement mitjà català el 2023 (8,50%).
Amb aquest increment, Manresa s’acosta a la renda familiar disponible bruta mitjana de Catalunya aquell any (20.789 euros). En termes absoluts, la ciutat es va situar el 2023 amb 1.521.333.000 euros, a prop de Castelldefels (1.535.699.000) i just per sobre de Rubí (1.521.333.000). En termes relatius, la diferència respecte del 2022 va ser del 10,65%, quatre dècimes més que la mitjana de Catalunya.
Respecte del 2019, l’any previ a la pandèmia, la capital del Bages va experimentar un creixement de la renda bruta per persona del 12,14%, mig punt per sota de l’evolució de la mitjana nacional. La seva renda en valor absolut va augmentar del 2019 al 2023 el 14,91%, 1,2 punts menys que la mitjana catalana.
Al territori central, el municipi amb la renda per habitant més elevada va ser Sant Fruitós de Bages, amb 23.439 euros, mentre que, entre les poblacions de més de 1.000 habitants, la que va presentar una pitjor xifra a la regió central va ser Santa Margarida de Montbui, amb 14.390.
Montferrer i Castellbò, a l’Alt Urgell, va ser el municipi català dels representats a l’estadística amb el major increment percentual anual de la renda absoluta, amb un increment del 37,18%, mentre que, pel contrari, al territori va ser Casserres el que va experimentar una menor diferència anual, de l’1,57%.
Entre la resta de capitals de comarca del territori, a Berga es va registrar un increment interanual de la renda per capita del 7,55%, fins als 19.322 euros, amb una renda absoluta de 330.234.000 euros. A Solsona, on es van registrar 18.683 euros el 2023, la variació interanual de la renda per persona va ser del 9,76%. Quant a Igualada, amb 19.738 euros, va experimentar-se un guany del 8,88% respecte del 2022, mentre que a Moià, amb 19.034 euros per persona, la variació interanual va ser del 6,75%.
D'altra banda, Alella (Maresme) es va situar per primera vegada com el municipi de Catalunya de més de 1.000 habitants amb el nivell de renda per càpita més elevada, 35.425 euros l’any 2023. El van seguir Matadepera (Vallès Occidental), Sant Just Desvern (Baix Llobregat) i Cabrils (Maresme), tots ells amb unes rendes per habitant que superen en més d’un 50% la mitjana catalana, de 20.789 euros. A l’altre extrem del rànquing se situen municipis com Salt (Gironès), amb 13.633 euros per habitant, Lloret de Mar (Selva), amb 14.009 euros, o Castelló d’Empúries (Alt Empordà), amb 14.136 euros, tots tres amb rendes per habitant un 70% per sota de la mitjana del país.
En relació amb l’any anterior, pràcticament tots els municipis estudiats (en concret, 464 dels 470) van registrar un augment de la renda familiar disponible bruta per habitant (renda per habitant), i en el conjunt de Catalunya ho va fer el 8,5%. Destaquen Alella i Montferrer i Castellbó, tots dos amb augments de la renda per habitant per sobre del 30%, seguits de Cabrils; Amer; Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura, i Vilanova del Vallès amb augments per sobre del 20%. De fet, la renda només va disminuir a sis municipis: Cabra del Camp, Quart, Corbera d'Ebre, Navata, Mediona i Mont-ras.
Augments a totes les comarques
La renda per habitant va augmentar a totes les comarques el 2023 i l’Alt Camp és la comarca on més es va incrementar (12,8%), seguida de tres comarques amb un increment superior al 10%: el Barcelonès (10,9%), el Solsonès (10,7%) i l’Alt Urgell (10,4%). A l’altre extrem se situaven el Montsià (5,9%) i el Baix Penedès (5,1%).
El Barcelonès, amb 23.632 euros, continuava sent la comarca catalana amb la renda familiar disponible bruta per habitant més elevada l’any 2023, i superava del 13,7% la mitjana catalana. La seguien les comarques del Vallès Occidental (21.314 euros), el Baix Llobregat (21.188), el Garraf (20.950) i el Maresme (20.916). A l’altre extrem, hi havia 7 comarques amb un nivell de renda inferior al 80% de la mitjana catalana, concretament el Priorat (16.611 euros), el Baix Ebre (16.459), l’Alt Urgell (16.310), l’Alt Empordà (16.222), la Noguera (16.203), la Terra Alta (16.072) i el Montsià (15.287).
Al Bages, l'increment de la renda per persona va ser del 8,3%, fins als 19.637 euros, mentre que tant al Berguedà com al Moianès la diferència va ser del 8% (amb un valor de 19.494, en el cas del Berguedà, i de 19.801, en el del Moianès). A l'Anoia l'increment va ser menor, del 6,9&% (fins als 18.262 euros).
L’Idescat publica per primera vegada informació de la renda per habitant del Lluçanès, comarca creada l’any 2023 i que s’estrena en aquesta estadística amb una renda per habitant de 20.082 euros, el 3,4% per sota de la mitjana catalana.
Composició dels ingressos
Les rendes salarials són el principal ingrés de les famílies a tots els municipis i representen el 60,8% dels principals recursos de les famílies de Catalunya, mentre que els ingressos procedents de l’excedent brut d’explotació (beneficis empresarials) representen el 18,8% i els derivats de les prestacions socials el 20,4%.
Però l’anàlisi de la distribució dels recursos mostra diferències entre els municipis. Així, en el cas dels municipis amb més renda per habitant, les proporcions de remuneració d’assalariats són força més elevades que en els municipis amb menys renda, i al contrari passa amb les prestacions socials, on els municipis de rendes baixes tenen percentatges més elevats d’ingressos procedents de prestacions socials.
Ho il·lustren els dos extrems oposats d’aquesta estadística: a Salt, les prestacions socials suposen més del 20% de la renda mitjana, mentre a Alella tot just superen el 15%.
Subscriu-te per seguir llegint
- El poble abandonat que amaga una gran 'muralla xinesa' i és a poc més de dues hores de Manresa
- Mariajo Fuenteálamo, periodista de l’ABC: 'El que no m’esperava mai, com a periodista no esportiva que soc, és que parlés de mi
- Una nova jornada de vaga de docents talla al matí els principals eixos de la regió i la C-16 per dinar
- Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení
- Vint mil euros per solucionar la topada d’un arbre i un mur protegits patrimonialment a Manresa
- Un tall accidental deixa un rastre de sang del Pont Nou de Manresa al CAP Bages
- La Generalitat activa definitivament la construcció del nou parc de bombers de Manresa que tindrà un pressupost de prop de 10 milions d’euros
- Un pastís de 100.000 euros: l'última obra d'un pastisser d'Esparreguera que crea postres de luxe