Bizum Pay: l’estratègia de la Unió Europea per trencar amb Visa i Mastercard i guanyar sobirania monetària

Tot i que Bizum és una companyia espanyola, Brussel·les té molt a veure en l’estratègia de convertir-lo en una solució de pagaments equiparable a una targeta. Tant la Unió Europea (UE) com el Banc Central Europeu (BCE) fa anys que treballen amb un objectiu: construir una infraestructura independent davant del país que té l’oligopoli del sector: els Estats Units.

El 2018, el ministre alemany Heiko Maas va ser el primer a suggerir la creació de «canals de pagament europeus independents dels EUA». La qüestió va avançar en els dos anys següents, quan la Comissió va començar a fer passos orientats a llançar una infraestructura de pagaments que reduís la dependència de Visa i Mastercard, totes dues nord-americanes.

Conectar els ‘Bizums’ europeus

El 2020, un consorci de 16 bancs europeus va crear la ‘Iniciativa de Pagaments Europea’, amb el suport del BCE. El seu objectiu fundacional era «crear una solució de pagament unificada per a consumidors i comerciants de tot Europa». En paral·lel, la ‘European Payments Alliance’ (EuroPA) —l’aliança entre Bancomat (Itàlia), Bizum, que es va crear el 2016, i MB WAY (Portugal), entre d’altres— ha avançat en la interoperabilitat de pagaments mòbils instantanis, aportant un estàndard europeu de pagaments alineat amb el projecte de l’euro digital, que Europa ha pres com a bandera.

El BCE veu amb molt bons ulls l’arribada de Bizum Pay, una peça clau de la seva estratègia a escala continental. Així ho asseguren fonts de l’organisme a El Periódico, del mateix grup editorial que Diari de Girona. «Donem suport a les iniciatives privades europees, volem que creixin i s’expandeixin», sostenen. La visió del supervisor veu l’euro digital com un catalitzador de la competitivitat, que ajudarà solucions com Bizum o Wero —un sistema de pagaments paneuropeu desplegat ja a Alemanya, França i Bèlgica amb més de 43 milions de clients— a continuar creixent i innovant, oferint una infraestructura base paneuropea de manera gratuïta a tots els proveïdors de pagament del continent.

L’oligopoli de Visa i Mastercard

«A Europa actualment hi ha una dependència estructural —dels EUA— en els pagaments del dia a dia, ja que aproximadament dos terços de les transaccions amb targeta que es fan a la zona euro passen per empreses que funcionen sota normes no europees. Molts dels països de l’euro depenen totalment d’esquemes internacionals per als pagaments presencials, sense que existeixi una solució paneuropea», sosté David Ibáñez, soci de Risk Consulting de Serveis Financers d’EY.

Visa i Mastercard són l’obstacle més evident. Totes dues companyies operen els esquemes internacionals de targetes amb més ús a escala mundial, amb el 63% de les transaccions, segons el Nilson Report del 2024. En ser nord-americanes, el risc que la major part —si no tots— dels pagaments europeus passin per les seves xarxes, amb una Europa enfrontada als EUA, és massa alt.

Un informe del Parlament Europeu deixa clara aquesta tesi. «La dependència continuada de la UE de xarxes de pagament no comunitàries, en particular Visa i Mastercard, suposa una vulnerabilitat estructural tant per als bancs europeus com per a la sobirania financera de la Unió», sosté.

Sancions que deixen la ciutadania sense banc

El juliol del 2025, Washington va sancionar econòmicament Francesca Albanese, relatora especial de l’ONU sobre Palestina, acusant-la de «promoure accions legals contra els EUA i Israel a la Cort Penal Internacional». Aquesta sanció va provocar que Albanese no pogués mantenir interaccions financeres ni targetes de crèdit amb bancs nord-americans, dificultant enormement la seva operativa bancària.

«Quan els pagaments depenen de sistemes que són controlats fora de la UE, existeix la possibilitat real de restriccions o fins i tot d’una retirada de l’accés; i, tractant-se d’un servei essencial per a la ciutadania i per a l’activitat econòmica, aquesta dependència pot convertir-se fàcilment en una palanca de pressió externa cap a Europa», sosté Ibáñez.

Els proveïdors de ‘cloud’

Tanmateix, en la dependència financera d’Europa dels EUA hi ha una capa més profunda, que correspon als proveïdors de tecnologia al núvol. Amazon Web Services (AWS), Azure i Google Cloud són algunes de les companyies responsables de proporcionar la tecnologia imprescindible per fer un pagament, i també són nord-americanes. El paper del núvol en el sector financer és la capacitat d’allotjar parts de bancs, fintechs, wallets, passarel·les de pagament o sistemes antifrau a internet. Sense aquests serveis, molts pagaments no funcionarien.

Per tant, una part important de l’entorn digital dels bancs europeus i internacionals està allotjada al núvol. Tot i que la solució de pagament, com en aquest cas pot ser Bizum, sigui autòctona, continuarà depenent de manera crítica d’una companyia nord-americana, de manera que la independència no deixaria de ser, en aquest cas, parcial.

Els bancs centrals avalen Bizum

El Banc d’Espanya (BdE) també esmenta aquest risc en la seva última memòria de supervisió. «La successió d’incidents en proveïdors com Redsys, Amazon Web Services i Cloudflare, entre octubre i desembre del 2025, ha reforçat la necessitat de reduir la vulnerabilitat del sistema, caracteritzat per una alta dependència de proveïdors tecnològics externs», va afirmar el supervisor.

Tot i que l’euro digital és la peça pública central de l’estratègia del BCE per reduir la dependència dels EUA, les iniciatives de pagament autòctones, com Bizum o Wero, són absolutament clau per garantir el que el banc central defineix com la «sobirania monetària».

Subscriu-te per seguir llegint