La Cambra de Manresa vesteix de gala la Fàbrica Nova en obres per celebrar els seus 120 anys

Personalitats d'excepció, tres-cents convidats, representants de l'empresa i l'entorn social del Bages, i un marc industrial de camí al seu renaixement com una peça clau de futur de la Manresa del coneixement. Aquests han estat els ingredients amb què la Cambra de Comerç de Manresa ha cuinat aquest dijous una de les nits grans de la seva història, de la qual avui se celebraven els 120 anys. La Fàbrica Nova obria les portes per primera vegada des del 1989 a una activitat no vinculada a la seva transformació arquitectònica. I ho feia en l'any en què celebra justament el seu centenari. Un altre element que ha arrodonit una vetllada memorable, presidida pel ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, i el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper

La Cambra lliurava avui els seus premis, que reconeixen l'esforç empresarial i l'arrelament al territori. Només que en aquesta edició dels guardons nascuts el 2000, i recuperats el 2019 després d'onze anys de no celebrar-se, els reconeixements volien ser extraordinaris. Es lliuraven premis a empreses que o bé celebren enguany dates molt significatives (com els 100 anys d'Assegurances Santasusana -premi Especial-) o bé una trajectòria reconeguda arreu del país (Forn de Cabrianes -premi Comerç, Turisme i Serveis- que a finals d'any rebia el Premi Nacional de Comerç) o bé per la implicació molt significativa amb el territori (cas de Fundació Ampans -premi Urbanisme i Territori-, l'UPC -premi Especial-, ARaymond Tecniacero -premi Indústria- i AMT Studio -premi Internacionalització-). De fet, ARaymond Tecniacero, Ampans i la UPC ja havien estat distingides en anteriors edicions dels guardons camerals.

La vesprada servia per reforçar l'autoestima empresarial local, posant d'exemple algunes de les moltes iniciatives reeixides del territori i alhora descobrint les possibilitats escèniques d'un espai encara en construcció, però pel qual la ciutat, amb el seu alcalde, Marc Aloy, al capdavant, es deleix des de fa temps. La Fàbrica Nova, que ha d'acollir en el futur la UPC en un intercanvi d'actius amb l'Ajuntament, propietari de l'antic complex tèxtil, que rebrà a canvi les instal·lacions actuals de la universitat politècnica a l'avinguda de les Bases, mostrava aquest dijous al vespre les seves possibilitats molt més enllà de l'objectiu al qual està destinada. Si la remodelació està concebuda perquè impulsi la recerca i la transferència a tecnològica, avui s'exhibia com un nou espai cívic que pot dotar de vida social un sector de la ciutat allunyat del centre històric i del nou centre de la ciutat.

L'acte, que ha aplegat alcaldes de tota la comarca i tots els expresidents vius de la institució, l'ha conduït la periodista Cristina Riba i ha comptat amb una glossa dels 120 anys d'història de la Cambra a càrrec de l'escriptor manresà Genís Sinca, que ha repassat un per un els setze presidents que ha tingut la institució i els canvis en l'ens i en la societat manresana que van contribuir a impulsar des del seu càrrec. En parlar de Quico Santasusana ha posat les bases d'un leitmotiv de la nit, ja que n'ha destacat "la bellesa", una idea que després han agafat al vol alguns dels parlaments i també l'actor Pep Plaza (o Joan Gaspart o Ferran Adrià o Pep Guardiola o Pep Sala...), que ha fet (molt) més distreta la llarguíssima vetllada (l'únic però que es pot posar a la festa: dues hores i mitja assegut en una cadira són excessives fins i tot per als més sedentaris; però els parlaments i els premis demanaven temps) amb imitacions i acudits que, sí, feien riure.

Els premis els han lliurat Jordi Hereu, Miquel Sàmper, Marc Aloy, Silvia Gratacòs, José Luis Bonet i Josep Maria González, director de la territorial Catalunya de CaixaBank. Els han recollit Lluís Sánchez (Ampans), Adrià Machado (AMT Studio), Rosa María Abadal (Forn de Cabrianes), Carel Lammers (ARaymond Tecniacero), Francesc Santasusana (Assegurances Santasusana) i el rector Frances Torres (UPC). Santasusana, convertit en protagonista afegit de la vetllada, ha parlat en nom dels premiats. Qui també va ser president de la Cambra, ha recordat els esforços que ha suposat mantenir l’activitat de l'ens durant 120 anys. «Cap projecte no es construeix sol. Darrere de tots hi ha famílies, clients que ens han fet confiança. Entendre que l’economia no només són números, sinó que va de persones i de territori, és el gran èxit de la Cambra», ha dit Santasusana.

«Vivim temps de canvis constants, els mercats evolucionen a gran velocitat, i el món ens obliga a reinventar-nos constantment. Però no canvia la necessitat de tenir arrels, i aquí al Bages sabem què vol dir créixer amb arrels», ha continuat l’expresident cameral, que assistia a l’acte també en aquesta qualitat, com ho han fet tots el expresidents vius de l’entitat. Segons Santasusana, les empreses premiades «reben els guardons amb orgull i amb responsabilitat, perquè els premis no haurien de ser un punt d’arribada, sinó un estímul per continuar millorant». Santasusana ha acabat dient: "Les empreses pasen, les generacions canvien, el que queda és l’impacte que deixem en les persones i en el territori. Que d’aquí a 120 anys es pugui mirar enrere i dir que vam estar a l’alçada del nostre temps". Amén.

Els torns dels parlaments els ha obert la presidenta de la Cambra, Sílvia Gratacòs, que ha insistit que aquest era "el primer tast del que serà la Fàbrica Nova", un projecte en el qual la Cambra ha estat dels del primer moment, ha insistit la presidenta. Gratacòs ha recordat les iniciatives en què està immersa l'entitat enguany, en els acompanyaments, les missions comercials i la seva tasca de lobby, especialment en la reivindicació d'infraestructures. Projectes, en definitiva, "que fan avançar de veritat el territori", ha dit Gratacòs. La presidenta ha apuntat que "el Bages creix, però encara té un atur per sobre de la mitjana catalana, i el seu PIB per habitant hi està per sota. Creixem, però el que ens hem de preguntar és quin valor generem. Aquest és el repte", ha dit. Gratacòs ha puntualitzat que les empreses "necessiten persones qualificades i compromeses. Necessitem atraure i retenir talent". Un objectiu en el qual és clau disposar d'unes infraestructures adequades. En aquest sentit, ha dit que "el desdoblament de la C-55 és un pas necessari, però insuficient", en referència a les mancances ferroviàries. "Les cambres som útils quan passem de la reivindicació a l'acció", ha continuat Gratacòs, que ha reivindicat la imminent llei de Cambres "per desenvolupar amb garanties la nostra missió històrica". "Les cambres no són estructures de passat, sinó eines d'un futur que també representen les empreses que avui premiem, que innoven, arrisquen i generen valor. I fent-ho des del Bages com a segell d'identitat", ha conclòs la presidenta de l'ens.

Després ha estat el torn de José Luis Bonet, que ha destacat "l'excel·lent treball de Sílvia Gratacòs i el seu equip, determinant per a l’economia de Manresa, el Bages, Catalunya, Espanya i Europa", i ha volgut destacar que "si a començaments del segle XX uns empresaris industrials i el del comerç van posar en marxa la Cambra, va ser per defensar l'empresa, però els empresaris que són a la Cambra treballen pel bé comú, per l'interès general". Per a Bonet, "el paper de les cambres és imprescindible perquè el país progressi".

L'alcalde de Manresa, Marc Aloy ha començat dient que aquest era "un dia de joia, d’il·lusió, perquè la Fàbrica Nova recupera la vida. Personalment, estic emocionat", ha confessat. No és estrany: per a Aloy el projecte de Fàbrica Nova és un dels eixos del seu mandat, una projecció de futur sobre la qual ha basat el seu discurs d'esperança en el futur de la ciutat. I així ho ha repetit insistentment en tots els actes que ha protagonitzat com a alcalde. Però Aloy té motius per creure-hi, i així ho ha posat en evidència avui. Perquè ha recordat que si bé "el 7 de maig del 2021 això era un edifici abandonat, brut, gairebé en estat de ruïna", avui es mostrava com un embrió (endreçat i sense perill de caure a terra) del que ha de ser "un pol d’innovació tecnològica, de la mà de la UPC i del Centre de Formació pràctica".

La Fàbrica Nova "està a punt de tancar la fase de recuperació de la coberta i les façanes, en què han participat totes les administracions. Però queda molta feina per fer", ha reconegut l'alcalde. Perquè calcular els diners que calen per fer d'aquell vell espai industrial una universitat amb intenció de ser capdavantera tecnològica se't posa els cabells de punta. Però Aloy és optimista: "els grans projectes s’han d’anar treballant a foc lent, però això ja no té aturador. Tots vam estar d’acord que l’edifici havia de tenir nova vida, i ser el símbol de prosperitat que va ser durant cent anys", ha remarcat Aloy, que agraït la col·laboració (els diners) de l'estat la Generalitat i la Diputació de Barcelona. Sols no ho hauríem pogut fer, però en equip ho estem fent possible, perquè amb consens és com tiren endavant grans projectes com aquest", ha conclòs.

Després ha intervingut el conseller Sàmper, que ha començat destacant que "les empreses del territori, dirigides per la Cambra, són les que fan de Manresa una potència industrial de Catalunya". Per a Sàmper, el millor de la feina de ministre o de conseller és "trepitjar el territori" perquè és quan s'aterra a la realitat. El titular d'Empresa i Treball ha assegurat que el que necessiten tant Catalunya com Espanya i Europa és "fabricar talent i retenir-lo", i ha definit la Fàbrica Nova com "una excel·lent inversió".

El ministre Jordi Hereu ha tancat el torn de parlaments, i s'ha mostrat emocionat per assistir a un acte que celebrava, no tan sols els cent vint anys de la Cambra, sinó també la història d’un edifici clau en el passat industrial de Manresa. «Aquest ha estat un acte únic», ha dit, "un acte carregat d’esperança i de futur, que ha analitzat d’on venim, que és el que ens dona força per encarar el futur». Una festa que alhora «reivindica el paper de les cambres, que ajuden a internacionalitzar, a defensar amb capacitat crítica el que necessita el Bages».

Per a Hereu, «el que emociona d’aquest espai [la Fàbrica Nova] és la memòria de les persones, sobretot de les dones que van treballar-hi», una memòria que «és la responsabilitat que ens empeny a tirar endavant. Hereu ha remarcat durant el seu discurs que «ara ens toca tornar a militar per la causa d’Europa, per defensar la llibertat, la igualtat, la justícia i la cohesió social. I per tenir més i una millor Europa, necessitem més i millor indústria. Toca tornar a atraure talent i cadenes de valor a Europa». Per això ha reclamat «convertir la Fàbrica Nova en una peça clau per al territori «per a l’Europa que necessitem».

La festa cameral s'ha tancat amb una nova actuació de Pep Plaza, que com a colofó festiu ha cantat guitarra en mà un "Boig per tu", que ha fet interpretar a Pep Sala, Manolo García, Joan Manuel Serrat o Joaquín Sabina, en una demostració també de talent. Els convidats, amb la llanterna del mòbil encesa, han acomiadat la festa, que després ha continuat a la mateixa nau despullada de la Fàbrica Nova amb un sopar a peu dret servit per Llobet que s'ha allargat fins gairebé la mitjanit.

Subscriu-te per seguir llegint