Acte a Sant Sadurní
El Govern i ERC escenifiquen l’acord de pressupostos en la presentació de la línia orbital ferroviària
El president Salvador Illa i el president d’ERC, Oriol Junqueras, presenten el projecte del futur Mataró - Vilanova i la Geltrú de Rodalies, que haurà d’assumir l’Estat i el finançament del qual es concretarà aquesta setmana
El pacte entre el Govern i ERC preveu una "fase zero" de "reforç operatiu immediat de l'R8, entre Granollers i Martorell

El president Salvador Illa i el president d’ERC, Oriol Junqueras, es donen la mà per formalitzar l’acord de la línia orbital ferroviària que permet el sí als pressupostos. / Ferran Nadeu
Cristina Buesa / ACN
Un centenar de persones han assistit aquest dilluns al migdia al Cava Centre de Sant Sadurní d’Anoia a l’escenificació de l’acord de pressupostos entre el Govern i ERC. Amb molta pompa, un president Salvador Illa acabat d’aterrar dels Estats Units i el president d’ERC, Oriol Junqueras, han presentat el projecte de la línia orbital ferroviària, que ha de servir als republicans per donar el sí als comptes de l’Executiu. Els alcaldes i alcaldesses d’alguns dels municipis pels quals està previst que discorri algun dia aquesta línia de Rodalies, a més de nombrosos representants del sector de les infraestructures, han acompanyat igualment els dirigents polítics.
Aquest és el primer pas d’una setmana intensa en què s’hauran de superar diferents estadis. Percomençar aquest dilluns a la tarda, quan els republicansavalaran l’acord en un Consell Nacional. Dimecres serà el torn d’una comissió bilateral amb l’Estat en la qual s’aclarirà el mecanisme de finançament d’una línia ferroviària de 120 quilòmetres (68 de nova construcció) l’execució dels quals ascendeix a 5.200 milions d’euros. Des del Govern i ERC tenen clar que serà el Ministeri d’Hisenda qui determini com es pagarà, si a través dels pressupostos generals de l’Estat (l’execució es preveu fins al 2041) o bé amb algun mètode de col·laboració publicoprivada.
Abordatge gradual
«Hem fet un exercici de planificació perquè es beneficiïn 30 milions de viatgers cada any. Ho abordarem de manera gradual perquè no es fa en un dia. Seran diferents governs els que l’hauran de tirar endavant, en quatre fases. Començant i sense parar», ha remarcat el president Illa, que ha agraït a Oriol Junqueras la voluntat d’«arribar a acords».
Un moment abans, Junqueras havia remarcat que «Catalunya ha de planificar el futur per garantir la competitivitat de les empreses i uns salaris justos, és imprescindible», ha recalcat.
Desplegament per trams
En la primera fase, entre Granollers i Terrassa, consta d'uns 32 quilòmetres i un total de quinze estacions, de les quals cinc seran noves. El tram de nova construcció és l'esmentat entre Santa Perpètua-Barberà i Sabadell Nord. La previsió és enllestir-la el 2034.
Aquesta és la fase de la connexió estructural i directa entre els dos Vallesos i inclou també el desdoblament de l'R3 entre Granollers, Canovelles i Santa Perpètua i la quadruplicació de l'R8 a Santa Perpètua per separar el trànsit de Rodalies amb el del Corredor Mediterrani.
En aquest sentit, abans de l'execució de les fases estrictament destinades al tren orbital, l'acord entre el Govern i ERC preveu una "fase zero" de "reforç operatiu immediat de l'R8, entre Granollers i Martorell, amb l'objectiu de començar a construir una "lògica orbital". En aquest tram es preveuen nous intercanviadors a Rubí, Sant Cugat i Sabadell.
La segona fase que es preveu a efectes de calendari és la de Mataró-Granollers, que connectaria el Maresme amb el Vallès Oriental el 2037. Es preveu la construcció de 23 quilòmetres de vies i sis noves estacions, de les quals tres són a Mataró. La inversió prevista per a aquest tram és de 1.450 milions.
La tercera fase del projecte és la que connectaria Terrassa a Vilafranca del Penedès el 2040, amb la construcció d'un nou tram de vies entre Terrassa i Martorell i sis noves estacions, coordinat amb l'Eix Transversal Ferroviari. La inversió prevista és de 1.150 milions. A partir d'allà, s'aprofita el traçat de l'R4 sud.
La darrera fase es culminaria l'any següent, el 2041, amb 29 nou quilòmetres de vies i sis noves estacions que connectarien Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú, amb una inversió de 1.400 milions d'euros. Aquesta darrera actuació és la que tancaria l'anella ferroviària metropolitana.
A part de les inversions en curs
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que ha intervingut abans d’Illa i Junqueras, ha insistit que aquesta línia orbital «no va en detriment» de les inversions «que ja s’estan executant» en el sistema de Rodalies i que suma a la malla ferroviària «perquè estructura la segona corona metropolitana».
Paneque ha descrit que les persones que resideixen a les sis comarques per on es construirà el traçat podran guanyar en moviments pels seus territoris limítrofs, sense passar per la capital catalana. I ha afegit que el creixement demogràfic que s’experimentarà en els pròxims anys, superant els vuit milions de persones, necessitarà serveis públics de qualitat i el transport públic és un element a planificar amb prou temps.
No al quart cinturó viari
L’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia, Pere Vernet, ha obert l’acte assegurant que la línia orbital és «una aposta per la dignitat ferroviària d’aquesta terra» i ha assegurat que ha de servir per donar noves oportunitats laborals i vitals per a totes les persones que viuen o treballen al llarg del recorregut.
«Voldríem que aquesta línia de tren signifiqués l ’adeu definitiu del quart cinturó viari del Vallès», ha llançat Vernet, recordant que ERC continua defensant que no es dugui a terme. De moment, aquest projecte està aparcat durant aquesta legislatura, ja que el president Illa així l’hi va prometre als seus socis d’investidura.
Més competitivitat i vertebració
Després de la intervenció de l’alcalde amfitrió, s’ha celebrat un diàleg entre quatre alcaldes i alcaldesses: Isidre Pineda (Caldes de Montbui); Marta Farrés (Sabadell); Francisco Romero ( Vilafrancadel Penedès)i Aurora Carbonell ( Sitges).
El primer edil de Caldes ha assegurat que ha de permetre retallar els temps de viatge mentre que el de Vilafranca ha remarcat que la línia orbital servirà per donar noves oportunitats als veïns i veïnes. Des de Sitges, la seva alcaldessa ha insistit que el seu municipi «sempre ha cregut» en el projecte mentre que Farrés ha destacat la importància d’arribar a acords que incrementen la competitivitat del país i el vertebren millor.
Subscriu-te per seguir llegint
- Detenen dues persones relacionades amb la mort de Gabriel Morales, trobat al pantà de la Baells
- Ni dret ni ADE: aquestes són les carreres amb més feina a Espanya quatre anys després de graduar-se
- Un cantant de Berga a la Sagrada Família: 'Ens van treure i engabiar perquè no cantéssim els Segadors
- La no sortida de Diego Ocampo del Kids&Us Manresa cap a Tenerife
- L’abat de Montserrat, Manel Gasch: «És un dels pelegrinatges més importants de la nostra història»
- Una persona ferida després d'una baralla a la Baixada de la Seu de Manresa, amb llançament de torreta inclosa
- Sor Lucía Caram després de saludar Lleó XIV: 'He vist un Papa molt preocupat per la pau
- Una vuitantena d'escoles i instituts de la Catalunya central han aprovat no fer sortides i colònies