Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Amb D de Dona omple Torre Busquet de Manresa amb un reconeixement al lideratge femení

Els premis lliurats per Regió7 i Prensa Ibérica reivindiquen la tasca i el talent de les dones del territori en una jornada que busca inspirar i reforçar l’autoestima amb trajectòries professionals d’èxit

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Carles Blaya

Carles Blaya

Manresa

Ser dona en el món de l’empresa «sense demanar permís», emprendre el propi camí amb autoestima i alhora amb bon humor. Són alguns dels consells que s'han repartit aquest dijous en l’esdeveniment «Amb D de Dona», organitzat per Regió7 i Prensa Ibérica. L’acte ha omplert la sala gran de Torre Busquet, en un acte dissenyat per reconèixer la contribució essencial de les dones en la societat i donar visibilitat a trajectòries inspiradores del territori. Amb la presència de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, i diversos regidors i regidores de l’Ajuntament, a més d’empresàries, directives i dones a la recerca de motivació, l’esdeveniment ha comptat amb el suport de l’Ajuntament de Manresa, el Consell Comarcal del Bages, AutoBages Ford i ICL i la col·laboració de Montse Interiors, Algèmica i Paulig, i va permetre escoltar ponències molt didàctiques i enriquidores i per alhora per guardonar la nedadora d’elit i directiva Montse Gomariz, la investigadora Sònia Guedán i la jove cantant i compositora Berta Sala.

La vetllada, conduïda per la periodista d'aquest diari Queralt Casals, l'ha obert Sandra Espinal, gerent de Regió7, que ha destacat el paper del diari en la reivindicació d’històries inspiradores que ajuden a avançar cap a una societat de més oportunitiats i més igualitària. El torn de les ponències l'ha inaugurat l’enginyera química santvicentina Montse Corominas, manager general de Montse Interiors, empresa bagenca que ha catapultat, que ha començat qüestionant-se si «estic fent bé el correcte en tots els àmbits de la vida?". "El camí ningú no t’explica com triar-lo", ha insistit. Va ser després del seu treball final de màster que va adonar-se que s'havia d’orientar cap a l’empresa familiar. El més important, però, és haver estat mare, ha dit. «Els camins requereixen prendre decisions», i en el seu cas ha explicat que aixó havia passat en quatre ocasions, que l’han enfortit. Un primer moment és haver «estat dona en un món que no t’espera». Per a Corominas, «hi ha camins alternatius per a les dones per a arribar al mateix lloc», perquè és difícil encaixar en un món fet per als homes.

Un segon moment va ser la maternitat, complicada per la malformació als peus amb què va néixer la seva filla. Una experiència que li va ensenyar a «confiar». Un tercer moment va ser el pas de l’enginyeria química a la direcció de l’empresa familiar, que la va obligar a «sortir de la zona de confort». El quart moment és quan es va separar-se de la seva parella per començar de zero a la cinquantena, fet que va donar lloc a una «nova versió» de si mateixa amb «més llibertat», que «aprofita les oportunitats». Quatre moments units per un fil invisible: «que cap estava al guió i no hi havia manual per avançar». «No espereu el moment perfecte, perquè no arribarà mai. S’ha de caminar, perquè el camí es fa caminant», ha conclòs.

La berguedana Maria Cosp, creadora del projecte farmacèutic Algèmica, ha agafat el relleu. «Tota la meva vida gira al voltant de la feina. Sóc una dona treballadora», ha arrancat i ha recordat la seva rica infantesa, la seva trajectòria d’estudiant a Barcelona i el seu retorn a Berga a gestionar la farmàcia familiar. Un negoci que es va fer a mida a partir de la seva passió pels suplements alimentaris, dedicació que va posar la llavor d’Algèmica, que avui compta amb 250 farmàcies a tot l’Estat, «sense haver tingut mai comercials. Sense planificar-ho». Cosp ha assegurat envoltar-se de «gent encantadora». En definitiva, ha dit que les claus del seu èxit són «conèixer, treballar l’autoestima, practicar el pensament divergent i la creativitat, perquè a les empreses el pla A mai no es compleix». I tenir «sentit de l’humor» que iguala la intel·ligència. I l’últim consell: «treballar amb exigència». Com a referents ha parlat de l’àvia materna, la mare, les professores, la germana i les dones de l’han inspirat, com Agatha Christie. Entre aquestes, «no hi ha cap empresària». «Treballeu molt i passeu-ho bé, perquè la vida passa molt ràpid», s'ha acomiadat.

La tercera ponent ha estat Mireia Muntada, de Sant Llorenç de Morunys, project Manager de Paulig Group al Berguedà. Muntada ha parlat d’enginyeria, «l’àrea més masculinitzada de la indústria». A Barcelona va cursar dues carreres i màsters mentre treballava en una startup que posava anuncis a les aplicacions. Després dels estudis va trobar feina a la llavors Liven com a enginyera de manteniment. De la seva experiència professional i vital ha recordat els moments en què els micromasclismes la feien sentir «transparent», situacions que «aprens a dur amb naturalitat», recolzada en els seus companys de feina, «que em van ajudar a fer-me visible». Perquè «la lluita feminista no l’hem de fer soles, sinó que és de tota la societat», ha sentenciat.

Com a project manager de Paulig al Berguedà ha assegurat haver après a «gestionar recursos», i a explotar la seva visió de dona, perquè «amb la diversitat és quan millor funcionen les organitzacions». Muntada ha lamentat la poca presència de dones al seu sector, «ni tan sols de currículums». Per treballar a l’enginyeria, ha asseverat, «no esperis a ser perfecta, i fes el pas, perquè el món no vindrà cap a nosaltres».

El premi Trajectòria Professional de l’esdeveniment Amb D de Dona l'ha rebut la manresana Montse Gomáriz, directora financera i de recursos humans del grup Forminsa i nadadora d’elit, que li ha lliurat la regidora de Feminismes de l’Ajuntament de Manresa, Isabel Sánchez Pulido. En una conversa amb la periodista de Regió7 Andrea Izquierdo, Gomáriz ha valorat el premi com «un reconeixement al fet que alguna cosa estic fent bé». «La constància, la perseverança ajuden tant en l’esport com en l’empresa. Com el rigor, perquè jo tinc una mica de caràcter alemany», ha assegurat la premiada, que ha reconegut que a la indústria és difícil ser dona.

El premi Dona Referent l'ha recollit la també manresana Sònia Guedán, científica, investigadora i dirictora d’un equip de desenvolupament de noves teràpies contra el càncer. Ha lliurat el premi Àdria Mazcuñan, consellera de d’Educació, Dones i Polítiques d’Igualtat del Consell Comarcal del Bages. Conversant amb Andrea Izquierdo, Guedán ha afirmat que als estudis de biomedicina hi ha el 70% de dones, un percentatge que es redueix a mida que avança la seva trajectòria professional. «No passa per falta de talent, que no arribin a posicions de lideratge, sinó per una qüestió estructural, però és un camí molt llarg», ha lamentat.

Finalment, la cantant manresana Berta Sala ha rebut el premi Talent de mans de Marta Albet, fundadora del coworking Tercer Segona. Sala ha explicat «què em fa sentir cantar, alguna cosa que no ens podrà prendre mai ningú, ni tampoc la IA». L’artista ha animat al públic a desenvolupar-se a través del cant i de l’art en general, que aporten «l’exercici de la sensibilitat, que ens fa molta falta en aquest món». Quant als referents, ha citat oni Mitchell, Nancy Wilson, Ella Fitzgerald i Billie Holiday, a més de Maria Mercè Marçal i Miquel Martí i Pol. I la seva família, especialment, ha dit, la seva àvia. Segons Sala, la música «és un sector que t’exposa» i en el qual és un handicap una educació que t’ensenya a «ser perfectes i a tenir por a l’error», vertígens als quals estan més abocades les dones.

Tracking Pixel Contents