La Xina patenta el 75% de les plantes resistents a plagues i al canvi climàtic i deixa la UE sense el control dels cultius

La Xina pren la davantera a la Unió Europea (UE) en grans àmbits de l’activitat econòmica com el comerç marítim internacional o la fabricació de vehicles elèctrics. I també en els avenços en recerca i biotecnologia agrària. Així les coses, el 75% de les patents en llavors editades genèticament per combatre les plagues vegetals i adaptar els cultius al canvi climàtic —sequera, salinitat o estrès hídric— procedeixen de la Xina.

Aquesta situació permet al gegant asiàtic prendre la davantera en l’obtenció de noves plantes de cereals, fruites i hortalisses, ateses les restriccions de la Unió Europea (UE) encara avui vigents al desenvolupament de les NGT (New Genomic Techniques, per les seves sigles en anglès), determinants perquè el protagonisme de la innovació en la millora de plantes s’hagi invertit en menys d’una dècada.

El 2014, la UE liderava el "rànquing", amb 3.464 sol·licituds de protecció de plantes registrades a la UPOV (Unió Internacional per a la Protecció de les Obtencions Vegetals), mentre que la Xina era la segona (2.125) i els EUA, els tercers (1.588); el 2024, el gegant asiàtic ja l’encapçalava amb una xifra cinc vegades superior a l’europea (16.177 davant de 3.268 sol·licituds de la UE i 1.268 dels EUA). Aquestes dades les ha donat a conèixer l’assemblea general de Biovegen, la plataforma ciència-empresa per al foment de la biotecnologia agrària.

Geoestratègia i cultius

Segons Manuel Laínez, director de la Fundació Grup Cajamar, "el món després de la guerra a Ucraïna i després de la pandèmia de coronavirus ha demostrat que les cadenes alimentàries són vulnerables. Fins fa poc, per a Brussel·les —afegeix— només era estratègica la sobirania energètica. Avui ja es té clar que l’alimentació també juga la partida i la biotecnologia vegetal ja no és només ciència. És geoestratègia", afegeix.

Pendents de la nova regulació de la UE, a finals d’abril el Consell d’Europa va adoptar la seva posició definitiva sobre el futur reglament de NGT i al maig serà el Parlament qui l’aprovi en segona lectura, per la qual cosa la norma podria publicar-se al DOUE durant aquest segon semestre. Amb tot, el Ministeri d’Agricultura augura que la regulació per a plantes millorades a través de noves tècniques genòmiques —no s’han de confondre amb els transgènics— no estarà en vigor fins al 2028.

El complicat procés dels transgènics

Segons Concepción Novillo, directora per a Polítiques Reguladores de Llavors i Biotecnologia de Bayer Crop Science, les plantes que passin a ser considerades NGT-1 seran les que es beneficiaran de més flexibilitat i celeritat en la tramitació de les sol·licituds de protecció perquè s’estalviaran haver de patir el complicat procés d’avaluació de riscos específic de l’actual directiva (del 2001) per als organismes genèticament modificats (OGM o transgènics, és a dir, els que introdueixen ADN forà en el seu genoma).

"Les varietats desenvolupades pels últims mètodes de millora no haurien de ser regulades de manera diferent si són similars i indistingibles de les que s’haurien pogut obtenir per mètodes de millora anteriors", va assenyalar en aquest sentit l’experta. I aquest ha estat el principi rector amb què es va iniciar la cursa mundial de la regulació de l’edició genètica, en què tant retard acumulen els diferents països d’Europa.

La llista dels que se li han avançat és llarga: Argentina primer, però també Canadà, els EUA, Colòmbia, Equador, Brasil, Paraguai, Xile, Uruguai, Perú, Japó, Austràlia o l’Índia, o fins i tot, a Europa i després del Brexit, el Regne Unit, així com països africans com Nigèria, Ghana o Kenya.

L’assemblea de la citada plataforma biotecnològica, sota el mandat de José Pellicer, constata el seu creixement espectacular —va néixer el 2005 amb 20 socis i avui integra 185 entitats, molts dels principals centres i empreses del país— i dona suport al nomenament de José M. Fontán com a nou president. Biovegen ha posat en marxa una aliança amb la Societat Espanyola de Ciències Hortícoles (SECH), una de les majors societats científiques agràries del país, integrada per més de 450 investigadors.