Els homes cobren el triple en hores extres que les dones

L’actual ‘boom’ de l’ocupació a Espanya no s’està traduint en una reducció significativa de les bretxes laborals entre homes i dones. Elles continuen estant més formades, però copen els sectors més mal pagats, cobren menys plusos i de menor quantia i tenen més contractes a temps parcial, cosa que es tradueix en menys nòmina a final de mes. Així ho constata un informe publicat aquest dimecres pel sindicat CCOO, en el qual taxa en un 20,6% la diferència entre el salari mitjà d’homes i dones a Espanya. Les seves dades assenyalen que un terç d’aquesta diferència directament obeeix a prejudicis o altres motius no objectius.

«Tancar la bretxa en jornada laboral i abordar la discriminació és necessari i transversal a tots els sectors activitat. Actuar sobre els complements salarials és clau, així com millorar la inserció sectorial de les dones», afirma el sindicat en el seu informe. Un d’aquests components on la bretxa és més sonada són les hores extres. Els homes cobren tres vegades més diners via allargaments de jornada que les dones, cosa que s’explica, entre d’altres coses, perquè elles assumeixen més càrregues a l’hora de cuidar fills o familiars dependents. Ho constatava fa poc una sentència pionera en matèria de reducció de jornada per cura de fills i incapacitats temporals. Segons dades de la Seguretat Social, nou de cada 10 reduccions de jornada d’aquest tipus les agafen dones.

Esperant el nou registre de jornada

Les hores extres són un clar focus de desigualtat retributiva entre homes i dones, si bé el seu pes és escàs en el conjunt de la nòmina. Segons els números de CCOO, una nòmina mitjana a Espanya ascendeix a 2.219 euros bruts al mes, en el cas d’un home. D’aquests, 13 euros obeeixen al pagament d’hores extres. Per a les dones, d’una nòmina mitjana de 1.848 euros, les hores extres són quatre euros mensuals. Les dades estan extretes de l’Enquesta Quadriennal d’Estructura Salarial de l’INE, referents a l’any 2022. El baix import d’aquestes hores extres, entre d’altres, fa sospitar la central que no totes les hores addicionals s’acaben pagant tal com establiria la llei.

El Ministeri de Treball fa temps que afirma que l’actual normativa de registre de jornada, que obliga les companyies a portar un càlcul minuciós i rigorós del nombre d’hores que fan els seus empleats, no garanteix el correcte compliment dels seus objectius. És per això que fa mesos, concretament el setembre passat, després de fracassar la llei de reducció de la jornada, va anunciar una reforma del registre horari que encara no ha vist la llum. Els sindicats, que ambicionen també aquest canvi normatiu per garantir més control dels excessos horaris, comencen a impacientar-se sobre això i públicament ja han criticat la demora del Govern –amb divisions internes sobre això–.