Els experts recomanen a les empreses el finançament alternatiu per garantir el relleu en una jornada organitzada per Regió7

El finançament alternatiu és una eina clau per a les empreses que volen créixer i garantir la seva continuïtat. És un complement a la banca tradicional que suposa un avantatge per als empresaris que volen assumir riscos per obtenir resultats amplificats. Són qüestions que es van elucidar dimecres en el transcurs d’una jornada organitzada a Torre Busquet de Manresa per Regió7 i Prensa Ibérica, amb el patrocini d’Implica Corporate Finance. El finançament alternatiu, encara amb poc recorregut a l’estat, ja suposa en països com els Estats Units el 80% del capital amb què es financen les corporacions. El rol del finançament alternatiu i dels fons de capital risc en el procés de relleu generacional a les empreses va ocupar bona part de la sessió, que va aplegar una seixantena de persones.

«La funció de l’empresa familiar en l’economia catalana és fonamental», va afirmar Josep Lluís Micó, director de Regió7, en l’obertura de la jornada, que es dirigia a empresaris, directius, professionals del sector financer, inversors i responsables de companyies. I és que l’empresa familiar suposa gairebé el 90% del total en l’àmbit privat al país, segons l’Institut de l’Empresa Familiar i l’Associació Catalana de l’Empresa Familiar (ASCEF), va recordar Micó, que va alertar, però, que «només el 30% d’aquestes organitzacions sobreviu al relleu de la segona generació; a la tercera, només hi arriba una de cada deu; menys del 5% de les companyies es manté en la quarta generació».

La jornada proposava claus per afrontar el futur amb garanties. En un primer debat, van participar María Riera, directora de l’equip Debt Advisory d’Implica; Emili Gómez, director de Capital Risc de l’Institut Català de Finances; Maite Nef, comercial de TQ Eurocredit Catalunya; i Luis López-Coronado, Global Head LBO-Managing Director de Banc Sabadell. La taula va ser moderada per la periodista de Regió7 Queralt Casals.

«És un complement a la banca tradicional», va definir María Riera, directiva d’una consultora que acompanya empreses familiars, corporacions i fons de capital de risc en operacions per a moments de creixement accelerat, de relleu generacional o de reordenació financera. Riera va recordar que la crisi del 2008 va disparar la rellevància als mercats d’aquests models alternatius, que entren temporalment en les societats com a socis amb percentatges variables, que poden arribar a ser del 100% en alguns casos. L’objectiu és potenciar la professionalització de la gestió i garantir els projectes de futur de les empreses amb injeccions de capital i de talent extern.

En aquest sentit, l’Institut Català de Finances també té instruments a disposició de les empreses «molt segmentats, en funció de la tipologia o de la mida de la companyia, des de préstecs participatius a operacions de deute, que poden arribar a desenes de milions d’euros. «I fem una sortida còmode, sense que se’n perdi el control», va detallar Emili Gómez.

Maite Nef, per la seva banda, va insistir que la banca tradicional «és més rígida» a l’hora d’operar, mentre que els fons de capital permeten «estudiar les operacions amb una visió més àmplia. Ens acostem molt a les necessitats de l’empresari i podem ser creatius a l’hora d’oferir el finançament adequat». TQ Eurocredit treballa, sobre garanties hipotecàries, per a particulars i empreses de tot tipus i de tots els sectors, «des de desenvolupament immobiliari, finançant fins i tot el sol, préstecs-pont per a problemes puntuals de l’empresa i per a reorganitzacions a llarg termini en moments de tensió». «No hi ha res pitjor que tenir un projecte viable i que no es pugui executar per falta de finançament», va sentenciar Nef, que va detallar les tipologies d’empreses on poden aportar valor: «les industrials i les de serveis en un moment de reorganització o de modernització. Però també promotors locals, que tenen una característica molt bona per a nosaltres: un coneixement important de l’espai i del mercat».

Luis López-Coronado va explicar el LBO, Leveraged Buy-Out, per les seves sigles en anglès, la «compra apalancada». López-Coronado va recordar que a Europa el 40% de les operacions de finançament ja es fan amb sistemes alternatius a la banca tradicional, mentre que aquest percentatge a Espanya es redueix al 30%. Per a López-Coronado, aquest model és una bona solució, sobretot després de la desaparició de les caixes d’estalvi i en un entorn de concentració bancària. «No té cap sentit reduir l’oferta de crèdit per als empresaris», va afirmar. La fórmula LBO és especialment funcional en «sectors amb gran predictibilitat, regulats. Els cops més grans que s’han endut els finançadors o inversors han estat en el sector retail, en les empreses que estan molt enganxades al cicle econòmic», va puntualitzar. Amb tot, els avantatges de l’entrada de capital forà a les companyies supera l’aportació de líquid, ja que també «incorporen estàndards professionals que poden millorar la gestió de la companyia», va apuntar.

Assumpció de riscos

María Riera va explicar que per a les companyies especialitzades en finançament alternatiu el més important «és disposar d’informació molt ordenada de l’empresa i tenir projeccions realistes. Quan es presenten operacions, si no s’entén bé el negoci es descarten. S’han de plantejar molt bé l’estructura i les necessitats, per donar confiança a bancs i inversors privats». Condicions indispensables per recórrer a aquestes fórmules que, amb tot, va recordar, Riera, «són més curtes, sí, però també més cares, perquè assumeixen un risc que la banca no vol assumir». Però «cada operació és un món, i cada fons té els seus propis paràmetres de risc», va assenyalar Riera.

Per això cal decidir quin és el moment per afrontar un projecte de finançament alternatiu. Moments, per exemple, «de previsió de creixement sòlid», va dir Gómez. Sempre i quan, però, siguin companyies d’un cert volum, amb facturacions per sobre dels 10 milions d’euros i amb beneficis operatius de 2 milions. Amb tot, hi ha molts filtres, i poques sol·licituds obtenen una resposta positiva. Per això, es va insistir, són essencials empreses com Implica, especialitzada en fer coincidir interessos d’empreses i finançadors.

El relleu generacional

La segona taula rodona de la jornada duia per títol «L’empresa familiar davant el repte del relleu generacional». Hi van intervenir Lluís Molins, soci d’ABACC Capital; Ferran Alcàcer, soci d’Aurica Capital; i Pedro Picas, soci d’Endurance Capital. Julio Cobo, soci fundador d’Implica, va moderar la conversa.

Cobo, amb 25 anys d’experiència en el món de les fusions i les transaccions empresarials, va iniciar la seva intervenció recordant els inicis d’Implica, ara fa sis anys. Una consultora nascuda de la fusió de dues empreses, amb «ambició nacional, especialitzades en transaccions corporatives». Implica, propietat de sis socis, disposa d’oficines a a Barcelona, València, Màlaga i Madrid i el seu equip professional el formen una setantena de persones. Tanquen més d’una vintena d’operacions anuals, de les quals el 70% son un amb comprador internacional o una societat cotitzada. La seva especialitat, va apuntar, és el «middle market», les transaccions entre 10 i 250 milions d’euros.

El cas de Motocard

Durant la ronda d’intervencions dels representants d’alguns dels principals fons de capital catalans van destacar els exemples del territori central. Així, Lluís Molins, va recordar l’operació amb el negoci solsoní especialitzat en complements i accessoris per al món de la moto Motocard. «El 30% del seu negoci era de venda online i ara és el 60%, i ha crescut a Itàlia, Portugal, Andorra i França» ABACC assumeix participacions empresarials d’entre el 60 i el 100% de les empreses, «amb l’ebitda com a mètrica de beneficis». I disposa d’un segment per a empreses d’entre 2 i 6 milions d’euros.

Cobo va plantejar les problemàtiques que afronta l’empresa familiar. Per al cofundador d’Implica, la principal és el relleu generacional, però també ho és l’estancament dels projectes, així com la necessitat de professionalitzar més la gestió. Circumstàncies que de vegades coincideixen en casos en què una part de la família propietària està vinculada al dia a dia del negoci mentre que una altra actua com a «inversors passius». Poden donar-se conflictes d’interessos, que també les societats de capital risc poden ajudar a pal·liar.

«Pot generar tensió, sí», va dir Molins, «perquè els objectius poden ser diferents i això es pot reflectir en l’estratègia de l’empresa». El «tot queda en família» no és adequat. En aquest sentit va explicar el cas de l’adquisició per part d’ABACC del 80% d’una empresa amb aquesta tipologia, del sector de la lluita contra els incendis. «La nostra entrada va anar vinculada a un pla de governança», va detallar, «amb procediments professionals, perquè calia fer créixer l’empresa però alhora mitigar els riscos i incorporar-hi més talent».

FerranAlcàcer va posar un altre exemple, una empresa del sector de les renovables. El propietari l’havia heretat del pare i volia aplicar-hi un pla de creixement ambiciós. Amb la col·laboració d’Aurica, si el primer any va tancar amb una facturació de 15 milions, el següent ja s’havia incrementat fins als 50. Al tercer any, en un «momentum» del mercat (situacions que cal aprofitar, van recomanar els ponents), es va tancar una operació de venda amb una empresa que cotitza al Nasdaq.

El cas de Distribuïdora Joan

Pedro Picas va considerar que, per tant, «és fonamental l’encaix, arribar a un bon enteniment amb la companyia». Picas va relatar un cas del territori: l’adquisició de les bagenques Distribuïdora Joan i de Qualque, propietat de Joan González. Endurance va adquirir el 2023 el 100% de les dues empreses, que no tenien clara la seva continuïtat per absència de relleu generacional. «Vam fer-ne una reestructuració, i avui funcionen molt bé. I han adquirit noves companyies».

La jornada la va tancar Victor Soria, director general d’Activitat Econòmica de la Generalitat, que va reivindicar l’empresa familiar com «una part molt important de l’economia catalana», també pel seu «arrelament» territorial i per la capacitat de generar «prosperitat compartida». En aquest sentit, va insistir que les empreses «necessiten instruments més flexibles per acompanyar-les en el seu recorregut vital».