«El lideratge no va de gènere, sinó de criteri i, sobretot, de disciplina»

Enginyera química de formació, què la va portar a apostar pel món empresarial i familiar?

Soc enginyera, però sempre he tingut una mirada de negoci. L’empresa familiar m’oferia una cosa que altres projectes no: impacte real i capacitat de decisió. Després de cursar un MBA, vaig adonar-me que el que més m’interessava era poder gestionar, liderar i transformar. I això m’ho proporcionaven tant l’empresa familiar com el projecte d’integració vertical que teníem. El que realment em motivava era construir, no només executar.

Ha liderat una transformació de l'empresa cap al retail i el model “phygital”. Quin ha estat el repte més gran?

El repte no va ser el canal, sinó la mentalitat. Passar de fabricar a connectar directament amb el client ho canvia tot: ja no només vens un producte, sinó que construeixes una marca i ofereixes servei i experiència de compra. Fins aquí, el procés era relativament senzill. El pas al model phygital, però, va complicar les coses, perquè la manera de comprar ha canviat radicalment. He après que adaptar-se amb rapidesa i escoltar el client és clau, especialment en l’entorn digital, on la fidelització és molt més volàtil que en el món de la botiga física.

Com viu el lideratge femení dins el món empresarial? Ha notat diferències o barreres específiques al llarg del seu recorregut?

El lideratge no va de gènere, sinó de criteri i, sobretot, de disciplina. Amb el temps, cadascú acaba ocupant el lloc que li correspon: la coherència i els resultats parlen per tu. És cert que, en entorns majoritàriament masculins, sovint has de demostrar més al principi. Tot i això, tant en la meva etapa com a enginyera química com ara, he tingut la sort de poder sentir-me una més dins de l’equip. Potser al començament ha de demostrar més, però també crec que, moltes vegades, els sostres de cristall ens els imposem nosaltres mateixes. Alhora, és cert que he hagut de renunciar a moltes facetes de la maternitat, que no tothom està disposat a assumir.

Aposten per la proximitat, la sostenibilitat i el territori. Com es tradueixen aquests valors en decisions concretes del dia a dia?

No són només paraules, sinó decisions que prenem cada dia. Es tradueixen en la manera com produïm, amb qui treballem i en els productes que oferim. Per a nosaltres, la sostenibilitat també implica crear productes duradors, apostar per packagings sostenibles i garantir seguretat i longevitat en tot allò que fem. En definitiva, es tracta de construir una empresa amb una visió de futur i compromesa amb el territori.

En un context on es parla molt de conciliació, com gestiona l’equilibri entre la responsabilitat empresarial i la vida personal?

No crec en la conciliació perfecta; crec en saber prioritzar. La qualitat del temps pesa molt més que la quantitat. És cert que m’he perdut molts festivals de final de curs i que vaig tornar a treballar només deu dies després de tenir els meus fills, però no sento que m’hagi perdut res, perquè hem compartit moments de gran qualitat. Com deia l’Antònia, de l’escola bressol El Niu, no es tracta de quantitat, sinó de qualitat. És una idea que aplico a moltes facetes tant a la meva vida personal com professional. Per liderar bé, primer has d’estar bé tu.

Quin consell donaria a una dona jove que vol emprendre o assumir posicions de lideratge?

Que no esperi el moment perfecte i que confiï en el seu criteri. Liderar també és saber prendre decisions, fins i tot quan no ho tens tot clar, i envoltar-se de persones que t’ajudin a créixer. També li diria que tant dones com homes han de renunciar a coses al llarg del camí, tot i que, sovint, les dones encara més, perquè la maternitat té un pes molt important. Però es pot ser una bona mare i, alhora, una emprenedora. Cal saber escollir els moments bons, deixar-se ajudar quan cal i saber delegar per poder gaudir.