Debat per les centrals hidroelèctriques reversibles a Catalunya: oportunitat energètica o risc per al territori

Catalunya podria arribar a disposar de fins a 20 gigawatts de capacitat en centrals hidroelèctriques reversibles aprofitant embassaments ja existents. Així ho defensa el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, que destaca la possibilitat d’aquestes infraestructures per a emmagatzemar excedents d’energia i reutilitzar-los en moments de màxima demanda. Així mateix, l’empresa pública de l’Energètica creu que són “imprescindibles” per reduir emissions. Tot i això, els projectes previstos generen debat al territori. El cas de la Baells n’és un exemple: mentre els promotors el defineixen com una “infraestructura clau” per a la transició energètica, entitats opositores alerten dels “riscos geològics” i d’un “dèficit hídric” del Llobregat.

Les centrals hidroelèctriques reversibles funcionen amb dos embassaments situats a diferent altura, un de superior i un d’inferior. Quan hi ha excés d’electricitat, l’energia es fa servir per bombar aigua cap al dipòsit superior i, quan augmenta la demanda, l’aigua es deixa caure per generar electricitat.

En molts casos, part de la infraestructura necessària ja existeix, ja que es poden aprofitar embassaments actuals i adaptar-los per convertir-los en centrals reversibles. Segons explica el president de la Comissió d’Energia del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Lluís Pinós, això permet reduir costos i impactes respecte a noves infraestructures.

Tot i aquest potencial, Pinós adverteix que les instal·lacions actuals “no són suficients per al desenvolupament que hi ha d’energies renovables” i defensa reforçar els sistemes d’emmagatzematge per compensar la variabilitat de fonts com la fotovoltaica. En aquest sentit, aquestes infraestructures permeten traslladar l’energia generada durant les hores centrals del dia cap al vespre, quan augmenta el consum elèctric.

Entre els projectes en estudi hi ha iniciatives vinculades a embassaments com la Baells o Riba-roja, així com altres sistemes situats en conques amb salts hidroelèctrics existents.

Diversitat d'opinions sobre la central de la Baells

El projecte per instal·lar una central hidroelèctrica reversible a la Baells ha generat un intens debat a la comarca amb posicions contràries sobre els seus beneficis i l'impacte que tindria. De fet, els municipis directament afectats -Vilada i la Nou de Berguedà- van celebrar a finals de març una consulta popular per saber l'opinió dels veïns i aquests van rebutjar majoritàriament el projecte. Per contra, la Generalitat s'hi ha mostrat favorable i ha encarregat a l'empresa pública L'Energètica que hi participi.

La central està impulsada per la companyia austríaca Verbund i per E-Storagy (spin-off de Capital Energy) i preveu una inversió de 400 milions d'euros, amb una potència prevista de 512 MW. Si es tira endavant, serà la primera infraestructura d'aquest tipus a les conques internes de Catalunya.

El portaveu del projecte, Carles Farràs, detalla que és una "infraestructura clau" per al país per "poder lluitar contra el canvi climàtic i aconseguir la sobirania energètica". A més, creu que ajudaria a "donar estabilitat" a la xarxa elèctrica. Farràs recorda que la resta de renovables "només funcionen quan hi ha sol o vent" i, en canvi, les centrals reversibles poden funcionar sempre.

Farràs aclareix que el projecte va seguint la seva tramitació malgrat el 'no' de les consultes populars i diu que seguiran "explicant els beneficis del projecte perquè el territori l'acabi veient amb bons ulls". "És normal que una infraestructura d'aquestes dimensions pugui generar recels, però quan expliquem els avantatges que té estem convençuts que s'acabarà acceptant", afegeix.

El paper de l’Energètica

També ho veuen de la mateixa manera des de l'empresa pública L'Energètica -que està previst que hi participi en un 10% ampliable al 20%-. El director, Daniel Pérez, destaca que les centrals reversibles són "imprescindibles" per eliminar les emissions i perquè permeten emmagatzemar energia durant moltes hores.

Pérez creu que el projecte requereix "més concreció i aterratge" perquè la població de la comarca conegui exactament l'impacte que tindrà i quines seran les compensacions. De fet, critica que s'han "abocat notícies descaradament falses com ara dir que el pantà es buidarà, quan en realitat la captació està a una cota superior al 20%".

El camí judicial

Per la seva banda, la portaveu de la plataforma Pla de Clarà Viu, Martina Marcet, creu que hi ha dos motius principals per oposar-se al projecte: el primer és el "dèficit hídric" que arrossega el Llobregat i, el segon, els "riscos geològics" que comporta.

Marcet denuncia que, tot i que la central no consumeix aigua, "sí que la reté i, per tant, serà una aigua no podrà anar aigües avall en cas de sequera extrema". Alhora lamenten que el projecte suposarà "una destrucció d'una zona de pastures i d'un espai agrícola amb un alt interès ecològic i de biodiversitat". Des de la plataforma critiquen que "falta moltíssima informació" sobre el projecte i deixen clar que presentaran totes les al·legacions que calguin. A més, ha avançat que no tanquen la porta a presentar un contenciós administratiu per "aturar-lo per la via judicial".

Subscriu-te per seguir llegint