«M’inspira poder aportar un granet de sorra al benestar de les persones»

Ve d’una nissaga de farmacèutics. En quin moment i per què decideix no només continuar el llegat, sinó transformar-lo amb un projecte propi com Algèmica?

A peu de taulell, amb el contacte diari amb les persones, vaig aprendre que hi havia una altra manera de fer, complementària a l’única dispensació de medicament. Vaig comprovar que donar informació, promoure estils de vida saludables, aconsellar una suplementació natural amb criteri científic i, sobretot, crear una relació basada en la confiança i l’empatia amb els clients, feia que la gent millorés la seva percepció de benestar i qualitat de vida. Durant anys vaig aprofundir en aquesta forma d’entendre la salut. Fins que un problema personal em va obligar a fer un pas al costat. Va ser llavors quan va néixer la idea d'estructurar tot aquest coneixement, tota aquesta manera de fer, i convertir-lo en un sistema reproduïble perquè altres farmàcies amb el mateix tarannà assistencial també poguessin aplicar-ho. Aquesta va ser la llavor, diguem, la "protoidea" del que avui és Algèmica.

Crear Algèmica va suposar passar de gestionar una farmàcia a liderar una xarxa de professionals, que ara compta amb 200 farmàcies adherides a tot l’estat. Què ha après com a líder en aquest procés?

He après que la importància de tot recau en tenir un equip ferm, humà i divers. Tant a la farmàcia com a Algèmica. Sense l'equip les idees només són idees. I sense un equip motivat, estable i professional, com el que tinc, res hagués prosperat. Per mi l’èxit recau en l’entusiasme i la cohesió.

Com a dona emprenedora en el sector farmacèutic, quins obstacles ha trobat i què l’ha ajudat a superar-los?

D'obstacles n'hi ha molts, de tota mena i constants. Però també cal dir que molt sovint els obstacles ens els trobem perquè ens facin créixer i evolucionar. El principal obstacle va ser començar amb pocs recursos i amb la creació d'una marca que el sector farmacèutic no coneixia i amb una proposta innovadora, però que implicava més feina pels equips de farmàcia sense saber si seria rendible per ells... Ens va costar arrancar, i durant tot un any només van creure en el projecte 7 farmàcies. Encara hi són i els hi estaré agraïda eternament. A partir d'aquí el boca-orella va fer la seva feina. Pensa que la farmàcia que entra a Algèmica no és una farmàcia que té uns suplements a la venda i ja està, sinó que és una farmàcia que entra en un programa complet, de formació integrativa continuada, de campanyes d'informació al client, de coneixement profund dels productes... una feinada!

Un altre dels grans reptes és la competència deslleial en publicitat. En un sector regulat com la suplementació, algunes marques tensionen les normes publicitàries (sobretot a les xarxes socials), prometent efectes medicamentosos als suplements alimentaris, mentre d’altres apostem per l’evidència i la transparència. Un suplement ajuda, però no cura. A curt termini ens pot penalitzar, però a llarg termini és el que construeix confiança real. I per mi, l’obstacle principal i més absolut, és la velocitat en què tot es mou en aquest moment. Sobretot des de l’aparició de la IA. La incertesa i el neguit, empeny a les persones i empreses a la desorientació. Costa estar centrat en un entorn tan caòtic.

Quin consell donaria a dones que volen innovar o emprendre dins del seu sector, però senten que surten del camí establert?

Pensar de manera una mica divergent, aterrar les idees (no totes són vàlides) i buscar bons companys de viatge. Escoltar a tothom i madurar-ho tot... però seguir l'instint, que és la intel·ligència femenina massa vegades desaprofitada, i sovint la més valuosa. L'instint és fruit dels aprenentatges, dels èxits i errors de la nostra vida. És el nostre veritable guia... sobretot quan tens certa edat! I si no surt bé... doncs a tornar-hi.

Més enllà de la seva trajectòria professional, què l’ha ajudat a mantenir l’equilibri personal en moments de canvi i creixement?

La família i els amics propers són el puntal absolut i principal de la meva vida. I després, les meves aficions, sense les quals no tindria cap idea en el meu cervell. La novel·la negra em fascina obsessivament, i el cinema també. En realitat, tot el que té a veure amb el món creatiu i artístic és el que més m'aporta estabilitat, ja que em fa perdre la por. La creativitat ajuda a trobar solucions als problemes. I entrar en mons que no tenen res a veure amb el de la salut és el que millor ajuda a la creativitat.

Què l’inspira avui per continuar creixent?

L'entusiasme de l'equip amb qui treballo fa que el futur sigui motivador. També el fet de treballar en projectes I+D innovadors amb la Universitat de Lleida, l’IRBL, la Universitat de Barcelona... em fa disparar la ment científica. La sintonia de les farmàcies que tenim al grup fa que m'acceleri. Sense voler-ho hem creat una comunitat, un ecosistema, fascinant de companys farmacèutics que ens retroalimentem mútuament i no parem de fer bullir idees noves. L'energia del grup és apassionant. M'inspira la novetat, m'inspiren les possibilitats infinites, m'inspira un món que evoluciona i m'inspira poder aportar un granet de sorra al benestar de les persones de la nostra comunitat. Soc fàcilment inspirable. Potser massa.