El 45% de l'augment del PIB per càpita a Catalunya es deu als treballadors migrants

El servei d'estudis de BBVA calcula que l'increment del producte interior brut (PIB) de Catalunya podria haver arribat al 2,8% el 2025, en línia amb el creixement estimat per al conjunt de l'Estat espanyol. L'impuls dels serveis públics i privats, juntament amb el dinamisme de la demanda interna, haurien donat suport a l'activitat, malgrat la feblesa de les exportacions de béns.

Respecte al futur, els experts de BBVA Research preveuen que el PIB de Catalunya augmenti un 2,4% el 2026 i un 2,5% el 2027. Si es compleix aquest pronòstic, el 2027 el PIB regional superaria en 15,6 punts el nivell del 2019. A més, la taxa d'atur es podria reduir fins al 6,8% de mitjana el 2027 i es podrien crear al voltant de 175.000 nous llocs de treball entre el 2025 i el 2027.

Segons l'informe Situació Catalunya. Primer semestre 2026 de BBVA Research, presentat per Miguel Cardoso, economista en cap per a Espanya i Portugal de BBVA Research, i per José Ballester, director territorial de BBVA a Catalunya, l'economia catalana manté un creixement sòlid, significativament per sobre de la resta de la zona de l'euro i de la mitjana registrada entre 1995 i 2012.

Amb tot, és plausible que es doni una certa desacceleració en un entorn de tensions geopolítiques, més incertesa de política econòmica i augment en el preu del cru. Sigui com sigui, l'impuls de les exportacions de serveis, l'increment en la força laboral per migració més gran, l'augment de les rendes salarials, la caiguda dels tipus d'interès i l'acceleració de la inversió pública continuaran sostenint el creixement.

La població estrangera hauria contribuït fins a un 45% a l'augment del PIB per càpita a Catalunya en el període 2023-2024. En tot cas, tant per mantenir els fluxos migratoris com per retenir el capital humà cal millorar la disponibilitat d'habitatge assequible, reduir les ineficiències del mercat laboral i avançar cap a un sistema de finançament autonòmic més transparent i sostenible.

L'any 2025, l'afiliació a la Seguretat Social a Catalunya va augmentar un 2,1%, sobretot per l'acceleració de l'ocupació a les àrees de Tarragona i Girona. Per sectors, el públic, el comerç, les activitats professionals i la comunicació i les finances van continuar impulsant l'avenç de l'afiliació el 2025, de manera que es van consolidar com els principals motors de l'ocupació des del 2019.

Pel que fa a la demanda interna, el consum de les llars a Catalunya continua mostrant fortalesa. La despesa presencial realitzada per clients de BBVA i amb targetes d'altres entitats nacionals i estrangeres registrada a terminals en punts de venda 8TPV8 de BBVA a Catalunya va assolir el 12,2% el 2024 i es va moderar fins a un encara dinàmic 7,6% el 2025.

El primer trimestre del 2026, el creixement es va situar en el 7,8% interanual, amb augments del 10% en oci, despeses en vehicles, grans superfícies i supermercats, però va perdre impuls a la resta de sectors i va caure en electrònica. Després de créixer un 22% el 2024, la despesa amb targetes d’estrangers en TPV de BBVA a Catalunya es va desaccelerar fins al 6,5% el 2025. No obstant això, a l’inici del 2026 tant la despesa com les pernoctacions van recuperar dinamisme, amb creixements interanuals del 8,3% i del 7,7%, respectivament.

Entre els factors que impulsaran el creixement el 2026 i el 2027 hi ha el dinamisme de la demanda interna. A més, les exportacions de serveis, tant les que depenen del turisme (encara que moderen la seva aportació) com la resta, continuaran augmentant, amb palanques com la immigració, la incertesa geopolítica (que redirigirà visitants cap a la regió) i els avenços en la productivitat per hora.

La migració continua exercint un paper clau en la creació d'ocupació (prop del 70% del total des del 2022). El procés de regularització podria afectar prop de 150.000 persones a Catalunya. Igualment, els salaris han anat recuperant-se, la qual cosa ha redundat positivament en el poder adquisitiu dels treballadors.

La política monetària continuarà sent moderadament expansiva. El Banc Central Europeu (BCE) ha reduït els tipus d'interès fins a nivells propers al 2% i ha obert una pausa, condicionada per l'evolució del preu de l'energia i l'impacte sobre la inflació. Quant a la política fiscal, aquesta dimensió continuarà impulsant el creixement.

Caldria una inversió més gran per mantenir competitius els costos de l'electricitat. La manca d'habitatge assequible, però, s'ha convertit en un coll d'ampolla, tant per millorar el benestar de la població jove com per atraure i retenir capital humà. Des del 2021, s'han creat 200.000 llars a la regió i s'han construït 70.700 habitatges, cosa que reflecteix un desajust significatiu entre oferta i demanda.

L'escassetat de mà d'obra en determinats sectors també podria limitar el ritme d'expansió econòmica. A més, el percentatge d'ocupats que no treballen se situa al voltant del 4,6% a Catalunya, una mica per sota del que s'ha observat al conjunt d'Espanya, cosa que evidencia ineficiències al mercat laboral. També caldrà assolir acords que garanteixin la sostenibilitat del deute autonòmic a mitjà termini. La proposta de reforma del sistema de finançament autonòmic hauria de servir com a punt de partida per avançar cap a un model més simple, transparent i equitatiu.

Amb una economia diversificada i basada en el dinamisme dels serveis, la indústria, la inversió i el turisme, Catalunya manté un potencial elevat de creixement. L'impuls a la inversió, especialment en habitatge, energia i infraestructures, juntament amb els avenços en productivitat i capital humà, serà clau per consolidar un creixement més competitiu i resilient. La capacitat per continuar absorbint i assimilant població migrant és clau.

Subscriu-te per seguir llegint