Els experts alerten que moltes denúncies per ciberestafes no s'acaben posant "per vergonya"

Com fer front a les múltiples amenaces que planteja l’entorn digital, oimés quan l’usuari és una persona que no ha estat criada en aquest paradigma tecnològic. Aquest va ser l’objectiu de la jornada organitzada el passat dijous a la sala Catalunya de la Cambra de Comerç de Manresa per Regió7 i Prensa Ibérica, amb el suport de CaixaBank. La trobada, que va aplegar una setantena de persones interessades en recursos per sobreviure als riscos digitals, va comptar amb la presència de tres experts que van detallar mètodes per protegir-se a la selva digital. La responsable del Servei Públic de Ciutadania de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, Marta Cabrera; el cap de l’Àrea de Ciberseguretat dels Mossos d’Esquadra, el sotsinspector Albert Álvarez, i la responsable de cultura de ciberseguretat a CaixaBank, Virginia Fuster van participar d’una taula rodona que va conduir la periodista de Regió7 Queralt Casals.

El col·lectiu sènior interactua cada cop amb més freqüència amb el món digital, que s’ha fet imprescindible. La banca electrònica, les gestions amb l’administració, la comunicació amb familiars i amics… Per això moure’s amb confiança i seguretat en l’univers internet és imprescindible. Però la relació entre els col·lectius no nadius d’aquest univers genera qüestions com, per exemple, si hi ha estafes concebudes específicament per a la gent gran i quines són les debilitats d’aquest col·lectiu que aprofiten especialment els ciberdelinqüents. Els ponents van coincidir que el que cal per fer-hi front és sentit comú, pensar abans d’actuar, consultar amb els que en puguin tenir més coneixements si és que hi ha dubtes i, en cas de caure en alguna estafa cibernètica, denunciar. I és que la denúncia és l'element clau per poder dur als jutjats els delinqüents, però també per poder millorar les metodologies policials per fer front a la ciberdelinqüència. Amb tot, els experts són conscients que cal lluitar contra un estigma, ja que «moltes vegades no es denuncia per vergonya», va dir Fuster, que va reblar que «la víctima mai no és la culpable».

La jornada la va presentar Josep Lluis Micó, director de Regió7. Durant la seva benvinguda a l’acte, Micó va recordar que a banda de la funció informativa, mitjans com aquest diari també han de ser útils a la comunitat a la qual serveix. I en formats com el de dijous, que afavoria l’aprenentatge sobre «com moure’s per les xarxes de manera segura i confiable», l’objectiu coïncidia amb l’assolit.

Ja a la taula rodona, Virginia Fuster fa posar damunt de la taula una de les claus de la jornada: l’ús de les emocions per guanyar-se la víctima. Segons Fuster, «l’atac emocional a les persones» és un plantejament habitual, no només en el cas dels delictes comesos contra gent gran. Per a Marta Cabrera, «l’engany social de les ciberestafes» és generalitzat i cal, va insistir «educació en seguretat digital». El millor inici per educar-se en aquest sentit és, «tenir una actitud de confiança zero amb l’interlocutor estrany. Sempre cal una verificació del que s’està a punt de fer en l’àmbit digital», va recomanar. Segons el sotsinspector, «de l’estudi de les dades de què disposem es confirma que la majoria d’atacs que afecten la ciutadania són d’enginyeria social mitjançant tècniques d’engany».

Álvarez va explicar que la policia desglossa les ciberestafes en tres grans grups: les laborals, les del comerç electrònic (les que afecten més el conjunt de la ciutadania) i les inversions en criptodivises, que suposen menys de deu denúncies al mes, «però l’import sempre és considerable».

«Els ciberdelinqüents apel·len a la por i a les oportunitats. Per a una persona gran, aquesta pot ser invertir per aconseguir un gran benefici, ja sigui per fer un viatge o per poder donar-lo en herència. Són estafes que requereixen més elaboració, però que generen un benefici molt alt», va relatar Virgína Fuster.

Col·lectiu més prudent

I és que el col·lectiu sènior acostuma a ser «més prudent i més reservat en l’ús d’eines digitals, però la confiança li fa baixar la guàrdia», va apuntar Álvarez. «Sobretot quan hi ha una interacció més personal, amb trucades de veu, per exemple». Aquest és el «punt feble» del col·lectiu de la gent gran, va coincidir Cabrera, perquè «cadascun en té un». «No és que la gent gran caigui en més estafes, sinó que aquestes són d’una tipologia diferent. Les dades indiquen que els mil·lenials són més víctimes d’estafes, perquè viuen moltes hores a les xarxes socials, i fan augmentar el risc», va continuar l’experta. En el cas de la gent gran, una fórmula de la ciberdelinqüència són «els atacs combinats: rebre una trucada i posteriorment un sms per reforçar l’aparent veracitat de l’estafa».

En el que també van coincidir els experts és en la rellevància de la denúncia en cas de ser víctimes d’una ciberestafa. Per als Mossos d’Esquadra, «és fonamental, independentment de l’import, perquè ens permet saber cap on hem de focalitzar els esforços per augmentar la prevenció. Tant des de l’àmbit de la intel·ligència com de la investigació». Álvarez va insistir que «la complementarietat en les denúncies és important per investigar». A més, va afegir, «les investigacions es fonamenten en evidències digitals, i per això calen les denúncies, si no es pot anar al jutjat per poder accedir a operadores tecnològiques».

Cal denunciar

Amb tot, costa denunciar. Les ciberestafes, va continuar el debat, no provoquen només pèrdues econòmiques, sinó també sovint una «pèrdua reputacional que pot arruïnar negocis», va explicar l’agent del cos dels Mossos. «Per això denunciar és un exercici de realitat, que ens mostra on som. Si no, generem un forat negre d’informació sobre la ciberdelinqüència». Perquè cal tenir una perspectiva clara de com és i com opera la ciberdelinqüència, que estén els seus tentacles arreu i en tots els grups socials. «La qüestió no és si patiràs o no un atac, si no quan el patiràs», va augurar Marta Cabrera.

A més, les denúncies, va recordar Álvarez, «són una eina de coordinació de la policia amb les entitats bancàries per intentar recuperar els imports. Els imports estafats tenen una alta volatilitat s’estan poc temps en els comptes als quals s’ha fet la transacció. El que en diem «les mules» reben els diners, però els mouen ràpidament cap a un altre compte, i això complica la traçabilitat dels diners».

Subscriu-te per seguir llegint