Avís d’Hisenda: compartir un compte bancari amb un fill pot comportar sancions si detecta una donació no declarada

Que pares i fills comparteixin un compte bancari és una cosa bastant freqüent per diferents motius com ara ajuda econòmica puntual, assumir despeses o ensenyar-los a gestionar els seus diners. Tot i així, Hisenda està observant diferents moviments que, si no tenen justificació, podrien ser considerats una donació encoberta amb conseqüències fiscals.

Figurar com a “cotitular” d’un compte no significa que els diners dipositats pertanyin a ambdues persones per igual. L’Agència Tributària distingeix entre la titularitat bancària i la propietat real dels fons, una diferència que moltes famílies desconeixen i que pot acabar derivant en petites multes.

La principal problemàtica sorgeix quan els pares ingressen diners en un compte compartit i és el fill qui disposa d’aquests fons per a despeses personals sense que existeixi un document que expliqui aquesta operació. En aquests casos, Hisenda pot pensar que s’ha produït una donació que s’hauria d’haver declarat i tributar conforme a la normativa vigent.

A més, sovint es creu que pel fet de ser un compte conjunt, qualsevol de les dues persones que hi figuren pot utilitzar lliurement el saldo sense repercussions legals. Tanmateix, des del punt de vista fiscal, el que és determinant no és qui retira els diners, sinó qui els ha aportat.

Atenció als moviments bancaris

L’Agència Tributària sol fixar-se en moviments bancaris que puguin resultar cridaners, com transferències d’imports elevats, ingressos recurrents per cobrir despeses com el lloguer o els estudis, o disposicions de diners que no encaixen amb el perfil econòmic habitual del beneficiari. Com més freqüents o de més quantitat siguin aquestes operacions, més gran és el risc que es demanin explicacions.

D’altra banda, si Hisenda determina que hi havia una obligació tributària incomplerta, les conseqüències econòmiques poden ser importants. Les multes no es calculen a partir de la quantitat transferida, sinó de l’impost que s’hauria d’haver pagat. A això s’hi afegeixen els interessos de demora i, si no es considera una donació com a tal, els diners podrien ser tractats com un guany patrimonial no justificat a la declaració de la renda.

Això no vol dir que els pares deixin d’ajudar econòmicament els seus fills; el que exigeix la normativa és que aquesta ajuda quedi correctament formalitzada. Una de les vies més utilitzades és el préstec entre particulars, mitjançant un contracte privat que deixi constància de l’acord, encara que no s’hi apliquin interessos. L’altra opció és formalitzar una donació i complir amb la tributació corresponent segons la comunitat autònoma.

El que durant anys s’ha entès com una dinàmica familiar sense més importància pot convertir-se ara en un focus d’atenció fiscal. La clau no és deixar d’ajudar, sinó fer-ho amb la documentació adequada per evitar problemes futurs amb Hisenda.

Via: El Periódico