Grup Aquacenter, amb seu a Santpedor, quadruplica la seva facturació en 4 anys, fins als 100 milions

«En poc temps, serem l’empresa més gran del sector al món», afirmen Esteve i Domènec Pintó, copropietaris de l’empresa bagenca Catalana de Perforacions. No és arrogància, sinó el resultat d’observar les dades: entre el 2022 i el 2025, el grup familiar Aquacenter, al qual pertany Catalana de Perforacions, ha quadriplicat la seva facturació, fins als 100 milions d’euros, i preveu tancar aquest any havent assolit els 130 milions. A més, els propietaris expressen el convenciment que amb més equips de professionals capacitats, «podríem duplicar i fins i tot triplicar la facturació».

L’empresa té diverses línies d’actuació, des de la perforació horitzontal dirigida fins a l’exploració minera, les connexions terra-mar, la captació d’aigua marina (amb el seu mètode patentat Neodren) i les perforacions verticals, entre d’altres. Amb aquest assortiment de serveis, la bagenca s’ha convertit en un referent europeu, especialment en perforacions horitzontals, un sistema que evita obrir rases i tallar carrers per instal·lar canonades per a aigua, gas, electricitat i comunicacions. No és l’única empresa en utilitzar aquesta metodologia de perforació, ni tampoc la de més volum, però sí, asseguren els germans Pintó, la que ofereix el més ampli ventall de solucions (per a obres d’alta dificultat tècnica, condicionades pel diàmetre de les perforacions, la distància a perforar i el tipus de terreny) de principi a fi dels projectes, des de la planificació fins a l’obra en si. El resultat és un volum de comandes actual (en projectes en grans infraestructures a diversos punts del planeta) que supera els 100 milions d’euros.

De Fonollosa al món

I tot plegat des del polígon de Santa Anna de Santpedor, on l’empresa es va traslladar el 2002 des de la seva seu original, a Fonollosa, on el pare dels germans Pintó, Josep, va fundar el 1968, juntament amb tres socis, Catalana de Perforacions, creada per captar aigües subterrànies i coneguda aleshores com a Picabasan. Avui, la propietat de Catalana de Perforacions la comparteixen Esteve, Domènec i Meritxell Pintó i els germans Robert, David i Josep Maria Casellas, cosins dels Pintó. La resta d’empreses del grup (Elèctrica Pintó, Domini Ambiental, Webdom Labs, Gestió Solar Sostenible, ClorEP, Comelsa i Urven Solutions), dedicades als serveis relacionats amb l’aigua i les energies renovables, pertanyen als germans Pintó, s’apleguen en el Grup Aquacenter, nascut fa ara tres dècades, i donen feina a 450 persones, de les quals 315 les ocupa Catalana de Perforacions, que suposa el 75% de la facturació total de Grup Aquacenter.

Domènec Pintó, conseller delegat de Perforacions i el motor (autodidacta) de l’engranatge creatiu de l’empresa, assegura que la clau del creixement ha estat «innovar» i «haver estat hàbils per escalar amb prudència». Centrada des dels seus inicis en les perforacions verticals, el 1996 va marcar un punt d’inflexió en l’evolució de l’empresa. Aquell any, Gas Natural havia de travessar el Llobregat per connectar els seus serveis. Catalana de Perforacions, inspirada en tecnologia alemanya, va dissenyar el projecte amb una solució horitzontal per afrontar l’obstacle que suposava la grava i la roca dura. «Allò ens va donar a conèixer», diuen els germans Pintó. Un any després, l’empresa organitzava una demostració al Palau Firal de Manresa, a la qual van assistir diferents empreses de serveis, i s’obrien les portes del mercat per a l’empresa.

«En tres anys, Catalunya se’ns va quedar petita després de fer molta pedagogia sobre el sistema», recorda Esteve Pintó, director executiu (i president de Pimec Catalunya Central) d’una societat que el 2001 ja disposava de tres equips. Aleshores, la bagenca operava com una llicència de l’alemanya FlowTex, que Catalana de Perforacions aviat va superar en expertesa tecnològica (que requereix coneixements de topografia, navegació, geologia i fluïds de perforació). Al tombant de segle, els cablejats per a la fibra òptica, recorden els Pintó, suposava un enorme negoci i alhora un gran repte per a les empreses del sector. «Nosaltres sempre vam ser pioners, perquè hi aplicàvem molta innovació, i de totes les empreses que eren la competència no en va quedar cap», explica el director executiu.

El 2005, l’empresa va començar a dissenyar la seva pròpia maquinària, que li va permetre assumir complexos projectes al port de Barcelona o als aeroports del Prat i de Barajas, entre d’altres. D’aquella experiència (i de l’impuls de globalitzar les seves operacions que va suposar la crisi del 2008) va sorgir de forma natural la necessitat de créixer internacionalment. Avui, la bagenca té operatius una dotzena d’equips, un centenar de persones en total, en projectes a Alemanya (on té una marca pròpia, Catalana Drilling), i treballa en encàrrecs a Haití, Panamà, Dubai i Guinea Equatorial, entre d’altres. A l’estat, un focus rellevant de projectes és l’arxipèlag canari, on el sol volcànic ha suposat un altre repte per a Catalana de Perforacions.

Trobar personal qualificat

Un objectiu de present i de futur és l’ampliació de la plantilla amb professionals capacitats. Tot i disposar d’una trentena d’enginyers, la bagenca necessita més especialització. «Malgrat ser una empresa atractiva», diu Esteve Pintó, «ens costa trobar experts, fins i tot a Europa». A Alemanya treballen una setantena d’expatriats, «gent que ha de tenir passió per la feina, perquè estan molt temps lluny de casa». Amb visió de futur, Catalana de Perforacions, que ja gaudeix s’un acord signat amb l’IES Mollerussa, on s’imparteix l’únic grau mitjà de perforacions i sondatges de tot l’estat, es proposa obrir un centre formatiu a les seves mateixes instal·lacions, que creixeran exponencialment, ja que l’empresa ha adquirit tots els terrenys del polígon Santa Anna 4 de Santpedor, que es començarà a desenvolupar un cop l’Ajuntament validi el pla parcial.

«Disposar de tècniques en tots els ventalls que reclamen els projectes és el que ens ha fet exclusius», asseveren els germans Pintó. Un exemple és la patent Neodren. «Tenir competència ha estat molt bo, perquè ens ha ajudat a créixer. Això no vol dir que siguem millors que la resta, sinó que hem anat aprenent i hem tingut la perseverança que altres no han tingut», conclouen.

Subscriu-te per seguir llegint