El restaurant Golut de Manresa posa data al seu tancament: el 27 de juny

És una decisió «conscient i molt meditada», que maduren des de fa dos anys. Però ara ja hi ha data final. El proper dissabte 27 de juny serà l’últim dia que obrirà portes el restaurant Golut de la plaça del Carme de Manresa després de nou anys i mig. La parella responsable, Gerard Pérez i Marta Bertran, han decidit emprendre nous rumbs professionals. El desgast de la vida de l’autònom, expliquen, és un dels motius que els han dut a prendre aquesta resolució. Poder gaudir més plenament dels seus dos fills encara petits, n’és un altre.

Gerard Pérez, de la Barceloneta, i Marta Bertran, de Viladordis, porten tota la vida vinculats a la restauració. Es van conèixer treballant al Drolma de Barcelona fa dues dècades. El 2010 van posar en marxa el seu primer negoci junts, Cal Tià de Moià, que els va servir com un «entrenament» per al seu projecte més personal. L’oportunitat va arribar el 2017. Amb dos nens llavors molt menuts calia buscar aixopluc en la xarxa familiar a Manresa, i el local de la plaça del Carme, llavors l’Sprit de Vi, volia tancar portes. Pérez i Bertran hi van trobar el seu lloc.

Al Golut, la parella ha pogut impulsar un negoci amb segell, basat en tapes i plats per compartir, amb una carta estacional que ha seduït una clientela fidel. Amb sensibilitat per les necessitats especials en l’alimentació («si s’ha de compartir, ho ha de poder fer tothom», diu Pérez), a les taules del Golut s’ha gaudit de les seves braves, bombes de la Barceloneta, patés vegetals, xoricets a la sidra o aletes picants, a més de productes de temporada, com carxofes o peixet de costa.

Tot i que la decisió de tancar venia de molt lluny, des que la parella ha anunciat la data del final del negoci, clients de tots aquests anys passen pel local per acomiadar-se. «Està sent molt intens, estem sobrepassats», diu Bertran, entristida per acabar ara un projecte al qual han dedicat tantes energies. «Ens sentim molt agraïts per la resposta de la gent», assegura la parella, que ha compartit feina durant tot el seu recorregut junts. Ara, Pérez ha començat a treballar a l’equip de Jordi Álvarez a la Fàbrica de Sant Benet, i Bertran s’ha estrenat en una feina ben allunyada de la restauració.

«Cada vegada ho posen més complicat als petits negocis. La burocràcia suposa molt desgast», diu Bertran. «M’agrada molt la meva feina, però estic cansada de tot el que comporta el negoci», afegeix. A més, no resulta fàcil, assegura, trobar personal per al sector de la restauració. Massa complicacions a l’entorn del que els ha apassionat durant tota la vida: la cuina i el servei als clients.

Durant aquests dos anys han buscat poder donar continuïtat al Golut. Trobar algú que se’n fes càrrec, amb les receptes incloses, per no perdre del tot un projecte que ha estat, asseguren, «com un altre fill». Però no hi ha hagut sort. Almenys, fins ara. Si no hi ha una sorpresa de darrera hora, el 27 de juny el barri antic perdrà un restaurant. «El barri no té un problema de seguretat; si existeix, el té tot Manresa», diu Bertran, que considera que la ciutat «hauria de replantejar-se per què tanquen locals al barri antic i costa d’obrir-ne de nous». «Potser no caldria esperar que vinguin uns valents a fer-ho», resol. Per a Bertran i Pérez, la manca d’aparcament és un handicap que perjudica greument l’activitat al barri. «Ve gent de fora de Manresa que no sap on aparcar. Això desincentiva molt els negocis», asseguren.

Fins al 27 del mes que ve (el dia que el seu fill gran fa 10 anys), Bertran i Pérez viuran immersos en la «malenconia» que genera aquest adéu. «Hi ha parelles que s’han promès aquí. El Golut significa molt per a molta gent. Hem participat de les seves vides. Fa molta pena», confessen. Però la vida continua. I el tancament el faran «amb discreció, sense festes. Qui se’n vulgui acomiadar, haurà tingut temps de fer-ho». n

Subscriu-te per seguir llegint