«El talent no depèn del codi postal, sinó de les oportunitats, l’actitud i les decisions que prens»

La seva trajectòria, treballant en una empresa internacional des d’un entorn rural, trenca el mite que cal marxar a la gran ciutat per créixer professionalment, oi?

Sí, en part sí, però també crec que és important ser realista. És cert que des d’un entorn rural es pot construir una trajectòria professional amb impacte internacional — jo en soc un exemple — i que avui dia això és molt més possible que abans. Ara bé, també és veritat que les oportunitats no són exactament les mateixes. A les grans ciutats hi ha més oferta, més empreses i més opcions per moure’t o créixer ràpidament. Per tant, no diria que és igual de fàcil, però sí que és perfectament possible. I en el meu cas, quedar-me al territori ha estat una decisió conscient, no una limitació. I, de fet, crec que m’ha aportat valor: una altra perspectiva, més equilibri i una manera diferent de liderar i treballar. El talent no depèn del codi postal, sinó de les oportunitats que generes, de l’actitud i de les decisions que prens al llarg del camí.

El vincle amb el territori influeix en la manera de liderar i prendre decisions?

Sí, molt. Viure en un entorn com el nostre et connecta més amb les persones i amb la realitat del dia a dia. Crec que això es tradueix en un lideratge més proper, més humà i també més pràctic. Tens més consciència de l’impacte real de les decisions, i això et fa prioritzar millor, escoltar més i buscar solucions que funcionin de veritat, no només sobre el paper.

En un sector sovint exigent i competitiu com l’industrial, quines habilitats creu que són clau per destacar com a dona professional?

Més que parlar d’habilitats «com a dona», crec que són habilitats clau per a qualsevol professional: saber escoltar, comunicar bé, prendre decisions, molts cops amb la informació incompleta, i gestionar la incertesa. Sí que és cert, però, que en entorns com l’industrial, on històricament hi ha hagut menys presència femenina, sovint, pel fet de ser dona, acabes desenvolupant molt la capacitat de veure el conjunt, de connectar persones, de construir i generar confiança. No perquè siguem millors en el lideratge, sinó perquè aportem perspectives diferents. I la diversitat -la diversitat real- és el que fa que les organitzacions funcionin millor.

Ha trobat barreres específiques com a dona en el seu recorregut professional? Com les ha afrontat?

Sí, sobretot al principi. En entorns molt masculinitzats, et trobes situacions subtils, però constants, com ara que, si no et coneixen i vas amb un company home, independentment del seu rol, sempre s'adrecen a ell; a vegades, ni tan sols et saluden. Això es tradueix en la sensació que has de demostrar més o que no et pots equivocar. Al principi ho vius amb certa pressió, però amb el temps aprens a gestionar-ho amb naturalitat. En el meu cas, el punt d’inflexió va ser deixar de voler demostrar constantment i començar a tenir clar qui soc i què aporto. També ha estat clau l’entorn: tenir companys que et donen suport i et reconeixen ajuda molt a trencar aquestes dinàmiques.

Quin consell donaria a les joves que volen estudiar o créixer professionalment en sectors tècnics o industrials?

Que no esperin a sentir-se preparades, perquè aquest moment no arriba mai. Que no busquin ser perfectes per fer el pas. I que no deixin que el fet de ser minoria les faci dubtar. Encara hi ha barreres estructurals, sí i moltes. Però també hi ha espai, oportunitats i molt camí per fer. I si no hi entrem, aquest canvi no passarà. Al final, es tracta de provar, equivocar-se, aprendre i seguir. I sobretot, creure en nosaltres mateixes i que aquest també és el nostre lloc.