Prosperar sense petroli? Les ciutats verdes demostren que és possible

Durant la major part de la història moderna, el creixement econòmic ha estat estretament lligat a l’ús de combustibles fòssils, especialment a les grans ciutats. Aquesta realitat ha servit d’argument per al retardisme climàtic, un conjunt de discursos desinformatius que critiquen les mesures per frenar el canvi climàtic i asseguren que empobriran l’economia. No obstant aixo, les evidències que els desmenteixen són cada vegada més sòlides. Un nou estudi sobre més de 2.000 ciutats demostra que, a la gran majoria, el creixement econòmic s’ha desvinculat de l’ús de combustibles fòssils, i que això protegeix tant el medi ambient com la salut de les persones i el progrés econòmic.

Les ciutats, llar de més de la meitat de la població mundial, contribueixen amb més del 80% del PIB mundial, però també són responsables de més del 70% de les emissions mundials de gasos d’efecte hivernacle, segons dades de les Nacions Unides.

Per això, limitar la dependència fòssil, alhora que es manté com a motor econòmic, continua sent un dels principals reptes del desenvolupament sostenible. Però no és impossible. «És cert que els fòssils encara tenen un paper fonamental en les nostres economies i societats», assenyala en declaracions a Verificat Xavier Labandeira, catedràtic d’Economia a la Universitat de Vigo. «No obstant això, la irrupció de les renovables i les mesures d’eficiència energètica han portat a un canvi força radical en la nostra percepció del seu paper en el desenvolupament econòmic».

Un estudi publicat aquest mes a la revista Nature Cities revela que vuit de cada 10 ciutats al món han aconseguit generar prosperitat econòmica, alhora que han aplicat polítiques ecològiques que han reduït la dependència fòssil. A partir de dades satel·litals de diòxid de nitrogen (NO2) emeses per 2.475 grans ciutats del món i informació sobre el producte interior brut (PIB), científics de Noruega, Finlàndia i el Japó van observar que el 80% d’aquestes ciutats, situades principalment a la Xina, Europa i l’Amèrica del Nord, han aconseguit dissociar l’ús de combustibles fòssils del creixement econòmic entre el 2019 i el 2024. Entre les ciutats analitzades hi apareixen Barcelona, Lleida, Tarragona, Girona i Mataró, que van assolir reduccions del NO2 d’entre el 10 i el 28%, mentre que el PIB per càpita va augmentar entre un 26 i un 38%.

Philipp Schneider, investigador a la fundació noruega NILU i coautor de l’estudi, puntualitza en declaracions a Verificat que «les petites diferències entre ciutats s’han d’interpretar amb cautela, ateses les incerteses subjacents», i destaca que les capitals catalanes s’emmarquen dins la tendència europea. «En general, les ciutats espanyoles i catalanes sembla que segueixen el patró més ampli de l’Europa occidental que s’observa al nostre estudi», remarca. De fet, Espanya és el tercer país de l’estudi en què més ciutats han reduït la contaminació i han augmentat el PIB al mateix temps, només per darrere de Corea del Sud i Alemanya.

Tot i que l’estudi no investiga quines polítiques van provocar millors impactes, Schneider assenyala que «els patrons coincideixen amb mesures com les zones de baixes emissions, un transport públic més net, l’electrificació, normes més estrictes per als vehicles, una eficiència energètica més alta i polítiques més àmplies d’energia neta».

L’augment de les renovables per produir energia ha sigut la mesura de reducció d’emissions que més impacte ha tingut en l’economia espanyola, diu Labandeira, per «una reducció de l’exportació de rendes associades al consum de fòssils» i «una reducció dels preus de l’energia elèctrica». «Un desenvolupament sostenible exigeix l’abandonament progressiu dels fòssils», assegura.

I no només per frenar el canvi climàtic, sinó també per qüestions de salut. Zhaoyue Chen, investigador d’ISGlobal i autor principal d’un nou estudi sobre l’exposició a curt termini, explica a Verificat que «els episodis aguts de contaminació poden desencadenar problemes cardiovasculars i respiratoris en qüestió de dies, i el seu impacte acumulatiu en la salut és considerable». De fet, aquest estudi d’ISGlobal i el Barcelona Supercomputing Center estima que els contaminants atmosfèrics s’associen a 146.500 morts prematures l’any a Europa. L’augment de les energies renovables pot ajudar a reduir aquesta contaminació i, en conseqüència, la mortalitat associada, conclouen els mateixos organismes en un altre estudi.