Els migrants en oficis mal pagats tripliquen els catalans: “No som capaços d’integrar amb feina de qualitat”

Els migrants venen a Catalunya a assumir les feines que moltes persones que ja hi viuen rebutgen. El nombre de persones nascudes a l’estranger en ocupacions de baixa qualificació i pitjor remunerades, com ara l’atenció domiciliària, el repartiment o la neteja, triplica el nombre de catalans nadius. Així ho recull un informe presentat aquest dimarts al Parlament de Catalunya pel Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC). Aquest organisme està format per patronals i sindicats i té com a objectiu assessorar el Govern de la Generalitat en matèria de polítiques públiques. Dues de les recomanacions que els agents socials han traslladat a l’Executiu en el seu informe són facilitar la contractació en origen de professionals per cobrir vacants de difícil cobertura i oferir més places en cursos gratuïts per aprendre català.

En un moment en què el Govern espanyol avança en la regularització extraordinària de migrants que pretén concedir permís de treball i residència a gairebé un milió de persones que avui viuen a Espanya de manera irregular, el president del Parlament, Josep Rull, ha volgut portar a la cambra catalana un informe amb recomanacions per millorar-ne la integració. “No som capaços d’integrar amb feina de qualitat”, ha lamentat Rull. El document parteix de dades ja conegudes i actualitzades periòdicament, com és habitual en els informes del CTESC, que serveixen més per deixar constància de la situació que no pas per aportar noves informacions. Com, per exemple, que un de cada cinc treballadors catalans ha nascut fora de Catalunya.

L’organisme presidit per Ciriaco Hidalgo recopila un conjunt de dades que evidencien la major precarietat que afecta les persones migrants. Pateixen el doble de temporalitat que els nadius, tenen el doble de jornades a temps parcial i una proporció més elevada de subocupació, és a dir, voldrien treballar més hores —i guanyar més— de les que realment fan, en comparació amb la població nativa. “Concentren gairebé el triple d’ocupacions de baixa qualificació (21,7%) que la població espanyola (7,7%), sent les persones extracomunitàries les més afectades, especialment les de nacionalitat africana”, assenyala l’informe. Tot plegat deriva en salaris més baixos, fins al punt que una persona nascuda fora de Catalunya cobra, de mitjana, un 22% menys que una altra nascuda a Catalunya. Segons recull el CTESC, en termes absoluts això es tradueix en gairebé 7.000 euros bruts menys a l’any, de mitjana.

Un dels indicadors que mostra amb més contundència que els migrants venen a adaptar-se a les lògiques del mercat laboral català i no pas a viure’n és el grau de sobrequalificació. Gairebé la meitat de les persones nascudes a l’estranger que tenen una feina a Catalunya desenvolupen funcions per a les quals estan sobrequalificades. Per exemple, una persona que a l’Equador era metge i que aquí serveix copes en un bar perquè no ha pogut homologar el títol. En aquest sentit, patronals i sindicats reclamen més celeritat a les administracions per corregir aquest dèficit i fer que les acreditacions siguin més ràpides.