"Els catalans no faltem molt a la feina, hi anem malalts massa vegades"

Entre les dues organitzacions sindicals més representatives de Catalunya tenen el doble d’afiliats que el Futbol Club Barcelona. Belén López, secretària general de CCOO, i Camil Ros, de UGT, encaren un altre Primer de Maig marcat per la crisi de l’habitatge, l’impacte de la intel·ligència artificial en l’ocupació o les seqüeles per a la butxaca dels treballadors de la guerra de l’Iran, entre molts altres factors. Els líders sindicals passen per un test ràpid, amb les mateixes preguntes per als dos dirigents.

Professió?

Belén López: Professora.

Camil Ros: Administratiu.

Quin va ser el seu primer sou i en què se’l va gastar?

B. L.: Va ser en una botiga de la Costa Brava, una joieria, i me’l vaig gastar a comprar-me llibres per al setembre, bolsos i en una mica de festa també.

C. R.: Va ser amb 15 anys, així que no podria haver-lo tingut. Crec que eren unes 30.000 pessetes (al canvi, 180 euros), a mitja jornada, i va ser per a un equip de música.

Quants afiliats té actualment el seu sindicat?

B. L.: Uns 148.000.

C. R.: Uns 119.000.

Per a què serveix actualment un sindicat?

B. L.: Per organitzar-nos i per defensar un model social diferent, molt més just, els nostres drets laborals i per tenir esperança en un futur millor.

C. R.: Doncs imagina’t que no hi hagués convenis col·lectius i que t’apliquessin el salari mínim, de 1.200 euros, que, per cert, puja gràcies a nosaltres. Això entre altres tantes coses.

Digui’m alguna cosa que no existiria si no existissin els sindicats.

B. L.: El conveni col·lectiu, les vacances, els permisos de malaltia, de paternitat, de maternitat... tots aquests drets que ens semblen normals avui dia i que ara no tindríem si la gent treballadora no s’hagués organitzat.

C. R.: Les empreses no serien democràtiques, perquè l’únic democràtic que hi ha avui a les empreses són les eleccions sindicals.

El principal problema de la població treballadora a Catalunya és...

B. L.: La vivenda, els salaris i la salut laboral.

C. R.: El poder adquisitiu. Als anys 80 i 90 hi havia més equilibri entre el que cobraves i el que et costaven les coses.

Quan va ser l’última vegada que va fer vaga i per què?

B. L.: L’11 de febrer d’aquest any, la vaga d’educació abans de la firma de l’acord històric de 2.000 milions d’euros. Com a professora em vaig sentir interpel·lada.

C. R.: L’última vaga general que vam fer al PP [el 2012] per les seves reformes laborals.

Què prefereix, lidiar amb un patró de tota la vida o amb la intel·ligència artificial?

B. L.: Un patró de tota la vida, digue’m clàssica.

C. R.: Un patró de tota la vida, quan hi ha problemes, és millor que la intel·ligència artificial i que molts governants o molts directius sortits d’IESE o Esade.

Els catalans agafen massa baixes mèdiques?

B. L.: Evidentment no. Els catalans treballarem massa vegades estant malalts.

C. R.: No. L’absentisme, que és no presentar-se a la feina, no és el 5% que ens diuen, sinó que és el 0,05% de les persones que no treballaran sense causa.

Quants missatges de feina respon després de sopar?

B. L.: Buff... un munt, un munt, perquè el sindicalisme per a nosaltres no és una feina, és més aviat una manera de ser al món, de viure, de militància...

C. R.: Pocs. Jo no envio missatges de feina a partir de certes hores ni en cap de setmana. Després tinc un truc: pregunto si és urgent o si podem parlar demà.

Què farà quan deixi de ser secretari general del seu sindicat?

B. L.: No ho sé, no m’ho he plantejat encara, però tornar a ser profe, possiblement. Encara falta temps, vull poder acabar aquest mandat, m’agradaria repetir-ne un altre i després ja ho veurem.

C. R.: He disfrutat molt sent secretari general, però espero poder viure una mica més relaxat, tot i que qui sap... ja ho veuré.

Subscriu-te per seguir llegint